Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Anteponiendo su objetividad de insobornable intelectual a su pasión de genuino catalanista, el gran Agustí Calvet ''Gaziel'' emprendió en 1938, desde el exilio en Francia por la Guerra Civil, la tarea de dar continuidad a un proyecto de ''Historia de Catalunya'' planteado por el político y mecenas Francesc Cambó. Gaziel se impuso un ambicioso objetivo, más actual que nunca: ''Yo querría una historia de Catalunya que se dejara para siempre de contar lo que habría tenido que ser y no fue, para decirnos lo que ha sido y lo que es, de forma que así podamos llegar, por fin, a ver claramente lo que puede ser''. El resultado fue este libro de gran hondura e influencia, en el que reúne cuatro ensayos ''sobre Catalunya y los catalanes''. En ellos, aborda de lleno la conflictiva relación con Castilla, así como la nueva visión sobre la historia catalana surgida a partir del siglo XIX, que está en el origen de las posiciones nacionalistas. Estamos pues ante un esfuerzo de realismo y de claridad en el análisis, que la convierte en una de las obras que mejor capta la esencia de Catalunya y del ''problema catalán'', erigiéndose en un clásico de lectura obligada en los tiempos que corren.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En aquest volum es reuneix la totalitat dels escrits de Gaziel, d'una¬tipologia ben variada, que, publicats a partir de 1918, no s'havien reproduït¬mai en cap edició conjunta d'obres seves.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El gran periodista i pensador Agustí Calvet «Gaziel» va emprendre al 1938, des de l'exili a França per la Guerra Civil, la tasca de donar continuïtat a un projecte d'història de Catalunya que li havia plantejat el polític i mecenes Francesc Cambó. El resultat va ser aquest llibre, on, amb la passió d'un genuí catalanista, però anteposant la seva objectivitat d'insubornable intel·lectual, aplega quatre assajos sobre la història de Catalunya i dels catalans. Quatre textos als quals no eludeix la conflictiva relació amb Castella, un dels temes cabdals que travessa tot el llibre, i també discuteix la nova visió sobre la història de Catalunya sorgida a partir del XIX com a fruit de la Renaixença. D'aquesta manera, Gaziel va imposar-se un ambiciós objectiu, que avui és més actual que mai: «Jo voldria una Història de Catalunya que es deixés per sempre més de contar el que hauria hagut de ser i no fou, per dir-nos el que ha estat i el que és, per veure si així podíem arribar, per fi, a veure clarament el que pot ser». Un esforç de realisme, de claredat en l'anàlisi i de subjecció als fets, que el converteix en una de les obres que millor ha captat l'essència del ''problema català''. Un clàssic perdurable i de lectura obligada en aquests moments.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Els escrits de Gaziel d'aquest volum, datats entre 1927 i 1963, no havien vist mai la llum. Alguns, per culpa de la censura, altres, per no haver-se escaigut probablement l'avinentesa de publicar-los, i uns altres per voluntat de l'escriptor mateix.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Aquesta és la part més crua dels aplecs de notes que durant vint anys -de 1936 a 1956- jo escrivia per a mi tot sol, constituint així una mena de dietari molt íntim. Les pàgines que el componen no foren pas confegides certament per ser publicades. Nascudes del 1946 al 1953, són filles d'una gran esperança fallida: la que jo tenia -com altres incomptables espanyols- de veure redreçada una de les més abominables iniquitats del nostre temps: l'esclafament brutal de tota llibertat a Espanya. Avesat per la meva professió de periodista a observar i comentar al dia la vida pública del meu país i la del món, un cop acabada el 1939 la darrera Guerra Civil Espanyola -passada totalment a l'exili i sense barrejar-me per res en l'esgarrifosa matança, ni amb els uns ni amb els altres-, vaig trobar-me que aquí havia estat arrasa da tota opinió lliure: els diaris eren convertits en òrgans de propaganda oficiosa, dirigits i controlats pel Govern, i els periodistes, enregimentats, en agents de la dictadura. Debolida de soca-rel la meva professió, no em quedà altre remei que fer-me'n una de nova. Un instint irreprimible, però, m'empenyia sovint a continuar comentant, ni que fos tot sol, els esdeveniments. Aquestes meditacions solitàries són articles nonats.»
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Gaziel és el gran pensador de la desfeta catalana. Tot i així, no li cedeix ni concedeix mai més poder que l’imprescindible. La desfeta ha de servir per esmenar els comportaments polítics, personals i civils del país. Per això la lectura de Gaziel en aquests temps en aparença favorables ha de ser rigorosa i atenta. Història de «La Vanguardia» ens adverteix sobre aquesta Catalunya que ha jugat i encara juga malament els seus trumfos. Història de «La Vanguardia» no és pas un exercici pla de crònica o de memòria. És una lliçó. Des del pou, Gaziel ens il•lumina sobre errors que, potser per ser catalans, cometem avui també i que se’ns fan invisibles entre tant optimisme. Història de «La Vanguardia» és un avís tan imprescindible per a experts navegants alhora que un poderós estimulant per a grumets. «Els problemes del país no els podrem tractar ni amb força ni sentimentalment», deia, i en acabat ens recomanava: «Fe, humilitat, sacrifici, lucidesa, esforç silenciós, continuïtat i una infinita paciència».
