Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Vet aquí el segon volum de contes de Jesús Moncada, on tot allò que ja prometien les ''Històries de la mà esquerra'' es consolida i obre les ales. Amb un nou postfaci de Jordi Puntí, l’autor de ''Confeti'', i les cartes que Pere Calders escrivia a Jesús Moncada quan escrivia aquests contes.''El Cafè de la Granota'' és l’epicentre de les històries i la memòria de Mequinensa. Les va recollint un cronista, i hi desfila el bo i millor del poble: ara un llaüter, ara un minaire, un pagès o un botiguer, tant si l’anècdota va passar en un camp de futbol a la ribera com en un funeral. Sempre amb un polsim de fantasia, i sobretot amb l’humor i la forta ironia que caracteritzen els contes moncadians.“Si continues així, el teu recull farà història”, va escriure Pere Calders en una carta al seu amic quan aquest treballava en ''El Cafè de la Granota''. I la va encertar de ple.¿A qui va dirigit el llibre '_EL CAFÉ DE LA GRANOTA_'?Es tracta d'una obra literària que pot resultar atractiva per a un públic ampli, interessat en la narrativa curta i la literatura catalana. El seu estil accessible i la temàtica centrada en la vida quotidiana d'un poble la fan comprensible per a lectors amb diferents nivells d'experiència literària. L'obra, per la seva contingut i estil, també pot ser d'interès per a estudiants de literatura catalana, investigadors interessats en l'obra de Jesús Moncada o en la història de Mequinensa, i per a aquells que aprecien la narrativa amb un fort component de realisme i crítica social.Temes que tracta el llibre El Cafè de la GranotaEL CAFÉ DE LA GRANOTA és un conjunt de catorze relats curts que giren entorn de la vida a la vila de Mequinensa, Aragó, durant la dècada de 1950. Els temes que s'aborden al llibre inclouen:La vida quotidiana en un poble: Es descriu amb detall la vida dels habitants de Mequinensa, les seves costums, les seves feines i les seves relacions socials. Es retraten personatges senzills com a miners, pagesos i tendalers, mostrant les seves vivències diàries amb realisme i humor.La memòria col·lectiva: El cafè es converteix en un espai on es recullen i es transmeten les històries i anècdotes del poble, conformant una memòria col·lectiva que es va teixint a través de les converses i els records dels seus habitants.L'humor i la ironia: L'autor utilitza l'humor i la ironia com a eines narratives per descriure situacions i personatges, creant un to a la vegada crític i divertit. Fins i tot escenes com un funeral són tractades amb un toc irònic.La crítica social: A través de les històries i els personatges, es realitza una crítica social subtil però efectiva, mostrant les desigualtats i les dificultats de la vida en un poble rural en una època determinada. La perspectiva del narrador omniscient permet una mirada crítica a la realitat social més humil.El pas del temps i la transformació social: Les històries reflecteixen el canvi social que s'estava produint en l'època, contrastant la vida tradicional del poble amb els nous temps.La importància de l'oralitat: La narració es basa en gran mesura en la transmissió oral d'històries i anècdotes, reflectint la importància de la paraula i la comunicació en la construcció de la identitat d'una comunitat.Resum de crítiques, opinions i valoracions del llibre '_EL CAFÉ DE LA GRANOTA_'Encara no hi ha opinions o crítiques sobre 'EL CAFÉ DE LA GRANOTA' disponibles per a la seva inclusió en aquest resum.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Publicada per primera vegada l?any 1988, amb Camí de Sirga Jesús Moncada va consolidar un universápersonal i mític al voltant de Mequinensa, l?antiga vila de la vora de l?Ebre enfonsada sota les aigüesádel pantà de Riba-Roja, que en el seu temps va ser centre important d?una conca minera i d?un tràficáfluvial intens. Amb una precisió històrica i amb un llenguatge viu, l?autor rememora la història delsáúltims cent anys d?un poble condemnat a la desaparició a través de la vida i dels records de diferentsápersonatges.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
A l'ínclita, catòlica i gairebé immortal ciutat de Torrelloba, un matí de novembre de 1957, el jove estudiant mequinensà Dalmau Campells i l'inspector Melquíades Serrador es creuen amb un motorista que porta notícies que influiran decisivament en les seves vides...Amb la por, la misèria i les carències de la postguerra de fons, aquest és el punt d'arrencada de La galeria de les estàtues, novel·la que, publicada per primera vegada el 1992, va confirmar Jesús Moncada com un dels més sòlids escriptors contemporanis.''La galeria de les estàtues conté els mateixos mèrits que van fer de Camí de sirga la gran novel·la que tots coneixem. ... És una obra ambiciosa quant a argument, estructura i recursos literaris... L'aparent complexitat de la trama exigia un pols molt segur per travar tot el conjunt i oferir-lo sense renunciar a la seva magnitud i sense exigir alhora al lector cap més esforç que el de deixar-se endur per la força de la història que se'ns narra. Moncada ho ha aconseguit plenament.'', Joan Josep Isern. Avui
