Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
A l'Atenes clàssica, els polítics incompetents, moguts pels seus interessos de sempre, han tornat a portar a la ciutat a fer la guerra contra Esparta. Com que ells són del tot incapaços de sortir-se'n, les dones de tot Grècia, encapçalades per Lisístrata, decideixen aturar el conflicte amb l'únic mitjà que tenen al seu abast: abstenir-se de mantenir relacions sexuals amb els homes fins que no es firmi la pau.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un home volant fins al cel en un escarabat merder gegant per visitar els déus i portar la pau al món, una secta tronada d'intel·lectuals comandats per Sòcrates que passen massa temps als núvols, o uns homes que se'n van a viure una vida de reietó amb els ocells i acaben instaurant-hi un règim aupressor. Deia Pompeu Gener que Aristòfanes, el gran poeta còmic de l'antiguitat, era «un tipo únic del seu art», amb un «esperit únic que no s'ha vist mai més en la Història». I si bé és cert que «el món no ha vist, i potser no veurà mai més, un tal espectacle: l'orgia dirigida pel geni», aquest autor genial, capaç de l'escatologia més descontrolada, de la fantasia abans del gènere fantàstic i dels jocs de paraules més surrealistes, ha hagut de passar pel purgatori de les traduccions, per les diferents censures que l'han intentat fer més passable per a la moral de l'època, sense fer justícia ni al seu verb descarnat ni a la seva fastuositat. S'oblida així que Aristòfanes va ser un poeta còmic. Presentem aquí la primera traducció catalana en vers de tres de les seves comèdies més líriques, més alades: ''La pau'', ''Núvols'' i ''Els ocells''. Unes traduccions que miren de conciliar els dos caràcters indissociables de l'autor: l'humor i la poesia. Aristòfanes (Atenes, 446-386 aC) és el poeta còmic més brillant de l'antiguitat i un dels més hilarants de tota la literatura universal. Com Èsquil, Sòfocles i Eurípides per a la tragèdia, era, ja per als grecs, el gran clàssic de la comèdia antiga. Gràcies a Zeus, n'hem conservat onze peces de la quarantena llarga que sabem que va compondre. Li va tocar viure una de les èpoques més crítiques per a la democràcia atenesa: la guerra del Peloponès (431-404 aC), que va comportar la fi del domini d'Atenes sobre l'Egeu. Però va sobreviure a la guerra, i ens va llegar algunes de les comèdies més meravelloses que ha escrit mai cap dramaturg, com les d'aquest volum o ''Lisístrata'', ''Les granotes'' i ''Les dones a l'assemblea''. Com tots els genis, va dur als límits el gènere que conreava, fins a esgotar-lo. Darrere d'ell no es va tornar a escriure comèdia de la mateixa manera i el seu verb alat només l'han igualat monstres literaris de la talla de Shakespeare, Rabelais o Gadda.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Lisístrata, harta ya de no ver a su marido, que está siempre en la guerra, decide reunir a un grupo de mujeres, a las que plantea una solución para acabar con la guerradel Peloponeso: la abstinencia sexual. Las mujeres aceptan y pactan un juramento, el
Has afegit la quantitat màxima disponible.
A atrevida e irreverente comedia clásica de Aristófanes que convida a facer o humor e non a guerra.Na Antiga Grecia, atenienses e espartanos levan anos enfrontados nunha cruenta guerra que non parece ter fin. Fartas de tanta violencia, inxustiza e soidade, as mulleres, lideradas pola afouta Lisístrata, deciden tomar as rendas da situación e inician unha folga sexual para conseguir a paz.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Decantado por la tradición como el más grande poeta cómico griego de la época clásica y de la llamada Comedia Antigua, Aristófanes (ca. 450-ca. 385 a. C.) escribió la mayor parte de su obra durante el largo periodo de la guerra del Peloponeso. El presente volumen reúne «Los pájaros», en la que dos viejos atenienses, hastiados del ambiente de su ciudad, deciden buscar mejor sitio donde vivir, Las ranas, para muchos la mejor obra del autor, que lleva a la escena un peculiar y jocoso juicio entre los trágicos Esquilo y Eurípides, y, por último, «Las asambleístas», comedia en la que, como en «Lisístrata», las mujeres toman el mando y propugnan un comunismo sexual de impredecibles consecuencias. Otras obras de Aristófanes en esta colección: «Las nubes. Lisístrata. Dinero». Traducción e introducción de Javier Martínez García
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Arist≤fanes (445-385 a. C) es el mßximo representante de la comedia antigua. Sus once obras conservadasson el testimonio mßs completo de un gΘnero tan importante en la Atenas clßsica como la tragedia. Son vehφculo de una imaginaci≤n desbordante en los que tienecabida la sßtira, la crφtica polφtica y social, la burla despiadada y los chistes groseros.Lisφstrata se estren≤ en el 411 a. C., en un momentocrφtico para Atenas, cada vez mßs asfixiada por la guerra contra Esparta. Con el rumor de batalla de fondo, la heroφna protagonista de esta comedia propone a todas las mujeres que secunden una huelga de sexo hasta que los hombres dejen de guerrear. La radical propuesta y su divertido desarrollo la convierten en la obra mßs conocida de Arist≤fanes, y tambiΘn en la mßs universal por las lecciones antibelicistas y solidaridad entre las mujeres que se pueden extraer de ella.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
'La asamblea de las mujeres'' presenta el tema del mundo al revés (en este caso, las mujeres en la asamblea imponiendo un nuevo sistema de gobierno) y del disfraz (se disfrazan de hombres para legitimar su accesoy participación en dicha asamblea, los cuales, comomujeres, tienen absolutamente prohibidos).
