Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
L'Alícia, la narradora de la història, explica el que els va passar a ella i a la seva colla el dia que van decidir que ja eren prou grans per anar a l'escola tots sols. Es pensaven que no es perdrien, però el que va començar com un dia alegre d'emancipació es va convertir en un malson que no oblidarien mai.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una catàstrofe. Un cop més, l'agost ha passat volant. És l'hora violeta. A la platja d'Altafulla quatre amics aprofiten per fer l'últim bany de l'estiu. Al cel s'hi mou un gran núvol de tempesta. Un fil de lluna apareix i desapareix a cada moment. El Pitus, que sempre va a la seva, s'ha tret el banyador i s'ha posat de cap per avall. El Marcel, el narrador d'aquesta història, només vol que arribi la nit per trobar-se d'amagat amb la Guida, l'enigmàtica germana de l'Enzo. El Júnior, que no ha fet l'estirada ni sembla que vulgui fer-la, gaudeix de les onades com quan tenia deu anys. L'únic que no es banya és l'Enzo. Per alguna raó que desconeixem, s'ha quedat assegut a la vora, jugant amb una pedra a la mà. El Marcel el mira un moment i l'Enzo li torna la mirada. De tant en tant, un llampec il·lumina el capvespre. Uns instants més i l'estiu ja s'haurà acabat. Potser és el moment, doncs, de tornar al principi i donar una mica més de temps a aquest grup de nois, abans no es facin grans del tot.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Qui se?n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d?estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n?ha sabut mai més res. L?únic, una notícia l?endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se?n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d?aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s?hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d?alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d?uns fets inoblidables, uns dies de la vida d?un poble a l?estiu, d?un nen obedient i enamoradís i d?una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a laárevelació d?un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un thriller inquietant que t'obligarà a mirar enrere per tirar endavant.Dos anys després de la desaparició de la Sara Amat, han trobat un cos al bosc. Un cos de dona sense rostre. La gent del poble creu que podria ser la Sara. Mentre realitzen l'autòpsia, el Pep té una intuïció i surt a buscar-la. D'aquella nena que va tenir amagada a l'habitació segurament ja no en queda res, però ell també és un altre. Si es retroben serà el moment de fer-li les preguntes que no es va atrevir a fer-li llavors. Mentrestant, a dins del bosc, canta el cucut.«Si em segueixes, no podré anar enlloc».Basada en la sèrie de TV3, Cucut en recupera les emocions i la potència visual, però acaba sent una novel·la autònoma, plena de novetats inesperades, personatges i situacions que desconeixíem i un final que fa dubtar de tots els finals.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Qui se'n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d'estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n'ha sabut mai més res. L'únic, una notícia l'endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se'n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d'aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s'hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d'alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d'uns fets inoblidables, uns dies de la vida d'un poble a l'estiu, d'un nen obedient i enamoradís i d'una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació d'un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Matí d'hivern. De cop entra a l'aula un soldat i demana als nens i nenes que durant un temps no s'acostin a la vora del riu a jugar. Que pot ser perillós. A la tarda, només sortir de l'escola, el primer que fan el Lluc, l'Alika, el Boi i companyia, òbviament, és encaminar-se cap al riu. A l'altra riba, hi ha un poblet igual que el seu, però d'un país enemic. El soldat els ha dit que en principi no hi ha perill de guerra, però que han de vigilar. Tot d'una, mentre la colla es mira la bandera que oneja a la torre del poble del davant, al Manel se li acut una idea boja, increïble. I si travessem el riu de nit i...?
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Dos anys després de la desaparició de la Sara Amat, han trobat un cos al bosc. Un cos de dona sense rostre. La gent del poble creu que podria ser la Sara. Mentre realitzen l'autòpsia, el Pep té una intuïció i surt a buscar-la. D'aquella nena que va tenir amagada a l'habitació segurament ja no en queda res, però ell també és un altre. Si es retroben serà el moment de fer-li les preguntes que no es va atrevir a fer-li llavors.Mentrestant, a dins del bosc, canta el cucut.«Si em segueixes, no podré anar enlloc».Basada en la sèrie de TV3, Cucut en recupera les emocions i la potència visual, però acaba sent una novel·la autònoma, plena de novetats inesperades, personatges i situacions que desconeixíem i un final que fa dubtar de tots els finals.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Finals d'estiu. Després de separar-se, el Marcel s'instal·la a Altafulla, un poble de la costa que en ple hivern mediterrani està pràcticament desert, cosa que ja li va bé perquè busca solitud. A poc a poc, però, va entrant en la petita comunitat de baix-a-mar, un grup pintoresc i variat al centre del qual hi ha el Fran i la Marie, i els seus fills, l'Adriana i el Víctor, una família que aviat el Marcel sentirà com a pròpia malgrat l'atracció que sent per la Marie. L'arribada un any més tard de l'Edu, un músic de jazz aparentment sense passat, destruirà aquesta petita bombolla que el Marcel ha construït i alterarà la vida de tots els personatges de manera definitiva. A mig camí entre el relat d'intriga psicològica i la tragicomèdia, lluminosa i trista, plena de vida, de converses, d'amor i de menjar, El mar de cap per avall és una novel·la vital i poderosa que es va enfosquint i revolucionant a cada pàgina, com certes tardes de tempesta inesperada.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En el relat central d’aquest recull, un home de quaranta anys recorda el viatge que va fer durant una escapada del servei militar per anar a buscar la nena de qui s'havia enamorat perdudament quan només tenia deu anys. ¿Qui va ser realment aquella nena, si amb prou feines van compartir una partida de dames una tarda d’estiu? ¿Per què aquesta necessitat d’anar-la a buscar als vint anys, o de recordar-ho ara que ja en té quaranta? ¿Quant dura en realitat l’amor de la nostra vida? ¿Quants amors de la nostra vida podríem recordar si els poguéssim comptar amb els dits d’una mà? ¿I a quants ens atreviríem a anar a buscar? Amb un humor entre lúdic i irreverent i una prosa viva i plena de matisos, Pep Puig basteix un llibre sorprenent que explora el final de la innocència infantil, aquella frontera entre la infantesa i l'edat adulta, i que va tant a favor de l’amor com en contra.
Has afegit la quantitat màxima disponible.