Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
La socialdemocracia europea pierde apoyo electoral, sufre una hemorragia militante, discrepancias ideológicas y divisiones internas. Esa crisis no se puede comprender a golpe de titulares o de frases huecas. Y menos aún la del PSOE que, después de facilit
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El pas del temps és implacable. Amb l'amor, amb el cos, amb els desigs i els entusiasmes. Els altres, però, no moren, no hi perden res, no dolen. El món pot arribar a er un munt de cossos, de mentides, de covards i lànguides ànimes. Ella, però, no canvia mai. Sempre ha estat amiga, amant, companya, esposa. Sempre ben a prop i ben distant, sempre amatent i lliure. Pietosa i perversa, dolça i aspriva. I recomençar de nou, amb una única lliçó apresa: Sine cupiditate (sense excessos).
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Els poemes de Josep Borrell impacten, són bells i punyents, són profunds. I quan diuen desesperança t'aboquen al fons d'un mateix. Són lúcids i la veritatmassa sovint és dolorosa. Qualsevol d'aquests poemes, així que ens penetra enla consciència, ens desbarata de cop el discurs que elegantment hem desenvolupat, tant a les xerrades de cafè com a les cadires d'ateneus.Per. l'amor de què parla el poeta també és desig. Desig del cos, també és sexe, també són els dits i els llavis i els ulls que omplen tot el poemari. I tanca el llibre com si ens invités a fer un retorn ir.nic a la més nua realitat. (Elvira Siurana)
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
L'aigua és la nervadura del llibre, la deu que irriga tots els poemes. El poeta ha optat per transmutar-se en aigua, que com l'ànima, no té forma i es perfila pel continent. Podríem demanar-li al poeta si a la mitja vida som -o ens agrada creure que som- roca? Fos quina fos la resposta, ara el poeta es reconeix aigua. Però quines formes pren aquest element? L'aigua i l'ànima són riu amb capçalera, curs i desembocadura. Són gel i pluja. Són segla amb llit verdós. Són font, deu, toll. Fins i tot mar oberta. Aiguamolls amb canyissars. El poeta ens presenta la vida com una amalgama de medis, continents i limitadors, mitjans i instruments: el safareig i la molsa, el paraigua i les botes d'aigua, el xipolleig del bany ferest a la bassa. La humitat i l'amarament. La frescor. I molt especialment, com una declaració de principis, com un himne.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.