Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
“En dues ocasions he estiuejat a la Vall d’Aran. La primera fou una experiència inquietant i enriquidora alhora per les peripècies ocorregudes i els paranys que se’n dimanaren. Sóc matinera i afeccionada a caminar per dreceres desconegudes. Anava sola i tenia seixanta anys. Vaig fer extravagàncies, però, a certa edat, l’extravagància és una manera de plantar cara al temps. (...) El projecte literari prengué forma. No volia que fos un llibre de viatges ni tampoc un dietari,no em proposava escriure un panegíric de la vall d’Aran ni plagiar la sucosa narració que en feu Josep Maria Espinàs després de caminar-se-la. La meva dèria era una altra. Volia escriure els DEU MATINS increïbles i m’hi vaig mentalitzar, com es diu ara, m’hi vaigpreparar a fons, sense pressa, documentant-me sobre geografia i botànica, fins i tot sobre els gossos, puix que es gos fos protagonista dels episodis més notables.” Aquest 2019, Centenari de l’Any Pàmies, commemorem el pas de la seva autora per la Val d’Aran, enriquint la seva prosa amb un interessant pròleg de NúriaGarcia Quera i la presentació (en aranès i català) de Claudio Aventín-Boy
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una noia i un soldat és la primera novel·la que Teresa Pàmies va acabar a Barcelona, el 1972, quan acabava de tornar d'un exili que s'havia allargat més de trenta anys. Va topar de ple amb la censura franquista, que va prohibir-ne taxativament la publicació. Protagonitzada per una «noia» marxista (amb molts punts en comú amb l'autora) i un «soldat» republicà, aborda sense concessions l'experiència de la guerra des de dues perspectives diferents i per mitjà de dues veus contrastades, enmig d'una trama amorosa intrigant i corprenedora. Fins ara inèdita, aquesta «novel·la de la guerra civil» -com podem llegir en el subtítol de l'obra- surt a llum cinquanta anys després que la censura l'hagués interceptada.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Vacaciones aragonesas podría considerarse un libro de viajes por la abundante descripción de los paisajes del Alto Aragón que contiene -el Parque Nacional de Ordesa, Panticosa, el monasterio de San Juan de la Peña, Jaca, Aínsa, Graus...-, y sin embargo, e
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Mai no volguérem veure ni creure que encetàvem l'exili dels pobres, dels vençuts. L'exili havia de durar més d'un quart de segle. No ho sospitàvem. En la nostra òptica era una pausa, un repòs en el camí i això ens impedia assumir la condició de refugiats i combatents.» En les acaballes de la Guerra Civil espanyola, mig milió de republicans van haver de creuar la frontera pels Pirineus. Les autoritats franceses, desbordades per l'allau de persones que demanaven ajuda humanitària, van confinar-los en improvisats camps de concentració. Com si fossin presoners, i no exiliats. A Quan érem refugiats, Teresa Pàmies ens explica el viatge cap a la incertesa, llarg i dolorós, que va iniciar ella mateixa al camp de refugiats de Magnac-Laval. El seu testimoni punyent ens recorda que nosaltres també vam ser, fa no massa temps, víctimes de la tragèdia de l'exili forçat. Records dolorosos i imprescindibles d'una de les gran autores de la literatura catalana del segle XX, una veu que representa tota una generació que va triar el compromís polític davant de l'adveniment del feixisme. Un obra clàssica que recuperem perquè ens ajuda a posar-nos en la pell de les persones que, malauradament, també avui es veuen obligades a fugir de casa seva. Com vam fer nosaltres quan érem refugiats.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El exilio de la escritora Teresa Pàmies no fue ni breve ni fácil. En enero de 1939 atravesó a pie la frontera francesa al tiempo que lo hacían miles y miles de refugiados que huían aterrorizados del fascismo. Allí, en Francia, cumplió los veinte años. Tras no pocas aventuras, cruzó el Atlántico y acabó residiendo una buena temporada en México, donde volvió a la militancia activa. De regresó a Europa vivió en diversos países, sin perder nunca el contacto con la resistencia antifranquista. Cuando éramos refugiados es el relato de esos años larguísimos, en los que tuvo que desempeñar diversos oficios para ganarse la vida y mantener a sus hijos. La salvó «sentirse miembro de una comunidad de ideales», que le dio fuerza para salir adelante. Así, la dureza de la diáspora no la hizo abdicar de sus ideas republicanas, que desplegó trabajando en las emisiones en catalán y en castellano de Radio Praga y también en las diversas revistas en las que colaboró. Fue en la etapa final de ese exilio, en París, cuando pudo empezar a dedicarle algunas horas a la escritura. Y como autora regresó, teniendo que enfrentarse a quienes pensando como ella no habían tenido más remedio que quedarse en el llamado exilio interior. Después