Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
El decàleg imprescindible per salvar la llengua: el llegat savi i valuós de M. Carme Junyent. Quin paper ha de tenir el català en el futur del país? Com en podem tenir cura? Quines polítiques lingüístiques són encertades per preservar la llengua? I quina és la vertadera llengua inclusiva? M. Carme Junyent reflexiona sobre les qüestions lingüístiques que més li preocupaven en aquesta tria d'articles que va publicar a Vilaweb els deu darrers anys i algunes de les entrevistes que li van fer. El filòleg Jordi Badia n'ha fet l'edició i la tria dels textos i la periodista Assumpció Maresma n'ha escrit el pròleg.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una proposta per evitar que la llengua catalana desaparegui. El següent diàleg segurament us és familiar: -Què et costa parlar en castellà? -Ben mirat, no em costa gens. Tinc la sort de saber-ne, per tant, no compliquem les coses. Carme Junyent és especialista en l'estudi de llengües amenaçades arreu del món. Coneix profundament els tics, les autotrampes i, en definitiva, els símptomes d'un camí sense retorn. Per aix. ens alerta i ens explica de manera clara i diàfana el com i el per què el català està malalt. Sí, el català corre perill. Per. encara no és massa tard! Per salvar la llengua TOTS hem de canviar urgentment el nostre comportament lingüístic. Els que la tenim com a primera llengua. I els que no, per. que la volem continuar sentint, o també parlant. -Què em costa parlar en castellà? -Em costa que cada vegada que NO parlo en català, porto la llengua cap a un camí de no-retorn. I per aix. necessito aprendre a no cedir sempre. I també per aix. cal que tu et posis en el meu lloc, perquè tots plegats entenguem què hi ha en joc. Sense tu i sense mi no ens en sortirem pas. Perquè el català té un avantatge únic: hi ha moltíssima gent que no el parla per. l'entén. I fins i tot molts l'estimen. Aprofitem-ho!
Has afegit la quantitat màxima disponible.
A veces la diversidad es vista como una amenaza, y la diversidad lingüística, además, como un obstáculo. En realidad, la diferencia nos enriquece y nos proporciona nuevas posibilidades de intercambio y reciprocidad. En el mundo actual, con la multiplicidad de migraciones y contactos con las culturas más diversas, tenemos la posibilidad de convivir con estas formas alternativas de ser y de decir. En este libro, hemos intentado dar instrumentos para familiarizarnos con la diversidad lingüística, de manera que podamos utilizarla como una forma de acercamiento, además de valorarla y respetarla. Seguro que así la convivencia mejora y nuestras posibilidades de acceso al conocimiento se multiplican.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
T'estimo com la sal és una aventura literària que parteix del llibre que es va publicar l'any 1983 a l'editorial Virago de Londres amb la intenció que autores de procedències molt diverses -entre les quals Doris Lessing, Adrienne Rich o Sara Maitland- analitzessin críticament la relació amb el pare. Quaranta anys després, la qüestió és tan inquietant com aleshores i no ha perdut la força provocadora. Una vintena d'autores catalanes han entomat el repte de nou i han parlat del pare tant en textos de ficció com també en reflexions assagístiques i escrits clarament autobiogràfics. Els relats reunits en aquest volum ens descobreixen des de les relacions més tendres fins a les manifestacions més profundes de la rebel·lia.Les autores que hi han participat són: Margarida Aritzeta, Gemma Asins, Àngels Bassas, Lolita Bosch, Natàlia Cerezo, Stefanie Kremser, Marta Marín-Dòmine, Andrea Mayo, Júlia Ojeda Caba, Marta Orriols, Marta Pera Cucurell, Llucia Ramis, Marta Romagosa, Gemma Sardà, Simona Škrabec, Sílvia Soler, Marta Vives Masdeu, Irene Yúfera i Ivet Zwatrzko i Pou.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
