Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
La llengua catalana ha estat, és i serà objecte de l'interès dels catalans. És el signe més visible de la catalanitat, per més que avui se'n vulgui rebaixar la importància en una societat globalitzada i multilingüe. Per això aquest volum aplega uns quants treballs apareguts en revistes acadèmiques i en altres publicacions. Els lectors hi trobaran un ampli ventall de temes, des d'estudis estrictament lingüístics (de sintaxi, de lèxic, d'onomàstica) fins a treballs que responen a preocupacions de caire sociolingüístic. Hi ha, també aproximacions a la llengua de Verdaguer, Sagarra i Pla, tres escriptors modèlics en l'ús del català. I una conferència sobre els gustos literaris del gramàtic Joan Solà.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La figura de Jacint Verdaguer, pare de la modernitat literària catalana, ha estat sempre polièdrica. Home d'Església, prosista-el més valuós del segle xix, segons Josep Pla-i renovador de la poesia catalana, a la qual va incorporar l'ideari i l'estètica del romanticisme i el simbolisme, va contribuir, des de la seva joventut, a la creació d'una imatge pública de gran impacte popular. Els autors de la present biografia ens acosten-amb passió i compassió-a l'home que hi havia darrere del mite, i ens mostren les particularitats de la societat del seu temps, amb el desig que, en tancar el llibre, el lector hagi conegut un Verdaguer de carn i ossos. Acompanyada d'un annex documental amb textos inèdits, aquesta biografia pot interessar tant a l'especialista com a qui s'atansa per primera vegada a un dels personatges fonamentals de les lletres catalanes.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
De Verdaguer a Ferrater: aproximacions a tretze escriptors
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En un principi les pàgines d'aquest llibre no van ser escrites per ser publicades. Sense proposar-m'ho vaig començar a enfilar els meus primers records, i aviat em vaig trobar evocant les impressions -categorials o anecdòtiques- que han conformat, al llarg dels anys, la meva existència. Algunes d'aquestes evocacions poden resultar poc interessants al lector d'avui, però crec que mereixen ser consignades per salvar alguns fets i algunes persones de la creixent desmemòria col·lectiva. He exercit la docència de la llengua i la literatura catalanes en quasi tots els nivells de l'ensenyament, però m'he dedicat sobretot al que ha sigut, des de l'adolescència, una claríssima vocació: la filologia. He preparat edicions crítiques d'obres de grans escriptors catalans (Verdaguer, Sagarra, Pla), que m'han permès tractar personalitats tan destacades en aquesta disciplina com Joan Coromines i Martí de Riquer. He tingut el privilegi de conèixer personalment alguns dels noms més destacats de les nostres lletres: J. V. Foix, Gabriel Ferrater, Llorenç Villalonga... N'he après moltes coses, i els evoco, ara que no hi puc tenir relació, per expressar-los el meu agraïment. A punt d'entrar en la setantena, a les acaballes del meu itinerari professional, he provat de refer el tortuós camí de la vida, resseguint -com en Polzet- les molles de pa que no s'han menjat els ocells de l'oblit. Narcís Garolera (Vic, 1949) és doctor en filologia catalana i catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra. S'ha especialitzat en l'estudi de la figura i l'obra de Jacint Verdaguer. N'ha publicat una biografia, dos volums d'estudis i una trentena d'edicions, crítiques i de divulgació. És responsable de l'edició crítica de l'obra completa de Josep Maria de Sagarra, de qui ha publicat també dos volums d'articles periodístics. És autor d'una edició revisada d'El quadern gris, de Josep Pla, i de dos volums memorialístics de Carles Fages de Climent. Ha publicat, també, escrits inèdits de Joan Maragall, Caterina Albert i altres escriptors catalans. La seva darrera aportació ha estat l'aplec, en volum, dels articles d'Agustí Calvet -Gaziel- al diari El Sol (1925-1930).
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.