Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Una mostra del millor Ritsos durant una de les èpoques més difícils de la història grega, els anys quarantaDes de la desolació i la inhumanitat dels primers poemes escrits durant l'Ocupació, passant per l'exaltació èpica i esclatant de Grecitat i La senyora de les vinyes, fins a la reflexió humil i humana de La cassola renegrida i la sàvia contenció dels Parèntesis, aquest llibre aplega el millor geni poètic de Ritsos durant una època difícil de la seva vida i de la de tot el poble grec, els anys quaranta del segle xx.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El maig del 1936, Iannis Ritsos havia llegit al diari Rizospastis que la gran vaga i manifestació dels tabaquers de Tessalònica, tot i ser pacífica, havia estat durament reprimida pel govern dictatorial de Ioannis Metaxàs. N'havien resultat morts dotze treballadors. La notícia incloïa una fotografia que representava una mare plorant pel seu fill, que havia estat assassinat. Aquesta imatge va tenir un gran impacte en Ritsos i el va inspirar a escriure el poema Epitafi, que es va convertir en el llibre que el va donar a conèixer al públic i, amb el temps, en el més popular dels que va escriure. El 1960, el compositor Mikis Theodorakis va musicar el poema. Segona afirma Pau Sabaté al pròleg d'aquesta edició, «El poema de Ritsos, doncs, reprèn el tema del lament de Maria i l'aplica a la mare de l'obrer mort, com Crist, en primavera, i també a la salvació de la humanitat. La resurrecció, en aquest cas, no és la del mort, sinó la de la mare mateixa, que després de passar pels estadis successius de la tristesa i la ràbia troba en la seva desgràcia les forces per unir-se a la lluita».
Has afegit la quantitat màxima disponible.
¿I si Persèfone no va ser raptada per Hades, sinó que s'hi va lliurar sense oposar resistència, captivada per la virilitat del Déu?¿I si Àiax, el gran heroi, s'hagués plantejat la inutilitat dels combats? En aquest llibre, Ritsos esdevé un mestre insupe
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Mestre immillorable a l'hora de modernitzar la tradició i, a través dels personatges del mite, mostrar-nos la incertesa i la vacuïtat de les accions humanes, Iannis Ritsos ens ofereix en aquest llibre de llibres la seva particular visió del món. Com afirma el professor Marcos en la introducció del volum, «en lloc de dirigir la vista cap al futur, el poeta gira els ulls vers el passat, mira cap a la seva terra d'origen i torna a la vida els personatges mítics instal·lant-los en un paisatge híbrid on conviuen els elms i les màscares daurades dels guerrers aqueus i troians amb els vulgars autobusos contemporanis de turistes estrangers». Aquesta és la quarta dimensió, on conflueixen totes les èpoques de la cultura grega, i que ens permet descobrir una de les obres més belles i singulars del segle XX.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Ritsos, una de las más grandes voces de la lírica europea, extrajo del caudal trágico griego una serie de monólogos de excepcional sutileza, en los que cada palabra, surgida de un fondo lejanísimo, se traslada a nuestro tiempo con mágica ductilidad. Con el que hoy presentamos, dedicado a Fedra, emprendemos la publicación de sus soliloquios dramáticos en versión de Selma Ancira.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Ritsos, una de las mejores voces de la lírica europea, creó unos monólogos de excepcional sutileza, con los que consigue trasladar a nuestros días el pathos de la tragedia griega. Con Ismene continuamos la publicación de estos soliloquios dramáticos en versión de Selma Ancira.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Hi ha il·lusions que les porta l'edat, d'altres, el segle. L'amor és de les unes, la revolució, de les altres. Iannis Ritsos va ser un gran poeta d'aquests somnis. Ara s'esdevé que l'edat passa i el segle avança, i que el poeta ha d'escriure sobre l'ocàs de les il·lusions, o potser, més exactament, des de l'ocàs de les il·lusions. Els últims reculls poètics de Ritsos són portadors d'aquesta mirada, i aquest és el penúltim. La seva escriptura s'ha fet concreta i polida com un còdol de platja. Tot agafa un to de final d'estiu. Plou. L'hivern ja no vindrà?
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
L'exili i l'empresonament són una constant en l'obra de Iannis Ritsos. Repeticions aplega, per primera vegada en català, els poemes escrits durant el seu internament en el camp de concentració de Leros (1967-1968) i el seu arrest domiciliari a Karlóvas
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
L'any 1956, el poeta Dimitris Doukaris, amic de Ritsos, va anar a la casa atenesa de la poetessa Melissanthi per expressar-li el condol per la mort del seu marit. Quan va arribar l'hora del comiat, la dona li va dir que l'acompanyaria fins al cap del carrer. I després un tros més, i un altre, fins que van arribar a casa d'ell. Després ella se'n va tornar. El carrer feia pujada. Quan va arribar al capdamunt del turó, la seva silueta vestida de dol es va retallar contra la lluna plena que naixia. Aquesta senzilla anècdota que Doukaris explicà al seu amic va donar peu a aquest monòleg poètic, un dels més bells que s'hagin escrit mai.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.