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Nacido en el año 450 a.C., Aristófanes fue contemporáneo de Sófocles y de Eurípides, asistiendo en el centro de su vida a la guerra del Peloponeso. Tachadotanto de reaccionario como de progresista, a los ojosdel lector actual ofrece un claro testimonio de cuánrico, matizado y contradictorio podía llegar a ser el pensamiento de un ateniense culto en aquellos añosturbulentos.En las obras de Aristófanes, mito yrealidad, arcaísmo ritual y modernidad, seriedad y risa aparecen ante nosotros en un friso monumental. Conservamos pocos documentos tan auténticos de una cultura antigua. El presente volumen es la primera entrega de las once comedias conservadas.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Los Acarnienses es el primer alegato de Aristófanes a favor de la paz en la guerra del Peloponeso, Los Caballeros es un ataque frontal contraCleón, el demagogo ateniense jefe del partido belicista, Las Tesmoforias defiende cómicamente la causa de las mujeres frente a los hombres y parodia a Eurípides, La Asamblea, propone solucionar la crítica situación económica de Atenas tras la guerra entregando el gobierno a las mujeres.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Considerado como el más grande poeta cómico griego dela época clásica, Aristófanes (ca. 445-ca. 386 a.C.)publica la mayor parte de su obra durante el largo periodo de la guerra del Peloponeso. Sus comedias -aparentemente fantasías verbales y burlas groseras destinadas a provocar la risa del pueblo que acudía a lasfiestas- son, sin embargo, el testimonio de su actitud reflexiva ante los problemas de la sociedad de la época y la expresión de sus profundas convicciones deciudadano. '' Las nubes '' , '' Lisístrata '' y '' Dinero '' ejemplifican tanto el compromiso directo de Aristófanes con la vida pública, como su genialcapacidad para elevarse por encima de las circunstancias particulares de su tiempo. Traducción e introducción de Elsa García Novo
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En temps de guerres i de crisi política, la ciutat d’Atenes —com qualsevol societat— necessita imperiosament bons poetes. Per desgràcia, els que hi havia ja han finat i els que encara viuen fan uns versos infames. Davant d’aquest destret, que per als grecs era inadmissible, Aristòfanes fa baixar Dionís al món dels morts a cercar-hi el gran Eurípides, però, després d’una hilarant competició poètica de la qual ha de fer de jutge, el déu del teatre fa tornar Èsquil entre els vius. En aquesta obra, considerada una de les millors comèdies de l’antiguitat, es demostra ben clarament que la crítica literària i les riallades no són pas incompatibles.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Durant la llarga guerra del Peloponès, atenesos i espartans deixen de banda les seves llars i els seus deures familiars. Per posar fi a la situació, la bella Lisístrata cridarà les dones dels dos bàndols a una revolta sense precedents: una vaga de sexe que forci la reflexió dels soferts combatents. El doble missatge pacifista i feminista de Lisístrata, i el seu caràcter eventualment vodevilesc, ha fet que sigui l'obra d'Aristòfanes més representada, imitada i adaptada des de mitjan segle XIX ençà, no solament en el teatre de text, sinó també en el teatre musical, en l'òpera, en el cinema i en el còmic, arribant fins i tot a esdevenir una eina simbòlica de denúncia de conflictes armats contemporanis.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Els núvols és una sàtira sobre els canvis introduïts en els principis educatius vigents a l#Atenes del segle V a.C. Estrepsíades, un pagès ja vell, s'ha casat amb una dona de ciutat, procedent d'una bona família. Fidípides, el seu fill, malcriat per la mare des de petit, s'ha afeccionat als cavalls i ha arruïnat el pare que és perseguit pels seus creditors. Després d'una nit d'insomni, Estrepsíades idea un magnífic pla: portarà el seu fill a l'escola dels sofistes, regentada per Sòcrates, on aprendrà l'art de convèncer amb la paraula. Però el noi es nega a anar-hi i és el vell en persona qui, assetjat pels creditors, decideix acudir al «pensatori». L'aprenentatge, però, resulta un fracàs, ja que Estrepsíades és incapaç d'assimilar res i l'únic que aconsegueix és desesperar Sòcrates amb les seves ximpleries. Una sàtira enginyosa del nou model d'educació que els sofistes anaven introduint en la societat atenesa de l'època i que tanta por devia fer als defensors dels valors tradicionals, perquè els mètodes sofístics ho posaven tot en qüestió: la moral, la virtut, la justícia, la veritat,...
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.