Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Periodismo y literatura conviven en las legendarias crónicas de Nueva York escritas por el mejor reportero de The New Yorker. Mucho antes de que Tom Wolfe y compañía se inventaran el concepto de «Nuevo Periodismo», Joseph Mitchell ya estaba practicando algo muy similar en sus hoy legendarios artículos para The New Yorker. De los varios libros en que se fueron recopilando, este siempre ha estado considerado como el mejor y más representativo del estilo Mitchell. Reúne seis piezas escritas en las décadas de 1940 y 1950. Son textos independientes pero vinculados entre sí, porque en todos ellos el autor merodea por el frente marítimo de Nueva York y explora una ciudad muy alejada de las postales turísticas. Mitchell describe las zonas portuarias, el río Hudson y el East River, el mercado de pescado, las ya desaparecidas instalaciones dedicadas al cultivo de ostras, un viejo cementerio en Staten Island, barcazas, gabarras, barcas de pesca y personajes singulares como Sloppy Louie, el dueño de un restaurante.Retrato del vientre de la ciudad y también de un mundo que desaparece, de historias del presente y leyendas del pasado, de tipos excéntricos, El fondo del muelle es una prodigiosa crónica de Nueva York y sus habitantes: periodismo de primera y gran literatura. Acompañen a Joseph Mitchell en sus paseos por la ciudad: «De cuando en cuando, para espantar los pensamientos de muerte y desolación, me levanto temprano y me acerco al mercado de pescado de Fulton. Suelo llegar hacia las cinco y media (...). El amanecer brumoso de los muelles, el jaleo que arman los pescaderos, el olor a algas y el espectáculo de toda esa abundancia me producen siempre un bienestar que a veces raya en la euforia.»
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest llibre que sou a punt de llegir és una porta d'entrada perfecta per entendre l'estratègia i caràcter del periodisme mitchellià. Perquè El secret d'en Joe Gould és molt més que la història d'un personatge estrafolari, amb un passat acadèmic excel·lent a Harvard, que vagava per hotels de mala mort i bars del Bowery vantant-se d'haver escrit una obra mestra del saber universal, la Història oral del nostre temps, un manuscrit de més de nou milions de paraules que havia de revolucionar la literatura planetària i que multiplicava dotze vegades l'extensió de la Bíblia. Joseph Mitchell va ser un confessionari amb potes que buscava tot allò que la gent no vol saber o li fa mandra de conèixer, amb una oïda sinestèsica i una prosa mil·limètrica. A qualsevol ciutat del món, hi ha cent mil Joe Goulds que són al nostre voltant i que esperen un cronista que els aturi i els escolti, car és en els racons més sòrdids de la humanitat on la literatura s'agrada i aflora. Mitchell escoltava, caminava i preguntava, i ordia un periodisme que, dissortadament, avui és una autèntica ciència-ficció. Després de llegir aquest text immens, ai las!, només ens queda la nostàlgia. La nostàlgia que va fer callar en secret Joseph Mitchell abans de convertir-lo en un clàssic. I ara gaudiu, camineu i escolteu com parla la ciutat. Del pròleg de Bernat Dedéu Nascut en un entorn rural proper a la vila de Fairmont (Carolina del Nord), Joseph Mitchell arribà el 1929 a Nova York -l'únic personatge de tota la seva literatura periodística-, on començà a escriure cròniques alimentàries sobre els aspectes més estrafolaris de la vida a Manhattan en diaris avui desapareguts com ara The World o el New York Herald Tribune aprofitant-se de l'ambient decadent i sòrdid que havia provocat la depressió econòmica del crac borsari i les seves consegüents escenes de misèria. Tres anys després, l'editor i periodista del The New Yorker St. Clair McKelway el fitxà com a redactor al setmanari on va treballar fins a la seva mort i Mitchell es va convertir així en un dels principals escriptors americans del segle XX.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.