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En octubre de 1915 Agustí Calvet «Gaziel», un aprendiz de filósofo que se había convertido por casualidad en corresponsal de guerra, emprendió un viaje desde París que culminaría en la ciudad serbia de Monastir. Su propósito era escribir un reportaje sobre la situación bélica en el sur de Europa. Grecia era por entonces uno de los epicentros del conflicto, permanecía todavía neutral, pero su reacción ante las recién estrenadas hostilidades entre sus dos vecinos, Bulgaria y Serbia, podría condicionar el desarrollo de la guerra decisivamente. Gaziel alargó el viaje hasta Serbia y allí contempló, conmovido y desolado, el espectáculo dantesco de los refugiados. Las crónicas de guerra de Gaziel tuvieron gran repercusión y marcaron un punto y aparte en la historia del reporterismo español. Desde un primer momento las concibió más como narraciones que como artículos. Como sostiene Jordi Amat en el prólogo, «Gaziel escribió reportajes cuya factura tenía un aire inequívocamente novelesco. Los lectores, más que información sobre el conflicto bélico, leían una aventura por entregas basada en hechos reales». Gaziel reunió y pulió algo más de la mitad de sus colaboraciones bélicas con La Vanguardia y las publicó en varios libros. De todos ellos el más impactante y logrado, seguramente, es De París a Monastir. Publicado por primera vez en 1917, considerado como un libro fundamental del periodismo español del siglo XX. «La palabra “,periodista”, es imprecisa para el vario contenido que encierra el caso de Gaziel: intelectual, ensayista, politólogo…, Gaziel es un burgués liberal que, pongamos por caso, sería republicano en Francia y monárquico en Inglaterra.» Andrés Trapiello «No he encontrado, en el campo periodístico, una obra globalmente comparable a la que produjo el director de La Vanguardia entre el inicio de la Primera Guerra Mundial y los prolegómenos de la Guerra Civil española.» Xavier Pericay
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Agustí Calvet -más conocido por el seudónimo de Gaziel- publicó en el periódico El Sol, entre 1925 y 1930, un centenar de artículos, en su mayor parte nunca publicados en forma de libro. En sus colaboraciones para el diario madrileño, el periodista va más allá de la actualidad política y reflexiona, desde su privilegiada atalaya, sobre cuestiones de actualidad como la política europea de entreguerras, la dicotomía Europa-América y, especialmente, las dificultades del encaje catalán en la vida política española. Sus reflexiones -de una actualidad sobrecogedora- son, en palabras de Francesc-Marc Álvaro, «una voz que ilumina la historia de España y de Cataluña con la luz oblicua de la duda, la experiencia y la honestidad» y confirman a Gaziel como el periodista catalán más importante de la primera mitad del siglo XX. «Hasta ahora, cada vez que en Castilla se ha planteado el problema de las diversidades peninsulares, la tendencia predominante ha sido la de tratarlas por un método completamente anacrónico: el de la uniformidad imperialista [...]. Querer en nuestros días solventar el problema de las diversidades peninsulares, reduciéndolas todas y borrándolas bajo la imposición exclusiva del matiz representado por una de ellas, sería un error tan grave y una ilusión tan vana como pretender acrecentar la legítima influencia que Castilla puede ejercer en la América española yendo otra vez a ella armados de pies a cabeza, para conquistarla de nuevo.»
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Poc després de tornar de l'exili, Agustí Calvet, 'Gaziel', va escriure unes memòries que són, més que mai, un punt de referència literari i històric. Tots els camins dues a Roma recreen un temps ja definitivament perdut, el món que s'ensorra amb la Gran Guerra del 1914. El llibre s?obre amb la bomba del Liceu, fa una visió de la guerra de Cuba, rememora el seu pas pel col·legi dels jesuïtes, l?enterrament de Verdaguer com un fenomen popular únic, el creixement de Barcelona, els seus estudis universitaris i la vocació de periodista, la fugida a París, un viatge per Andalusia i el nord d?Àfrica, la dissecció del Madrid de l?època, el testimoni de la Setmana Tràgica, una gran aventura amorosa a París i finalment l?esclat de la Guerra Gran quan Gaziel tenia 27 anys. L?obra, ameníssima i amb apunts humorístics, acumula grans idees i reflexions sobre la condició humana, sotmesa al destí, que la transformen en una inoblidable autobiografia moral.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.