Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Hi ha encara ALTRES BROSSES per descobrir, per reivindicar. Joan Brossa va desplegar un imaginari parateatral en tots els àmbits de la seva poesia: visual, objectual, literària i escènica. I ara ens convida a participar amb ell i la seva obra en el món de la transformació, la sorpresa, l'encanteri i l'ocurrència. Fregoli i el carnaval de revolta, prestidigitadors, pallassos i trapezistes, titellaires, faquirs, mims i stripteasistes, el cinema que no vol explicar res i les ombres fetes amb les mans. Joan Brossa i la poesia en acció, en directe: quan ningú parlava de performance, ell ja estava fent jocs de mans.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La primavera de 1928 va ser plujosa als altiplans dels Comalats, els sembrats eren molt alts i els boscosesponerosos. La tarda del dissabte 19 de maig, a laPobla de Ferran, un poble d’un sol carrer, va esclatar la tragèdia: un pagès, Josep Marimon, va matar vuitinfants i una dona, i va deixar-ne ferides tres més.L’assassí va fugir i no el van caçar fins una setmana més tard, mentre dormia en un camp de civada. Aquell paisatge agrest va perdre la seva condició natural,els periodistes s’hi van acostar,àvids de sang. La societat necessitava respostes: Marimon havia de ser boig, no hi podia haver cap altra explicació. SalvadorDalí, però, des de la impostura, en va trobar una d’original: per a ell, l’assassí havia comès un «acte sublim» al matar nenes i nens i deixar aquelles maresbramant en aquell únic carrer envoltat de boscos, marjades i camps.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest volum presenta les anotacions esparses escrites per l’autor, lluny de la pretensió literària, durant divuit anys (1992-2010) que han vist canviar el país de manera irreversible. S’hi reuneixen reflexions lligades en la mateixa mesura al públic i al privat, deixant testimoni de l’evolució del sector cultural català, d’una banda, però també i per extensió de la societat i la política catalana que queda emmarcada, pels peus i pel cap, entre les Olimpíades i l’enorme onada comunicativa que comporten les xarxes socials. No és temps de fer dietaris. Tampoc és del tot cert, això. Els actuals dispositius de comunicació ens han portat a unes escriptures més egòtiques que mai. I menys íntimes que mai. Per fixar per escrit i en paper cal dotar-se de quelcom que escasseja: l’autoritat. Veu pròpia. Joan M. Minguet Batllori s’ha guanyat, al llarg de la seva trajectòria com a escriptor, docent, comissari i crític d’art, tot el «dret al paper».
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest llibre vol escenificar la importància del galerisme a la Barcelona dels anys setanta i vuitanta, i fer-ho amb un doble objectiu: d’una banda, que el volum suposi el rescat i l’estudi d’allò que va succeir a la Galeria Ciento i del període cultural de la ciutat en què s’inscriu, d’altra banda, convertir-se en un explícit homenatge a la Marisa, la Marisa de la Ciento. Alguns dels millors artistes del pais han ofert obres inèdites creades especialment per a aquesta edició. Hi participen: Perejaume, Joan Fontcuberta, Carles Pazos, Antoni Muntadas, Carles Hac Mor, America Sanchez, Rosa Queralt, Chus Roig, Àngels Ribé, Teresa Blanch Malet, Gloria Picazo, Ferran Garcia Sevilla, Juan José Lahuerta, Mireia Sentís, Victoria Combalía, Esther Ferrer, Eulàlia Grau, Eva Lootz, Germán López, Yamandú Canosa, Erich Weiss, Vicenç Altaió, Eugènia Balcells, Patricio Vélez, Joaquim Chancho, Joan M. Minguet, Marta Sentís, Josep Miquel Garcia, Enric Mauri, Carles Poy, Luísa Ortínez, Luis Ros, i Víctor Pérez Ballesteros.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
L'eix vertebrador és el debat sobre el paper que l'art i la cultura han de tenir en la Catalunya actual: les polítiques culturals de les administracions, les al·lèrgies que les televisions públiques i privades demostren cap a la cultura transformadora, els símptomes alarmants d'una banalització creixent, la pèrdua de valor dels protagonistes reals de l'art en favor de personatges sorgits de la indústria de l'entreteniment o del funcionariat de la política, la pèrdua de pes del periodisme cultural i de la crítica en els mitjans escrits, la paradoxa d'aquells polítics que, en els seus discursos, es refocil·len en la cultura catalana del passat, però que no fan res per a projectar-la cap al futur...
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.