Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Una imatge no val més que mil paraules parteix de la negació del conegut tòpic per fer una dissecció crítica dels clixés i estereotips que sovint imposen una visió reduccionista del món de les llengües. Tuson revisa tant els mites innocents (com ara el que fa creure que la pròpia llengua és la més fàcil) com els mites perversos del neoliberalisme més cínic (que postulen que hi ha llengües que han perdut el tren a la modernitat). L'autor toca en aquest llibre, amb un tacte molt particular i suggeridor, la matèria de la comunicació, tant oral com escrita. Lluny de l'enfarfegament terminològic, de l'hermetisme propi dels especialistes, Tuson sap presentar nocions i transmetre idees complexes, i articular-les d'una manera rigorosa i amena sense domesticar-les ni baratar-ne el sentit.á
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Mal de llengües és una defensa aferrissada de la llibertat lingüística i una denúncia dels prejudicis (de la gent del carrer, d'alguns il·lustrats i, sobretot, dels inductors de la confusió) que tendeixen a menystenir algunes llengües. Tuson ens explica que les llengües humanes són objectes delicats i, si no els defensem i en tenim cura, poden morir, i morir amb elles una part substancial de la nostra memòria. Cal tenir-ne cura, perquè les llengües humanes, totes les llengües sense cap excepció, ni tenen punys, ni amaguen en el fons de les seves estructures armes secretes i mortíferes. Són del tot innocents, i ho ignoren tot sobre l'agressió i les preeminències. Hi ha, però, qui té voluntat i té poder, i fa de les llengües bandera. I vet aquí que el món dels humans és ple de prejudicis.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«No sabríem com imaginar un món sense paraules: un univers emmudit. El mar sense que ningú digués mar, els núvols privats de les paraules gris, blanc i brillant, o de les expressions amb què desitgem la pluja necessària, les criatures que van creixent cap a un món complex òrfenes dels mots d'ànim, els amants sense paraules d'amor... Cal, doncs, tenir cura de les paraules, salvar-les i conservar-les, perquè no tornin a la foscor i al silenci». Així acabaáaquest llibre de Jesús Tusón, que és alhora un homenatge al poder de la llengua i un recorregut apassionat i divertit per la vida quotidiana de les paraules. Històries naturals de la paraula fa una revisió atrevida de vells conceptes com el bilingüisme, la tolerància o la unitat de la llengua, i converteix la lectura en un joc sorprenent i deliciós, on el lector sempre guanya.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La lliçó magistral de Jesús Tuson. Un elogi del llenguatge. Un cant a la intel·ligència humana. Després de tota una vida a la Universitat, Jesús Tuson es buida en un llibre imprescindible. Un assaig lliure i global sobre el llenguatge, aquest regal únic que la natura ens ha fet a nosaltres, els humans. “La facultatdel llenguatge és una dotació natural exclusiva de l’espècie humana. Els sapiens, doncs, ni ens podem pensar, ni tan sols imaginar, sense el llenguatge, perquè aquest forma part inalienable de l’univers mental que ens fa ser com som. Sense el tresor lingüístic, ens trobaríem de cop en un passat ben llunyà, potser auna distància aproximada de sis milions d’anys, constituint una espècie probablement paral·lela a la dels actuals ximpanzés. No és aquest, el cas.”
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Patrimoni natural és una reivindicació a la pluralitat de llengües, a les diferents maneres de dir elmón, als sistemes de comunicació i d?expressió que els grups humans hem desenvolupat al llarg de molts mil·lennis, com a manifestacions i concrecions del nostre senyal més distintiu: el llenguatge, sense el qual no seríem humans..
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Les metàfores són el nostre pa de cada dia, i ens permeten entendre el món que ens envolta i alhora expressar-lo. A Això és i (no és) Allò, un dels professors de lingüística més rellevants del nostre país ens condueix d’una manera magistral i entenedora pel meravellós món de les metàfores: com les fem, què en fem, com ens relacionen amb el món que ens envolta, quin ús en fan els mitjans de comunicació i què es pot esperar del seu futur davant les noves tecnologies. I és que com diu l’autor: «viviu pacíficament amb el tresor de les vostres metàfores: amb les metàfores que són part inalienable de la vostra capacitat humana verbal. Viviu, doncs, amb la tranquil·litat del vostre discurs. No oblideu, però, que fins i tot la paraula metàfora (‘trasllat’ o ‘viatge’) és també una metàfora.»
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.