Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Marina Tsvietáieva nació durante la hambruna que azotó a Rusia en 1892, y vivió las revoluciones de 1905 y 1917. Ella no conoció la paz, ni siquiera en sus casi veinte años de exilio. Regresó a Rusia en el peor momento, en la época del gran terror: el marido fue fusilado, su hija y su hermana deportadas a un campo de concnetración. Se suicidó a los 48 años. Empezó a escribir poemas a los 6 años pese a la oposición de su madre, que quería dedicarla a la música. A los dieciocho, publicó Álbum vespertino . Siguieron Linterna mágica , Extractos de dos libros ...hasta Después de Rusia , último libro que publicó en vida. Pero lo fundamental de su obra quedó inédito y no ha visto la luz hasta nuestros días.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Marina Tsvietáieva escribió este relato autobiográfico durante el exilio en Francia y lo publicó en ruso en 1933, tres años más tarde reelaboró sus recuerdos de infancia en francés. En ambas versiones reunidas eneste volumen la autora ofrece una evocación emotivay lírica de la figura de su padre, Iván Tsvietáiev, profesor universitario que consagró su vida a la fundación del museo de bellas artes de Moscú.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Los poemas que componen la presente antología nos hablan de la experiencia de dos mujeres: el amor y el desamor, la humillación y la resistencia, la desesperación y el anhelo, la crueldad de la historia y la ternura como sentimiento de la vida. Esta
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Mi madre y la música es una bella evocación de la infancia, pero, sobre todo, de la presencia de la madre a través de un elemento familiar como es el piano. La fascinante fuerza poética de Marina Tsvietáieva fluye en este relato que nos transporta a un mundo donde lo cotitiano adquiere una dimensión mágica, y la vida, un protagonismo ejemplar.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Durant la dècada de 1930 -la dècada de la misèria i de la prosa-, en apartaments foscos de diverses ciutats franceses, Marina Tsvetàieva va escriure les peces que formen part d'aquest volum: «El Diable», «La mare i la música» i «La casa del Vell Pimen». Tres relats que fan sortir a la llum els llocs amagats de la infantesa de Tsvetàieva. El seu món, dominat per les tres emes (la mort, la mare i els mots), és un món profundament sensorial i desconegut, del qual acabarà brollant tota la seva poesia. Prohibida a la Unió Soviètica fins a vint anys després de la seva mort, Marina Tsvetàieva (1892-1941) és una de les grans poetes de la història de la literatura russa. Va escriure poesia, teatre i prosa i va malviure tant a l'exili com en un Estat soviètic que la va aïllar i la va maltractar fins a fer-la desaparèixer. En aquest volum, l'autora parla amb vivor d'allò que és mort, d'allò que és enterrat en els records d'una memòria amb filtre infantil. Amb una llengua plena de paranys, de jocs, de ritmes i de rimes, i amb un imaginari carregat d'imatges i referències religioses, culturals, lingüístiques i infantils, les tres peces del volum ens serveixen per presentar la prosa d'aquesta creadora fervorosa per primera vegada en català.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Poeta del foc, psique russa, sibil·la: Tsvetàieva no admet cap etiqueta perquè en crea una de pròpia. No accepta lleis ni en l'escriptura ni en l'amor: per a ella, vida i literatura signifiquen la mateixa cosa -un apassionament lliure i fervorós. Els dos reculls de poemes que componen les Fites, publicats ara en català per primer cop, es van escriure entre 1916 i 1920: entre el darrer any de la Rússia tsarista, les revolucions de febrer i octubre del 1917, la precarietat immediatament posterior i la mort per desnutrició d'Irina, la segona filla de la poeta. Les Fites representen l'inici de la maduresa literària de Tsvetàieva, la seva entrada al panorama de recitals i el reconeixement per part de la crítica i dels companys de l'Edat de Plata: Akhmàtova, Pasternak, Mandelstam, Balmont... La poeta desplega un imaginari complex i personal, en el qual amor i amistat, maternitat i infantesa, ciutat i ruralia, tradició ortodoxa i màgia gitana, somnis i quotidianitat, i desig hi conviuen enllaçats pel vincle ancestral de la poesia i la música.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Marina Tsvietáieva fue una de las mejores y más importantes poetas rusas del siglo XX. Esta edición bilingüe reúne diez poemas lírico-narrativos extensos, entre los que se encuentran ''Poema de la montaña'' y ''Poema del fin'', considerados como sus cimas creativas y como dos de los mejores poemas escritos en el pasado siglo.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Una carta –dice Marina Tsvietáieva- es una forma de comunicación fuera de este mundo, menos perfecta que el sueño, pero sujeta a sus mismas leyes. Ni la carta ni el sueño se dan por encargo: se sueña y se escribe no cuando nosotros queremos, sino cuando ellos quieren: la carta ser escrita y el sueño ser soñado.» En este epistolario, uno de los más hermosos que ha dado la literatura, presenciamos algo así como un milagro: el de la sintonía entre tres grandes poetas que establecen una conversación entre iguales. Cada uno ve en el otro a alguien muy próximo en espíritu. En estas páginas, las fronteras entre cartas, ensayos y poemas se difuminan y afloran reflexiones como las de Pasternak en torno a la creación literaria y versos como los de la «Carta de Año Nuevo» de Tsvietáieva o los de la «Elegía» de Rilke.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Durant la dècada de 1930 -la dècada de la misèria i de la prosa-, en apartaments foscos de diverses ciutats franceses, Marina Tsvetàieva va escriure les peces que formen part d'aquest volum: «El diable», «La mare i la música» i «La casa del Vell Pimen». Tres relats que fan sortir a la llum els llocs amagats de la infantesa de Tsvetàieva. El seu món, dominat per les tres emes (la mort, la mare i els mots), és un món profundament sensorial i desconegut, del qual acabarà brollant tota la seva poesia. Prohibida a la Unió Soviètica fins a vint anys després de la seva mort, Marina Tsvetàieva (1892-1941) és una de les grans poetes de la història de la literatura russa. Va escriure poesia, teatre i prosa i va malviure tant a l'exili com en un Estat soviètic que la va aïllar i la va maltractar fins a fer-la desaparèixer. En aquest volum, l'autora parla amb vivor d'allò que és mort, d'allò que és enterrat en els records d'una memòria amb filtre infantil. Els relats que aquí publiquem formen part, sens dubte, dels més fascinants i personals de la literatura russa del segle xx.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
una mera respuesta es la confesión de unas inquietudes y dudas que son personales pero que, al mismo tiempo, están ligadas a su condición de mujer. Nos enfrenta a temasque pueden parecernos sorprendentes y que, sin duda, presentan el interés de ser obje
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.