Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
A L'ofici d'educar hi hem parlat de criança i de família, d'escola i de joc, de sexualitat i de coeducació, de lectura i de lleure, d'art i de tecnologies, de relacions de parella, de reproducció assistida, d'adopcions i d'acollida, i de tants altres temes relacionats amb l'educació entesa en el sentit més ampli. Totes les persones que han passat per l'estudi de Catalunya Ràdio en aquests deu anys m'han ajudat a millorar en l'ofici d'educar. En aquest llibre he volgut recuperar les veus d'algunes d'elles: Carme Thió de Pol, Pep Guardiola, David Bueno, Maria Nicolau, Elena Crespi, Marina Garcés, Alba Alfageme, Joan Turu, Catherine L'Ecuyer, Francesco Tonucci, Xavier Melgarejo i el grup Xiula. El seu missatge és transformador, necessari, a voltes punyent, sempre lúcid, creatiu. Espero que gaudiu tant de la lectura com jo vaig gaudir de la seva conversa.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El meu nom és Gina i vaig morir amb 11 anys el 16 degener del 2014, a les 15h, en braços de la meva mare,en presència de la meva família, i a casa. Així és com tothom desitjaria morir. Heu de saber que vaig viure la meva mort més com un triomf de la vida i com una oportunitat per ser acompanyada, que com un fracàs,i això va ser gràcies a l’equip de cures pal·liatives pediàtriques de Sant Joan de Déu. Estic convençudaque la meva família seguirà vivint, i ho farà amb alegria. I seguiré vivint jo també, després que hagin entès que la mort no destrueix, només transforma, perquè hi ha una manera més lluminosa d’entendre la mort.La Gina va morir fa un any. Després de la seva mort,inevitablement, la seva mare, Elisabet Pedrosa, va començar a escriure Seguirem vivint.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Des de la finestra de l’Elsa es veu una fruiteria, a l’altra banda del carrer. Allà hi treballa en Rubi, un jove sikh que va deixar l’Índia després de la tràgica mort de la seva parella. L’Elsa, tot i que està separada, no es decideix a creuar el carrer. El dia que el creui començarà una història de descobriment i enlluernament mutu entre ella i en Rubi. Una història d’amor que dibuixarà diferències culturals i que, com el viatge d’Ulisses, no estarà lliure d’obstacles. “Aquesta història és un compendi de veritat i ficció en la qual es poden reflectir tants i tants inmigrants que són avui a casa nostra. Però és també una història d’amor que va més enllà de les barreres culturals o dels prejudicis. És l’amor eros, l’amor de la passió i admiratiu, i l’amor madur que creix amb la convivència.” Elisabet Pedrosa.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Mi nombre es Gina y morí a los 11 años el 16 de enero de 2014, a las 15 h, en brazos de mi madre, en presencia de mi familia, y en casa. Así es como todo el mundo desearía morir. Tenéis que saber que viví mi muerte más como un triunfo de la vida y como una oportunidad para estar acompañada que como un fracaso, y eso fue gracias al equipo de curas paliativas pediátricas del Hospital Sant Joan de Déu. Estoy convencida de que mi familia seguirá viviendo, y lo hará con alegría. Y yo también seguiré viviendo, después de que hayan entendido que la muerte no destruye, solo transforma, porque hay una forma más luminosa de entender la muerte. Gina murió hace un año. Después de su muerte, inevitablemente, su madre, Elisabet Pedrosa, empezó a escribir Seguiremos viviendo.
Has afegit la quantitat màxima disponible.