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un cafeter al·lucinat, un miner adúlter, un tramviaire nostàlgic, un coix pervers, un patró memorable, un ateu fervorós, uns vells excitats, un esmolet ingenu, un forner dramaturg, un artista de circ, una assemblea de sants, una cursa entre morts, un taüt navegant, un carter minuciós, un oncle moribund... i fins i tot el cap d'un aristòcrata francès del divuit: ''Històries de la mà esquerra'' és el llibre que inaugura la carrera literària de Jesús Moncada, però la veritat és que no s'assembla gaire a un llibre primerenc. Gestat durant molts anys, fruit d'una imaginació riquíssima, madura i del tot original, aquest recull de contes desplega tot l'univers literari que nodrirà l'obra posterior: la ironia esmolada i la tragèdia més crua, la fantasia voraç i el realisme punyent, la Barcelona on va viure i sobretot la Mequinensa on havia viscut. ''Hi ha contes que podrien figurar amb plena dignitat en qualsevol antologia del gènere'', va dir-ne Pere Calders.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La clau per entrar a les cases de Mequinensa és un fet de sang ocorregut el 25 d'agost de 1877, en temps de pau després de quaranta anys de carlinades. L'escriptor, instal·lat a una taula de 1995, assumeix les funcions d'un investigador. Proposa una gran partida de Cluedo amb un personatge diferent a cada capítol i un entramat que els lectors tenim la missió de recompondre. El joc és sumptuós, entre detectivesc i arqueològic. Un cop desenterrats, els fragments cobren vida, color, moviment, i aquí apareix el braç carnós de l'Amàlia, allà el llit de la paralítica Marta, i la mula de l'escrivà que ve a fer justícia i ja arriba al revolt del camí on es va cometre l'assassinat.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest volum inclou tota l'obra narrativa breu de Jesús Moncada, apareguda prèviament en tres reculls: Històries de la mà esquerra (premi Joan Santamaria 1971, edició definitiva, 1981), El cafè de la granota (1985) i Calaveres atònites (1999). La majoria de les narracions giren al voltant de la vida de la gent de Mequinensa -el poble natal de Moncada, a la Franja de Ponent-, abans que l'engolís el pantà de Riba-roja. Moncada aconsegueix rescatar el passat perdut gràcies a una imaginació poderosa, una llengua atenta a les inflexions del parlar de la seva terra i una sàvia dosificació de tendresa, humor i tremendisme.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Històries de la mà esquerra (Premi Joan Santamaría 1971) es la primera recopilación de narraciones de Jesús Moncada. A caballo entre realidad y sueño, mitos y supersticiones, el autor recrea sus recuerdos de infancia y de juventud en el marco de la antigua población de Mequinensa. Pere Calders escribió en el prólogo: 'Moncada quería rescatar con la palabra una cosa muy entrañable que le robaban, y dejar constancia escrita para que no se perdiese del todo. Las primeras narraciones me interesaron profundamente. Significaban una aportación muy personal, muy considerable, a nuestra literatura.'
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Antònia Carré-Pons, escriptora, medievalista i filla de carnissers, fa una selecció personal dels contes de Jesús Moncada i comença la seva carrera d'editora homenatjant el seu llibre més exitós: ''Com s'esbrava la mala llet'' .Per això els protagonistes d'aquests contes són vells. Però no ens deixem enganyar per les aparences, aquest no és un llibre sobre la vellesa, és una sàtira política de la més fina.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Mai no deixaré de cercar el meu arxipèlag de sinceritat...Vols formar-ne part?«Mai no ens mentirem... Escoltam bé, això implica alguna cosa més que ser sincer... En aquest món hi ha molta gent falsa... Les mentides tenvolten, i saber que hi ha un arxipèlag de persones que sempre et diran la veritat és molt valuós... Vull qu e formis part del meu arxipèlag de sinceritat...»El fet de saber que pots confiar en laltra persona, que mai no et mentirà, que sempre et dirà la veritat quan hi demanis, no té preu... Et fa sentir fort, molt poderós...»I és que la veritat mou mons... La veritat et fa feliç... Crec que la veritat és lúnica cosa que importa...»
