Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
La sala que es converteix en un camp de futbol, el cossi d’aram, la hipocondria, fer-se el mort, els avis, els viatges del pare, la cuina de la mare, una visita al Mas Pla, l’escalèxtric i els màdelmans, els soldats retallables, els veïns, els amics. Cada petit detall crea un univers. Hi ha un «reduït recinte» on tot és present i on el passat es fa de nou habitable perquè alguna cosa dels que ja no hi són és molt a prop. Aquest és un viatge al recinte familiar, a l’espai íntim de Josep M. Fonalleras, a la seva infantesa gironina: una excursió que rememora jocs, aventures,menjars i olors, amb una construcció literària feta d’impressions. L’intent d’atrapar l’instant en una novel·la breu, el relat d’unes vivències on el temps s’atura i esdevé fotografia. «Ens rep amb un batí d’estar per casa i unes sabatilles. Seiem sota la volta de la llar de foc, que és l’únic lloc de la sala on hi ha una mica d’escalfor, en una taula rodona, i la mare li explica tot això de la mainadera, que la meva àvia, que no sabia ni llegir ni escriure, treballava en un hotel de Calella i vigilava els nens Pla, i el meu pare diu que el seu fill diu que vol ser escriptor. Aleshores, en Pla em recomana que no m’hi dediqui, “perquè es morirà de gana”, i jo no sé gaire què dir.»
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una passejada per Roma de la mà d'un dels gran narradors en llengua catalana.No hi ha una sola Roma, n'hi ha tantes com mirades hi reposen, tantes com passejades o cafès. Roma és un pòsit d'hores viscudes, d'esglésies on tornes a entrar, de columnes i negronis, de l'art que fascina i els ocres que t'atrapen. Aquesta és una Roma íntima, feta de records personals, de viatges i anècdotes, de les veus d'uns altres i de la pròpia veu que mira de copsar-la a través dels detalls. Un poble que és capital sentimental. No és una guia turística ni una enciclopèdia històrica, sinó un retrat de la ciutat i, alhora, un autoretrat de qui la mira i la viu.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En David i l’Izan tenen un secret molt ben guardat i, per molt que la Júlia i les seves amigues els burxin i insisteixin una i una altra vegada, no els hi pensen revelar. La Júlia és tossuda i gairebé sempre se surt amb la seva. Menys quan juguen a escacs, que guanya l’Izan. Ara tots dos fan companyia a en David i se’n recorden de l’excursió al gorg i de les colònies de l’estiu: les curses de bicicletes, el telescopi, les ànimes que viatgen i les mantegues voladores.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
És un relat de pèrdues i recerques, escriptors, desaparicions i pintures. Els amics d'en Climent demanen a un escriptor que li segueixi el rastre i que posi ordre a la novel·la que no ha escrit. En la recerca, un joc d'aparences i miralls, s'encara a la vida i a la mort, a la pèrdua, l'amor i l'amistat, mentre és ell mateix qui assisteix al final de la seva pròpia aventura, en un recorregut erràtic que l'enfronta amb les seves pors, angoixes i passions.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
És un relat de pèrdues i recerques, escriptors, desaparicions i pintures. Els amics d'en Climent demanen a un escriptor que li segueixi el rastre i que posi ordre a la novel·la que no ha escrit. En la recerca, un joc d'aparences i miralls, s'encara a la vida i a la mort, a la pèrdua, l'amor i l'amistat, mentre és ell mateix qui assisteix al final de la seva pròpia aventura, en un recorregut erràtic que l'enfronta amb les seves pors, angoixes i passions.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un conte educatiu que uneix els magistrals dibuixos de Pilarin Bayés amb la prestigiosa ploma de J. M Fonalleras L'àvia d'en Pol es diu Flora. S'està en un apartament que els pares d'en Pol tenen al poble. No baixa a la platja perquè està malalta i quasi no pot caminar. El pare d'en Pol l'ajuda a vestir-se i també li posa uns bolquers, com si fos una nena que tingués un any. No té gaire cabells al cap, però el seu fill la pentina i això li agrada molt i fa que estigui tranquil·la. També li agradava cuinar i es veu que feia unes carxofes arrebossades boníssimes, però ara ja no té esma de fer res. I tampoc de llegir, tot i que sempre llegia. De tant en tant, diu a en Pol:-Nen, escolta, nen, digue'm aquell vers de les fruites.Li diu ''nen'' perquè no recorda que en Pol es diu Pol, però en Pol sí que sap de quins versos parla''.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Llarga vista aplega la narrativa breu de Josep Maria Fonalleras, tant els reculls publicats per Botx
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
John Berger deia que l'art no serveix per explicar el que és misteriós, però sí que serveix per descobrir-ho. En aquest llibre Josep M. Fonalleras comparteix amb el lector el que ha vist abans i després de la mirada a les obres d'art que l'acompanyen. «El Pantheon és una construcció humana, com aquell art de Rafael que suplanta la natura, va més enllà de l'evidència, crea un nou referent. S'interroga i ens interroga, forma part de les nostres vides i ens obliga a una mirada diferent. Compartida o solitària. Sortint del Pantheon, em penso que encara es pot anar al Settimio a menjar uns espaguetis amb sostre de tòfona blanca i un polsim de pecorino. No es pot exigir res més. Ni a l'art ni a la vida»
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
'L'estiuejant'' és el primer llibre de poemes de Josep M. Fonalleras, fruit del treball de dos anys, entrela primavera del 2018 i la primavera del 2020. Poemes que descriuen escenaris, que dibuixen paisatges. Postals escrites tot mirant la platja, és a dir, el món. ''Lluny de tot'', com deia Vinyoli.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El llibre que teniu a les mans és un llibre diferent, una proposta única i original d’un dels autors més admirats de la literatura catalana actual. A Itinerari recomanat només hi trobareu un camí possible, un recorregut apassionat, un trajecte fàcil, un viatge d’anada i tornada suggerit per Josep M. Fonalleras en què la literatura, l’art i la gastronomia, el futbol, el cinema, la família, els records personals i el món en general com a espectacle s’encadenen, sorprenentment, en un itinerari que, a través de les consideracions més lúcides, sempre convida a la reflexió.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una tarda de diumenge amb els nens. Una setmana a Tossa, en un hotel. Una excursió amb uns amics a Roma. Cartes escrites i enviades. Cartes escrites i sense enviar. Moments d’espera, de desig, de solitud. Fotos dels nens rient. Papers i clips de cabell al pis. Piles de roba sense planxar. Insomni… A Un any de divorciat Josep M. Fonalleras, un dels escriptors més destacats de les lletres catalanes, ens obre el cor en un relat contundent i emotiu, però també humorístic i desenfadat: «Ho deia el cantant: “L’anno che sta arrivando, tra un anno passerà, e io mi sto preparando: è questa la novità”. Ha passat un any, això és inqüestionable. Les vegades que he cantussejat aquesta lletra sense saber ben bé si era optimista o pessimista, si era un preludi o un corol·lari! El cert és que ara tampoc no ho sé. Podríem dir que la novetat és que ja hi estic més avesat, no sé si preparat. I el que ningú no em negarà és que l’any ha passat i que n’està arribant un altre.»
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.