Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Una novel·la fantàstica que ens descobreix un món futur que podria ser el nostre Som al segle XXIII. S'han acabat les guerres i el menjar tradicional, els robots formen part de la família i tots els polítics són dones. Una societat gairebé perfecta, si no fos per les contínues i devastadores inundacions que assolen la Terra. El Bekele Jenklin, un físic víctima del canvi climàtic, proposa una solució radical: suprimir els mars i els núvols. La humanitat té dret a defensar-se de les agressions de la natura. Acabarà essent acceptada la seva idea demencial i demagògica? Diatomea és una novel·la plena d'imaginació, intriga i aventura en què Núria Perpinyà fa un nou gir en la seva carrera brillant i, en una original aposta per la literatura fantàstica, ens descobreix un món que podria ser el nostre: amb empresaris corruptes, polítics populistes, científics il·luminats i uns resistents que, com la Fronei, lluiten pels oceans entre la tristor i l'esperança, per tal que el planeta continuï essent profundament blau. «Cau una gota... i una altra... i una altra... Plou dins de casa i dins de mi. Gota, silenci, gota, silenci. Tot s'enfonsa dins una lletania que no calla. Res no em protegeix. Soc a mercè de la mala sort i de la natura més odiosa. Caminem per les'habitacions convertides en piscines d'un pam d'alçada, aquesta nit o demà pot pujar més...».
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Perpinyà, novelista, ensayista y dramaturga, nos propone una obra interdisciplinar que sistematiza el concepto del caos a través de la Teoría del Caos, ilustrándola en ámbitos literarios, artísticos, políticos, sociales y sanitarios. El ensayo analiza el caos moderno artístico, social y político a través de la caología, traduciendo y adaptando la física a las humanidades de una manera clara.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
L'Elexa és addicta a internet. Laa perfecta hikikomori. Es fa dir Llunàtica, la música és la seva droga i menjar li fa fàstic. L'Índia, que és el més semblant que té a una amiga, es veu mig obligada a acompanyar-la a una clínica de desintoxicació digital aïllada de tot, en un paradís de muntanya. A la Lúbol hi coneixeran esperpèntiques tuitstars, un conseller de Benestar Social que no hi veu més enllà del seu mur i doctors que, naturalment, tenen coses a amagar. Una novel·la que ens interpel·la, que ens fa riure i ens inquieta per moments. Entra-hi ja és un atreviment, però no en sortiràs sense recompensa. Vet aquí l'escriptura magnètica d'una autora que no deixa de sorprendre'ns a cada pas que fa. «A vegades aixequem murs al nostre voltant, no per allunyar-nos, sinó per saber qui se'ls saltaria per salvar-nos».
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Mira quantes ratlles escric. Et parlo amb els núvols que van i venen per separat. Desapareixen en el trànsit com paraules perdudes. Escriptura blanca i fugaç que no sap qui la llegirà.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.