Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
PRÒLEG D'ORIOL JUNQUERAS «Això és ubuntu. Em reconec en la mesura que et reconec a tu. La teva felicitat és la nostra. No té a veure amb tu o amb mi, té a veure amb nosaltres. Només si ens veiem com a part integrant d'un ecosistema més ampli i complex podrem existir, ser. Una mirada ubuntu ens aboca a començar per petits canvis al nostre entorn que formin part d'una autèntica revolució global. Construir la nostra vida al voltant del principi ubuntu ens ajuda a reconèixer i incentivar el nostre potencial com a éssers humans, però també com a col·lectivitat definida, cap a una cooperació efectiva i el bé comú. En aquestes pàgines no hi trobareu passat sinó futur. No parlen d'allò que s'ha fet sinó de per què ho hem fet, i sobretot per què continuem endavant amb l'aposta republicana malgrat les inclemències judicials, mediàtiques i polítiques.» OBRA GUANYADORA DEL PREMI D'ASSAIG IRLA 2020.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una nit d'agost, en Nao surt a passejar amb el llagut que té a la casa de Menorca, amb la seva néta, la Bruna. Hi ha lluna nova i al cel s'hi veuen ja les Llàgrimes de Sant Llorenç. En Nao li explica a la Bruna que aquestes nits són màgiques i que, quan ell tenia tretze anys, en una d'aquelles nits va viure una història extraordinària: va travessar la porta que separa el regne humà del món submarí i es va convertir en un... llenguado! Per tornar al món dels humans va haver de fer un fascinant viatge, ple de perills, misteris i enigmes, durant el qual va conèixer un munt de personatges singulars i va descobrir moltes coses que no sabia sobre el fons del mar.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Com pot una persona que ha delinquit compensar el dany causat? Per a què serveixen les presons? Hi ha alguna alternativa possible?Deia Nelson Mandela que ningú coneix realment un país fins que no ha visitat les seves presons. Representen la cara més fosca de la nostra societat, l'edifici que volem ben lluny de casa, i per això reduïm els presos a una xifra, a un símbol del mal o a casos perduts. Ni ciutadans ni polítics volem saber què hi passa a l'altra banda del mur, però la reinserció dels condemnats és una garantia de tranquil·litat i benestar per tothom. De la mà dels testimonis que ha conegut els últims anys, Raül Romeva planteja un debat sobre la vertadera funció que ha de tenir el sistema penitenciari. Qüestiona la moral de venjança que s'acarnissa sobre els condemnats i la privació de llibertat com a única forma de condemna, i proposa com a alternativa models provats com ara el règim de presons obertes.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una societat respectuosa amb la diversitat, amb la pluralitat, amb el matís, amb la complexitat, és una societat inclusiva, cohesionada, sana, i al mateix temps arracona els extremismes i els empetiteix fi ns a gairebé anul·lar-los. En canvi, l'absència de respecte ens aboca a una societat simplista, dividida, trencada, excloent. I per tant malalta, en termes democràtics. La fórmula cap al desastre és senzilla i consisteix a combinar tres ingredients força comuns: el populisme polític, el simplisme comunicatiu i el narcisisme social. Tots tres alimenten l'antipolítica, la qual ens aboca, inevitablement, al neofeixisme social i institucional. Aquest llibre està concebut com un manual amb vocació pràctica per combatre la banalització i la normalització de dinàmiques que empenyen cap a l'antipolítica i l'ascens de l'extrema dreta i dels feixismes en la nostra societat.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Escribo sobre esperanza y libertad, sin pociones mágicas ni mapas del tesoro, pero con la cabeza alta, lamirada larga, el verbo sereno y la mano tendida, conpaso decidido hacia la República. La cárcel es comoun castillo: infranqueable e impenetrable. Los murosy las alambradas aíslan a la persona presa del mundoque la rodea y, tarde o temprano, miles de sensaciones se funden en la penumbra. Quien está adentro se pierde miradas, rincones, gustos y abrazos y, sobre todo, sufre por si los de fuera lo olvidan. Este es un libro sobre nuestra cautividad, con reflexiones y propuestas, muchas dudas y, también, algunas certezas. Conmiradas caleidoscópicas a realidades concretas y sugerencias precisas a necesidades complejas. Con razones y argumentos sobre nuestra democracia, soberanía eindependencia, con recuerdos por el 1 de octubre, algunos silencios incomprensibles y el dolor compartido.Sin reproches, con convicción. Porque la cárcel duraun tiempo, pero la dignidad y el orgullo son para siempre. Y nosotros saldremos.»