de Cuando éramos capitanes, este libro de memorias cuenta las vicisitudes de la autora durante su largo exilio, que la llevó al otro lado del Atlántico y más tarde a diversos países europeos, siempre fiel a su único carné, el de la hoz y el martillo. Teresa Pàmies (Balaguer, Lérida, 1919-Granada, 2012). Hija de un comunista, durante la guerra civil española fue una de las dirigentes de las Juventudes Socialistas Unificadas de Cataluña, así como una de las fundadoras de la Alianza Nacional de la Mujer Joven. En esos años hizo también sus primeras colaboraciones periodísticas. Su compromiso con la Segunda República le valió un exilio de tres décadas. Sin abandonar su ideología pasó por República Dominicana, Cuba, México, Serbia, Checoslovaquia y, finalmente, se instaló en París. Ya convertida en escritora, regresó a Cataluña cuando en 1970 ganó el Premio Josep Pla con Testamento en Praga, escrito a cuatro manos con su padre. Fue una autora prolífica y muy querida. Entre sus obras de carácter autobiográfico destacan Cuando éramos capitanes y Cuando éramos refugiados. También es autora de numerosas novelas y de unos cuantos libros de viajes, así como de infinidad de colaboraciones periodísticas. Mª Ángeles Cabré (Barcelona, 1968) es escritora, crítica literaria y activista feminista. Ha publicado poesía, narrativa y ensayos como, entre otros, Leer y escribir en femenino, A contracorriente. Escritoras a la intemperie del siglo xx o Miralls creuats: Roig/Capmany (Premio de Ensayo Francesc Vallverdú). Su interés por las escritoras de la Segunda República la ha llevado a publicar una antología del periodismo de juventud de Anna Murià y diversas obras de María Luz Morales (Alguien a quien conocí e Historias del décimo círculo, ambas publicadas en Renacimiento). Dirige el Observatorio Cultural de Género, dedicado a impulsar la paridad en la cultura.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
A menudo, nuestra sociedad desprecia el valor de las personas mayores y las relega a un segundo plano una vez finalizan su etapa productiva, como si hubieran perdido todo su interés. Sin embargo, el paso del tiempo no siempre representa una pérdida de cualidades, sino que con frecuencia sirve para hacer brillar otras, como la prudencia, el juicio y la experiencia adquiridos con los años. En este breve ensayo, de estilo diáfano y colmado de ejemplos enriquecedores, Teresa Pàmies cuestiona muchos tópicos sobre el envejecimiento, mientras huye tanto de la falaz idealización de la tercera edad como del fatalismo biológico, y desenmascara los falsos prejuicios con que tratamos a los ancianos. Envejecer no es un proceso de degradación irreversible, es una aventura individual e intransferible para la que no hace falta tener espíritu aventurero, solo ganas de asumir el reto y mucha curiosidad por seguir aprendiendo de aquello que depara esta época de la vida.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Este es el relato de una aventura fascinante, la del compromiso político de una joven catalana que durante la guerra civil española participo activamente en la defensa de los valores republicanos, que había heredado de su padre, miembro del Partido Comunista. Teresa Pàmies tenía tan sólo diecisiete años cuando en 1937 ingresó en las jsuc (Juventudes Socialistas Unificadas de Cataluña), que tenían su sede en el Hotel Colón, convertido en el centro neurálgico de la resistencia en Barcelona. Allí ocupó un cargo de responsabilidad, que ejerció con valentía y espíritu de sacrificio. Durante el tiempo que sumó sus esfuerzos al apoyo del legítimo gobierno de la Segunda República, llegó a codearse con personajes como Lluís Companys, Frederica Montseny o Lina Ódena, incluso con Ramón Mercader, el asesino de Trotsky. Obligada a exiliarse por culpa de su filiación política, en la antesala de la Transición regresó y publicó el testimonio de su activismo juvenil bajo el título Cuando éramos capitanes, sumándose esta vez a la lucha contra el olvido. Corría el año 1974. Las memorias de la Guerra Civil de una joven dirigente republicana que vivió esos años entre charlas, mítines y visitas al frente en el fragor de una Barcelona bombardeada y asediada por las fuerzas sublevadas que se convirtió en el último bastión de la Segunda República. Teresa Pàmies (Balaguer, Lérida, 1919-Granada, 2012). Hija de un comunista, durante la guerra civil española fue una de las dirigentes de las Juventudes Socialistas Unificadas de Cataluña, así como una de las fundadoras de la Alianza Nacional de la Mujer Joven. En esos años hizo también sus primeras colaboraciones periodísticas. Su compromiso con la Segunda República le valió un exilio de tres décadas. Sin abandonar su ideología pasó por República Dominicana, Cuba, México, Serbia, Checoslovaquia y, finalmente, se instaló en París. Ya convertida en escritora, regresó a Cataluña cuando