Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
“Una herida puede llegar a cerrarse, a curarse, pero nunca se irá del todo. Dejará un recuerdo imposible de borrar. Igual que en la piel las heridas se convierten en cicatrices, dejando su marca para siempre, lo mismo pasa con aquellas que son internas: quedan tatuadas en el alma”. La cicatriz que perdura es un libro sobre la anorexia, sí, pero también es un libro sobre aprender a sobreponerse a las heridas y a no mirarlas de reojo. Profundo, honesto y audaz, es la historia de una chica que, a raíz de un trastorno de la conducta alimentaria, aprende a mirar su cuerpo, sus amigos, su familia, su relación con Dios y su vida desde una nueva perspectiva. Lo que de entrada parece superficial puede esconder sus motivos en los anhelos más insospechados del alma y este libro llama a descubrirlos. “La búsqueda de los porqués puede ser complementaria a la búsqueda de la salida del laberinto.De hecho, resulta necesaria: conocer el origen nos ayuda a llegar al fin, pero es importante centrarse en el fin y no quedarse estancados en el origen.”La cicatriz que perdura brinda un testimonio maduro de esperanza e ilustra autobiográficamente cómo todo aquello que nos pasa puede ser para bien.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
“Una ferida pot arribar a tancar-se, a guarir-se, però mai se n’anirà del tot. Deixarà un record impossible d’esborrar. De la mateixa manera que, a la pell, les ferides es converteixen en cicatrius i deixen la seva marca per sempre, passa el mateix amb les ferides que són internes: queden tatuades a l’ànima”. La cicatriu que perdura és un llibre sobre l'anorèxia, sí, però també és un llibre sobre aprendre a sobreposar-se a les ferides, a no mirar-se-les de reüll. Profund, honest i audaç, és la història d’una jove que, arrel d’un trastorn de la conducta alimentària, aprèn a mirar-se el seu cos, els seus amics, la seva família, la seva relació amb Déu i la seva vida des d’una nova perspectiva. “La recerca dels ‘per què’ pot complementar-se amb la recerca de la sortida del laberint. De fet, resulta necessària: conèixer l’origen ens ajuda a arribar a la fi, però és important centrar-se en la fi i no quedar-se estancat a l’origen”.A La cicatriu que perdura, la Nuria Casas brinda un testimoni d’esperança i il·lustra autobiogràficament com tot allò que ens passa pot ser per a bé.
Has afegit la quantitat màxima disponible.