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El Cafè de la Granota, la segona col·lecció de contes de Jesús Moncada publicada per primera vegada el 1985, reuneix relats ubicats en l'antiga vila de Mequinensa, l'univers propi d'aquest escriptor. Aquesta edició -a cura d'Hèctor Moret, professor d'ensenyament secundari i investigador de la llengua i la literatura catalanes a l'Aragó- pretén ser una eina d'orientació didàctica per ajudar en aprofundir en l'estudi i difusió de l'obra. Per fer-ho possible hi trobem una breu descripció de la vida de l'autor i del conjunt de la seva producció literària, una anàlisi detallada dels aspectes més significatius d'El Cafè de la Granota i un ventall de propostes i suggeriments de treball per tal de facilitar la comprensió del llibre.En un vell cafè d'una costeruda i riallera vila estesa a la vora esquerra de l'Ebre, un amatent cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia -en especial del vell Cristòfol, memòria viva de la vila- un seguit d'històries anotades amb to d'humor i de crítica social. Hi desfilen una galeria de personatges entre els quals destaquen un Sísif nostrat, un dissortat delinqüent vocacional, uns incondicionals afeccionats al futbol vilatà -amb un singular camp d'esports-, un pagès massa atent amb les propietats dels seus veïns, un confident de les forces d'ordre públic a qui en la foscor li plouen cops a cada cantonada, un antic barquer que vol recuperar l'ofici a l'altre món (al cantó dels morts), un afeccionat a les novel·les d'intriga amb un geni massa viu,...
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En Estremecida memoria el lector no tiene la sensación de encontrarse ante un autor nostálgico, de boina y cayado, sino ante un escritor capaz de urdir estructuras laberínticas con una lengua hermosa y creíble, estructuras surgidas -eso sí- de una atracción innegable por el pasado de Mequinenza, el pueblo donde Moncada nació y que ahora reposa bajo las aguas de un embalse.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El tiempo y la tergiversación, unas veces inconsciente y otras, las más, deliberada, habían distorsionado los trágicos sucesos de 1877, que los habitantes de Mequinenza se habían transmitido oralmente de generación a generación con un sentimiento de vergüenza y de culpa, los puntos oscuros, las versiones contradictorias hacían poco menos que imposible la reconstrucción de los mismos. Hace pocos años, el hallazgo fortuito (tal casual que parece inventado) de un manuscrito (que no es en modo alguno otro recurso literario aunque también lo parezca) cambió las cosas. Obra de un escribano del juzgado de Caspe que participó personalmente en la investigación del caso, la relación proporcionaba la base documental donde apoyar sólidamente una reconstrucción novelada. Sin embargo, la idea del libro, acogida con expectación, también produjo cierta inquietud, provocó recelos y levantó polémica. Más de un siglo después, las viejas infamias las de los malhechores y las de la justicia se revelaron aún vivas en una estremecida memoria colectiva. El escritor se convirtió en el destinatario de mensajes de todo tipo pero siempre confidenciales: desde los que le aportaban información insospechada, mantenida hasta entonces en secreto en el seno familiar, hasta los que le conminaban a renunciar a su proyecto en aras de la buena fama de la población. Las antiguas pasiones cobraban virulencia. Porque, en el fondo, el crimen del camino de Caspe y sus secuelas fueron, y siguen siendo, mucho más que un tema sangriento para un romance de ciego.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Estremida memòria està inspirada en un succés real, un cas de bandolerisme esdevingut a la darreria del segle XIX, en plena Restauració borbónica. Retrata l?impacte del crim tant en la col·lectivitat que el va viure aleshores com en la que es veu obligada a recordar-lo al cap de més d?un segle. «Novel·la sobre el temps i la memòria», com va presentar-la Pere Gimferrer, va obtenir el Premi Joan Crexells i el de la Crítica Serra d?Or. Ha estat traduïda al castellà i al francès.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.