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Escric sobre esperança i llibertat, sense pocions màgiques ni mapes del tresor, però amb el cap alt, la mirada llarga, el verb serè i la mà estesa, amb pas decidit cap a la República.»«La presó és com un castell: infranquejable i impenetrable. Els murs iels filats aïllen la persona presa del món que l’envolta i, tard o d’hora, milers de sensacions es fonen en la penombra. Qui és dins perd mirades, racons, gustos i abraçades i sobretot pateix per si qui és fora l’oblida.»«Aquest és un llibre sobre la nostra captivitat, amb reflexions i propostes, molts dubtes, i també algunes certeses. Amb mirades calidoscòpiques a realitats concretesi suggeriments precisos a necessitats complexes. Amb raons i arguments sobre la nostra democràcia, sobirania i independència amb records per l’1 d’octubre, alguns silencis incomprensibles i el dolor compartit. Sense retrets, amb convicció. Perquè la presó dura untemps, però la dignitat i l’orgull són per sempre. I nosaltres en sortirem.»
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una novel·la apassionant sobre la força de l’amor i l’absurd de la guerra, basada en la història real delsanomenats «amants de Sarajevo» i en les vivències del mateix autor, testimoni d’excepció de la crueltat del setge durant els darrers anys de la guerra de Bòsnia. La Dragana, una nena de deu anys, viu a Bòsnia en ple conflicte bèl·lic. A través del seu dietari, coneixem la tràgica història del seu germà i la seva enamorada, una parella que lluita contra els horrors dela guerra i la intolerància de la religió per donarvida al seu amor. Aquesta història traspassarà el temps i l’espai i confluirà de manera insòlita amb la Natza i el seu viatge al mític volcà de la novel·la Viatge al centre de la Terra, de Jules Verne. El pes del’episodi bèl·lic, el dol per la mort d’éssers estimats i un conflicte d’identitat enllaçaran la vida delsprotagonistes, enfrontats a una realitat sorprenentque desconeixien. «Això és la guerra, també. Un comiat permanent. De vegades, quan hi ha sort, el comiatés presencial, i permet un últim petó, un darrer copa l’espatlla, una abraçada que deixi, almenys, l’aroma de la proximitat, del contacte. Altres vegades, tanmateix, no hi ha temps per a cerimònies, vetlles, nicomiats.»
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Las cárceles dicen mucho de los lugares en los que vivimos. Quienes las padecen se transforman, a veces son doblegados, generalmente se ven arrastrados a una experiencia cuyas secuelas no les permiten permanecer inmutables. Pese a ello, en nuestras sociedades abundan el simplismo y el prejuicio sobre lo que en ellas acontece, sobre el papel que desempeñan o deberían desempeñar. Privilegio, castigo, derroche, aislamiento son los conceptos que suelen ser utilizados y que el punitivismo instrumentaliza, para referirnos a un modelo que, según el marco legal actual, pretende reinsertar y reeducar. Nada más lejos de la realidad.Desentrañar qué es y qué comporta su existencia es el reto que se ha propuesto uno de los políticos encarcelados e inhabilitados a raíz de los juicios del procés, Raül Romeva i Rueda. Su paso por diversas cárceles del Estado ha sido un motivo de peso para analizar nuestro modelo penitenciario, aprovechando y haciendo uso de su vivencia personal, mostrando una vida intramuros que en nada se parece a los relatos de ficción.Un ejercicio sincero y ameno para repensar las prisiones y todo lo que las rodea -un asunto tan trascendental como el que implica la privación de libertad y que tantas veces se enfoca desde una perspectiva represiva-, cuya intención es remover conciencias, proponer fórmulas más humanas y derribar ideas preconcebidas.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Després de passar pels centres penitenciaris d?Estremera, Lledoners i Soto del Real, Raül Romeva ha fet dels seus dibuixos una manera d?expressar-se, de comunicar les seves conviccions, de recollir les impressions quan es viu privat de llibertat. Aquest llibre reuneix els esbossos fets durant els mesos del judici alTribunal Suprem. No són ni una crònica ni un diari. Són fragments d?un procés en blanc i negre, sovint ambun punt d?humor, que aporten un testimoni valuós viscut en primera persona. Traços que desdibuixen el temps que vivim des del mateix banc dels acusats.
Has afegit la quantitat màxima disponible.