Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
El 1931 aparegué la primera síntesi «moderna» de la història de Montserrat, en la qual l'arxiver del monestir, el pare Anselm M. Albareda, va continuar la tradició, iniciada al monestir ja al segle xvi i represa al segle xix per l'abat Miquel Muntadas, d'oferir als visitants i als pelegrins un resum de les vicissituds del monestir i del santuari des dels seus orígens. Per primer cop, però, era publicada una obra que responia a les exigències mínimes de la crítica històrica i que explicava molts punts foscos de la trajectòria del monestir fundat per l'abat-bisbe Oliba, que a poc a poc havia d'esdevenir el que Albareda anomenava el «santuari nacional» de Catalunya. El 1972, el pare Josep Massot va preparar una nova edició revisada de la història de 1931. I des d'aleshores, s'ha anat posant al dia en diverses edicions. En aquest volum en tornem a oferir una versió, amb correccions i addicions, posada al dia fins al 2020 mateix i amb un extens índex onomàstic.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest volum conté divuit capítols que complementen els apareguts als anteriors de la sèrie. Hi destaquen el dedicat a Montserrat i la llengua catalana, l’inventari del Refranyer de Marià Aguiló –desconegut fins ara, l’estudi de l’evolució del projecte de Rossend Serra i Pagès Llegendari Popular Català, i les contribucions sobre la revista “Serra d’Or”, amb motiu del seu cinquantenari.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest cinquè volum de la sèrie d’Escriptors i erudits contemporanis conté una dotzena de treballs que s’ocupen d’aspectes molt diversos dels segles XIX i XX: els estudis sobre la història de la literatura catalana fins a 1970.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest vuitè volum de la sèrie Escriptors i erudits contemporanis conté, com els anteriors, un bon nombre de contribucions a la història de la cultura de les terres de llengua catalana durant els segles XIX-XXI. Hi destaca l'inventari del nou i importantíssim material de Marià Aguiló, de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya i del Llegendari Popular Català que ha arribat recentment a Montserrat des de Suïssa. Com als volums anteriors, hi trobem semblances i comentaris sobre personatges molt diversos, des de Jacint Verdaguer fins a l'abat Cassià M. Just, passant per Baltasar Samper, Lluís Nicolau d'Olwer, Joan Coromines, Antoni M. Sbert, Jordi Sarsanedas, Gabriel Llompart i altres.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Estudis i comentaris sobre poetes, prosistes, lingüistes, historiadors, periodistes, editors i folkloristes d’arreu dels Països Catalans, amb una atenció especial a Jacint Verdaguer, en el centenari del seu naixement, a Marià Aguiló i a Antoni M. Alcover.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest cinquè volum de la sèrie A la Ciutat dels llibres consta de vuit capítols molt diversos i d'un gran interès per a la història multiforme de la cultura catalana. Comença explicant com va anar la recuperació del famós Llibre Vermell de Montserrat, salvat de la crema de l'exèrcit napoleònic, i continua amb tres capítols més relacionats amb Montserrat i amb l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya: les relacions entre el musicòleg Higini Anglès i el mecenes de Rafael Patxot, i l'epistolari entre Palmira Jaquetti, Rafael Patxot i Lluís Nicolau d'Olwer. Els dos capítols següents tracten de l'epistolari de Salvador Galmés i Lluís Nicolau d'Olwer, referent a l'edició de les Obres de Ramon Llull, i de l'epistolari de Joan Estelrich conservat a l'arxiu de Lluís Nicolau d'Olwer, sobre la Fundació Bernat Metge i les iniciatives culturals d'Estelrich, en les quals intervingué sovint Nicolau. El penúltim capítol ofereix informació molt important sobre la història de les quatre Bíblies catalanes del segle xx. El capítol darrer és un sentit homenatge al gran lingüista Antoni M. Badia i Margarit, en el centenari del seu naixement.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest llibre conté un conjunt de capítols que tracten aspectes molt diversos de la cultura catalana, des del segle XVI fins al XXI. Hi destaquen les pàgines dedicades a l'Acadèmia de la Llengua Catalana -una corporació creada en contra de l'Institut d'Estudis Catalans, especialment de la seva Secció Filol.gica-- i tota una sèrie de cartes desconegudes relacionades amb grans figures exiliades: Rafael Patxot, Baltasar Samper, Pompeu Fabra, Carles Riba i Joan Coromines, entre molts altres, que ens permeten de conèixer múltiples detalls dels anys de l'exili i de l'època franquista.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Josep Massot i Muntaner (Palma, 1941), monjo de Montserrat. Des del 1962, és director de Publicacions de l'Abadia de Montserrat i pertany a la secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans i a l'acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Ha dedicat un bon nombre de llibres i d'articles a estudiar els aspectes més diversos de la llengua, de la literatura i de la cultura dels Països Catalans i ha rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Resum llibre Aquesta obra, sòlidament documentada, ressegueix amb minuciositat els diversos noms amb què ha estat coneguda la llengua catalana a Mallorca des de la seva conquesta per Jaume I, el 1229, fins ara mateix, començant per 'pla' o 'catalanesc' i acabant simplement per 'català', però amb noms intermedis com ara 'llengua autòctona', 'llengua balear', 'llemosí' o 'mallorquí'. Els lectors interessats hi trobaran una informació molt completa sobre els diversos diccionaris i ortografies de la nostra llengua que s'han anat escrivint al llarg dels segles i podran constatar com va ser valorada des del començament i d'una manera més especial durant els segles XVIII, XIX. i XX.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest volum conté un bon nombre de contribucions a la història de la cultura de les terres de llengua catalana durant els segles XIX i XX, des de la descoberta de la poesia popular i la seva valoració durant la “Renaixença” fins a la trajectòria de la revista “Serra d’Or”, passant per les relacions de Jacint Verdaguer amb l’arxiduc Lluís Salvador i amb Gaudí, per diversos capítols importants de la història de l’Institut d’Estudis Catalans i per semblances o comentaris sobre intel·lectuals molt diversos.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El professor Joan Veny, que ha estat vicepresident i president de l’AILLC, s’ha dedicat molt especialment a la dialectologia i al lèxic català. Amb aquesta miscel·lània, que coincideix amb la seva jubilació com a catedràtic de la universitat de Barcelona, l’AILLC vol fer públic el reconeixement de tots els seus membres envers els estudiosos més importants de la llengua i de la literatura dels Països Catalans.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest nou volum de la sèrie Escriptors i erudits contemporanis recull setze treballs referents a diversos temes relacionats amb la cultura dels segles XIX-XXI, que van des d’autors de llibres de memòries apassionants sobre la missió de Nova Núrsia a Austràlia fins a textos sobre la difícil situació actual del món cultural català, passant per pàgines plenes de novetats sobre la reforma de les Normes ortogràfiques empresa per l’Institut d’Estudis Catalans ara fa cent anys, per anàlisis d’escrits fins ara desconeguts relatius a la guerra civil a Mallorca i per semblances d’intel·lectuals com ara Antoni M. Alcover, Antonio Espina, Joan Estelrich, Joan Veny o Joan Ferrer.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Caçadors de cançons és un estudi de les missions dutes a terme per lÆObra del Cançoner Popular de Catalunya, entre el 1922 i el 1936. Josep Massot, conservador de lÆarxiu de lÆObra del Cançoner Popular de Catalunya, tracta d totes les missions de recerca que van fer folkloristes i músics destacats, que recorregueren de cap a cap els Països Catalans. El llibre conté més de 600 fotografies i altres il·lustracions que complementen la descripció de les successives missions.
Has afegit la quantitat màxima disponible.