Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Durant molt temps, Joan Maragall (1860-1911) va ser el poeta de l'amor fidel i dels paisatges catalans. Encara ara, per a molta gent, només és un nom de carrer a molts pobles del país, el protagonista d'innombrables plaques i làpides i baixos relleus amb una vaca cega, i uns poemes per memoritzar a les escoles. Però els nombrosos estudis que s'han anat realitzant han permès descobrir, també, un poeta amb un món imaginatiu poderós i un periodista que, mostrant una consciència cívica impressionant, va tenir un pes innegable a la seva societat. Creiem, de tota manera, que encara hi ha aspectes d'aquest autor que queden per conèixer i amb aquest llibre volem contribuir-hi. Ho fem a través de textos escrits per contemporanis que el van tractar: amics com Antoni Roura, joves admiradors que esdevindran autors importants dins del cànon de la literatura catalana com Josep Carner o Josep M. de Sagarra, o autors incipients que abandonaran la seva carrera literària, però que es consideraran sempre deixebles seus, com Gaziel, Josep Pijoan o Francesc Pujols. I, és clar, Clara Noble, la seva dona.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En esta obra, Lluís Quintana Trias se fija en un tipo de recuerdos con unas características propias: son inesperados, no se buscan voluntariamente y tienen una fuerza evocadora intensísima. Nos situamos frente a una memoria que posee una fuerza perturbadora porque sabe cómo suscitar recuerdos cuando no se lo pedimos y, a veces, en momentos muy inoportunos, recuerdos que surgen del pasado, se superponen a todos los demás y llegan a nosotros intactos: este poder es una de las razones de ser de la literatura. La memoria involuntaria, que Proust hizo famosa gracias al conocido episodio de la magdalena, es un fenómeno psicológico que ha tenido una repercusión especial en la cultura del siglo xx. Este libro estudia su presencia en la literatura, la pintura y el cine. Contrapone la memoria involuntaria a otros fenómenos psicológicos como la rêverie (o ensueño) o el déjà vu, y al situarlos en el contexto de la literatura occidental, se hace comprensible que todos ellos provienen de una tradición que ha tratado de dar cuenta de algunos aspectos no siempre muy comprendidos de la naturaleza humana. Se trata de un ejercicio de literatura comparada asociado a la memoria en la historia de la literatura, de Goethe a Rousseau, de Leopardi a Nietzsche, de Maragall a Joyce, de Proust a Benjamin y Rodoreda.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Enric Bou i Maqueda (Barcelona, 1954) és crític literari i historiador de la literatura catalana. Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Aut.noma de Barcelona i llicenciat en Filologia Hispànica, obtingué beca d'investigació del Centre d'Estudis d'Hist.ria Contemporània de Barcelona. Catedràtic d'Estudis Hispànics a la Universitat de Brown (1996-2011), professor de Literatura espanyola i catalana a la Università Ca'Foscari de Venècia.És membre de la Modern Language Association, de l'Associació Internacional Llengua i Literatura Catalanes, de la Assoziacione Italiana Studiosi catalanística i de l'American Catalan Society, així com membre fundador de la Societat Geogràfica Espanyola.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El 18 de juliol de 1573 Veronese va comparèixer davant la Inquisició acusat d'heretgia per una pintura del sant sopar. L'acusació, que assenyalava la introducció d'elements profans en un quadre religiós, posava sobre la taula el debat sobre la interpretació de les escenes bíbliques. Obligat per les circumstàncies, però empès per l'astúcia, Veronese va trobar una sortida amb un procediment inusual a l'època: titular el quadre Sopar a casa de Leví, remetent-se a un passatge menor de l'Evangeli, de manera que la blasfèmia es diluïa. Així, per la màgia del text escrit, el quadre canviava totalment de sentit sense retocar res del que s'hi representava. En el segle XIX, aquesta col·lisió de Veronese amb la Inquisició va esdevenir un model de l'enfrontament entre l'artista i el poder eclesiàstic, fet que permetia abordar el diàleg entre el sagrat i el profà. Ara sabem que la solució que Veronese va trobar per satisfer els inquisidors va significar una innovació a l'hora de resoldre els conflictes dogmàtics amb l'Església, a més d'un canvi substancial en l'àmbit de la interpretació artística.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.