Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Jaume Radigales, amb el rigor de l’acadèmic, amb l’estil del comunicador i el compromís del melòman apassionat, s’arrisca a definir, en aquest llibre, què és òpera catalana.L’òpera catalana, a diferència de l’òpera a Catalunya, no tenia escrita, encara, la seva història. En aquest volum l’autor ens n’ofereix la primera síntesi històrica: des de l’estrena d’Il più bel nome d’Antonio Caldara (1670-1736) l’agost de 1708 fins a l’estrena, el 2019, de Per precaució de Raquel Garcia-Tomàs (*1984). Un recorregut per més de dos-cents anys de creació operística catalana que fa valdre un extens catàleg d’obres i autors no prou coneguts.Guanyador del I Premi Joventuts Musicals de Catalunya – FICTA Edicions d’Assaig Musical, el llibre està prologat per Xavier Albertí, home de teatre i músic, que reivindica la necessitat de programar les obres del catàleg que aquest llibre repassa.Un llibre que permetrà als melòmans descobrir nova música, que oferirà als estudiosos de la música vies d’investigació, i que dotarà els programadors, artistes i prescriptors musicals d’un llibre de consulta per a la recuperació patrimonial.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Cuando las primeras pantallas mostraron la mirada cinematográfica de los pioneros del séptimo arte, la ópera llevaba ya tres siglos de andadura. Es posible queel arte de masas en que se convirtió el cine desplazara el centro de interés de un público que, antes de1896, tenía en la ópera uno de sus divertimentos másexponenciales. Pero aun así, el cine contó con argumentos, cantantes o clichés operísticos, modelo que llega hasta nuestros días. El '' biopic '' , la ambientación musical de época o, claro está, la ópera filmada, marcan algunos de los puntos de convergencia de esas dos «obras de arte total» (por decirlo en términoswagnerianos) fusionadas en una sola. Pero este librose propone reflexionar acerca de las relaciones entre la ópera y las pantallas no cinematográficas: la televisión, el vídeo, el DVD, el BluRay, las transmisiones en directo en salas de cine, en los ordenadores domésticos o en las redes sociales que se consumen a diario. Estos son algunos de los soportes o medios quesustentan la vigencia y el consumo de la ópera, másde cuatrocientos años después de su surgimiento a finales de la era renacentista.
Has afegit la quantitat màxima disponible.