en 1970 ganó el Premio Josep Pla con Testamento en Praga, escrito a cuatro manos con su padre. Fue una autora prolífica y muy querida. Entre sus obras de carácter autobiográfico destacan Cuando éramos capitanes y Cuando éramos refugiados. También es autora de numerosas novelas y de unos cuantos libros de viajes, así como de infinidad de colaboraciones periodísticas. Mª Ángeles Cabré (Barcelona, 1968) es escritora, crítica literaria y activista feminista. Ha publicado poesía, narrativa y ensayos como, entre otros, Leer y escribir en femenino, A contracorriente. Escritoras a la intemperie del siglo xx o Miralls creuats: Roig/Capmany (Premio de Ensayo Francesc Vallverdú). Su interés por las escritoras de la Segunda República la ha llevado a publicar una antología del periodismo de juventud de Anna Murià y diversas obras de María Luz Morales (Alguien a quien conocí e Historias del décimo círculo, ambas publicadas en Renacimiento). Dirige el Observatorio Cultural de Género, dedicado a impulsar la paridad en la cultura.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Testament a Praga és un llibre ambiciós i polèmic, fruit de la nostra peculiar circumstància històrica i de la dramàtica conjuntura internacional. L'obra és la història d'una existència intensament viscuda i d'unes creences que són sinònim d'acció compromesa i altruista. Ella, Teresa, exiliada resident a París, visqué de jove la guerra civil, ell, Tomàs, lluità al costat de la República i també sofrí vivament la guerra. Els dos autors, pare i fills, van fugir deCatalunya i s'instal·laren a Praga. Ella alterna lesseves cartes, escrites des de París, amb el text delseu pare, que va deixar un recull de memòries viu i senzill, escrit des de Praga, ciutat que els uneix i que estimen i representa un contrapunt de nostàlgies tot al llarg del llibre. La filla ret homenatge a la figura del pare: a poc a poc coneixem les seves conviccions, que defensa amb fermesa, la lluita peruna societat millor, el record de la terra nadiua, la soledat de l?exili, però també ens convida a reviure críticament la problemàtica dels socialisme a la llum de la invasió de Txecoslovàquia pels russos el mesd?agost del 1968.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Per a mi Praga són els seus carrers i les seves places, els seus passatges misteriosos i els seus jardinsinesperats, carrers concrets pels quals vaig transitar camí de la feina, de l’escola dels meus fills, delteatre o de la compra quotidiana»... «Jo vaig tenirla sort de ser part de la població de Praga que el turista no veu, ni tant sols com a figura del marc queel subjuga». (Teresa Pàmies) «No seré jo qui expliquien aquestes línies totes les meravelles que amaga laciutat. A més a més, aquesta obra ho farà millor. Noes tracta només d’un llibre de viatges, sinó que éstambé un viatge per la història de la meva àvia, queés la història de tots». (Aliona Pàmies)
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2001
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La vida amb cançó és un cant apassionant contra la injustícia, la corrupció i el racisme i, especial
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Teresa Pàmies ha estat una novel·lista, cronista i memorialista excepcional, el testimoni viu de tot unsegle. A Gent del meu exili ens parla de les persones que la van acompanyar o conèixer al llarg dels anysposteriors a la derrota incivil que la va portar a exiliar-se. Teresa Pàmies reviu amb vitalitat i tendresa elsmoments difícils i descriu la condició d'exiliat sense commiseració. Al contrari: com un espai en el qualencara és possible la lluita per a l'alliberament personal i col·lectiu. Els inoblidables són aquells que vanendolcir l'exili de Teresa Pàmies: l'amo d'una merceria txeca, la mestressa d'una botiga d'esports parisenca,una professora universitària mexicana, un pintor austríac, un restaurador català a Cuba... Gent delmeu exili, publicat per primera vegada l'any 1975, recupera amb aquesta edició tota la seva actualitat ivigència.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Mem.ria dels morts s'inscriu en la temàtica dels millors llibres de Teresa Pàmies: vivències d'una generacióque va conèixer la segona república, la guerra civil, l'exili, la segona guerra mundial, el combatclandestí antifranquista, el retorn a la terra, la desaparició de Franco i l'inici de la democràcia. Aquí, per.,Tersa Pàmies imagina situacions ins.lites, com la trobada amb la seva mare difunta entre les boires dela tardor balaguerina. Els morts parlen lliurement, perquè ja no necessiten ningú ni han d'amagar res.Mare i filla desgranen records i reconstitueixen situacions que afecten altres dones, amigues de l'una i del'altra: amistats modificades pel pas del temps i les llargues separacions imposades pels esdevenimentsdramàtics.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.