CONTRA LA DICTADURA LINGÜÍSTICA Què significa incorporar la perspectiva de gènere en la manera d'expressar-nos? Sovint la perspectiva de gènere només emmascara una realitat que continua sent sexista i discriminatòria. I cada vegada més, és una imposició política que ningú no gosa discutir. Forçar la llengua per canviar la realitat només ens distreu de l'objectiu real: canviar el món perquè la llengua canviï. Carme Junyent i una setantena de dones lingüistes analitzen l'ús i l'abús del llenguatge suposadament no sexista i proposen alternatives, maneres de dir i maneres de fer, que responguin als canvis socials i reflecteixin la presència de tots en tots els àmbits de la vida.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En els darrers anys, la diversitat lingüística al nostre país s’ha enriquit amb centenars de llengües vingudes d’arreu del món. Aquest canvi del nostre paisatge lingüístic planteja nous reptes, el primer dels quals és què s’ha de fer amb aquestes llengües i, molt especialment, què se n’ha de fer a l’escola. Més enllà de quines siguin les respostes, és evident que no podem ignorar ni menystenir aquesta aportació dels alumnes, les seves llengües són els seus vincles, i és prou sabut que s’integra millor qui té clars els seus vincles amb la comunitat d’origen. Aquest llibre vol ser una ajuda al reconeixement d’aquestes llengües en l’àmbit escolar i social. S’hi aporten dades sobre llengües i les seves literatures presents a casa nostra, s’hi proposen activitats relacionades amb altres assignatures més enllà de les de llengua, i s’aporten informacions que ens ajudaran a entendre una mica millor com són les llengües. Els apèndixs inclouen reculls de manlleus de llengües de tot el món, llistats de topònims i altres informacions rellevants presentades de manera sistemàtica per facilitar l’accés a la informació i ajudar en la creació de noves activitats a l’aula.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El món literari africà ha estat poc estudiat a Catalunya o ho ha estat només des d'alguns aspectes molt concrets que no permeten de tenir-ne una visió àmplia i completa. Molts camins per caminar, per primer cop, ofereix una mirada general a literatures africanes com l'anglòfona, la francòfona, la lusòfona, la hispanòfona, l'amaziga i la de l'àrea cultural del Pacífic, amb referències a llengües i literatures del continent com ara l'àrab o la bubi. Els autors africans són força presents en el panorama literari català, però no ho són tan àmpliament perquè els puguem inscriure en uns països o una història cultural determinats. Les seves obres -en part condicionades per l'exili, la presó o la censura- ens han arribat a través d'altres tradicions europees i rarament podem interpretar l'abast de la qualitat literària i dels temes que s'hi aborden, entre els quals el compromís polític dels autors, les condicions de vida de la població, el racisme, l'apartheid o el feminisme del segle XXI. Una aproximació com la que ofereix aquest llibre, que abraça des del segle XVI fins a l'actualitat, és una invitació tant a superar l'eurocentrisme com a aprofundir en les aportacions literàries més enriquidores del continent que tenim més a prop.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Carme Junyent va ser, sobretot, una dona de llengua. Una de les lingüistes més importants de les últimes dècades a casa nostra, compromesa amb el català i amb totes les llengües amenaçades. Però l'última lliçó de la professora Junyent no va ser de llengua (tot i que també va ser de llengua), sinó de vida. Davant d'un diagnòstic mèdic que li retallava el futur a unes quantes setmanes, l'autora va decidir deixar-nos un comiat gormand. Per combatre la mort, per foragitar la pena, ens va asseure a taula per brindar pels millors àpats de la seva vida. Llegint-la ens sentim un més de la seva colla de 'raros', que fa gairebé vint anys es van conjurar per fer una insòlita volta gastronòmica per les cuines del món que tenim a l'abast. Al final del recull de textos que aplega aquest llibre, hi trobem una guia de més de 200 restaurants d'una diversitat enlluernadora, pel camí hi haurem viscut històries d'amistat, de lluita, de llibertat, de família i sí, és clar, de llengua.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una mirada cal·lidoscòpica a la llenguaAquest llibre aplega 77 articles breus d'autors d'arreu dels Països Catalans, entre els quals lingüistes, sociolingüistes o, senzillament, gent que treballa amb la llengua, de totes les edats, i amb trajectòries molt diverses, que ens ofereixen visions complementàries tant de la situació de la llengua com de les accions que hauríem de dur a terme per aconseguir que el català sigui la llengua de tots, sigui quin sigui el nostre origen.
Has afegit la quantitat màxima disponible.