Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Al llarg de gairebé 500 pàgines, Pau Riba ens proposa un recorregut per l’evolució dels instruments i de les tècniques d’enregistrament, en el transcurs del qual ens parlarà de la seva relació íntima amb la música, i de la seva manera d’entendre l’art i la societat del segle XX. La segona meitat del llibre està explicada amb la passió contagiosa d’aquell que reflexiona sobre una època que ha viscut.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest llibre és un viatge de milers de milions d'anys. Un trajecte que comença amb el Big Bang i continua avançant fins a la humanitat. Pau Riba ens encomana l'admiració que els savis de les primeres generacions sentien quan contemplaven el firmament. Aquest llibre, escrit amb una sòlida base científica, explica una de les històries més belles i apassionants que existeixen.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Si amb el foc del seu incipient primer queixal del (poc) seny, Pau Riba va dedicar a la seva mare, Mercè Romeva, la rabiüda cançó «Mareta bufona», tot criticant aquell seu esperit naïf i rialler per sobre de totes les coses, en aquell primer Dioptria del qual han dit que és «una crítica ferotge a l’esperit petitburgès i a la família cristianoprogressista», és mentre acompanya la mare en els seus darrers anys que s’hi retroba i reconeix en aquell mateix esperit naïf i en elseu viure rialler totes les virtuts del món. Sa meumare és un regal, un amorós homenatge partint dels darrers temps compartits per mare i fill. Parla de lafragilitat de la vellesa i de l’estimació filial sense límits i nari-nant se’ns endú de Barcelona a les fresques aigües de Cadaqués, a es Poal. Tot això, és clar, sense trair aquell punt gamberro que rega totes les fetes d’en Pau Riba. «No hi havia ocasió, per molt rara, aliena o allunyada dels seus principis i costums que pogués arribar a semblar, en què no acabés sobresortint, essent centre de totes les mirades, acaparant tota l’atenció. Pel seu positivisme, per la sevaadaptabilitat, pel caient i l’escaient de la seva conversa, per la seva sana alegria… i pel seu somriurediàfan que ho il•luminava tot.»
Has afegit la quantitat màxima disponible.