Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
La poesía -escribió Ósip Mandelstam (1891-1938)-, es un arado que revienta el tiempo de tal forma que las capas más profundas, su humus, quedan en la superficie. Esta amplia y representativa antología del poeta ruso, uno de los mejores del siglo XX, recoge muestras de su obra desde su primer libro, La Piedra, influido aún por el esteticismo de las vanguardias europeas, hasta el tercero y último de ellos, los Cuadernos de Vorónezh, escritos en su segundo destierro y culminación de su arte poética en la que encarna hombre y tiempo en su propia persona y dolorosa circunstancia. Mandelstam fue una de las muchas víctimas del absolutismo estalinista. Condenado a un primer destierro suave en 1935 después de ser detenido el año anterior por actividades antisoviéticas y contrarrevolucionarias (es decir, por su disidencia y por un ácido epigrama contra Stalin), fue nuevamente condenado, esta vez a trabajos forzados, y deportado a Siberia en 1938, donde murió en el mes de diciembre.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Óssip Mandelstam va visitar Armènia entre els mesos de maig i d’octubre de 1930. El viatge li va resultarextraordinàriament fructífer, per tal com allà hi vareprendre l’escriptura amb força després d’un períodede sequera. Armènia va propiciar la creació d’una sèrie d’obres, tant en prosa com en vers, amb una unitat de concepció i d’impuls que avala que avui els presentem en un mateix volum. El lector hi trobarà vuit textos en prosa reunits sota el títol de «Viatge a Armènia» i el cicle poètic de dotze poemes i fragments de tema relacionat. Tant la introducció de Gueorgui Kubatian, escrita per a la nostra edició, com els textos de l’esposa del poeta, Nadejda Mandelstam, ens ajuden a desentrellar el sentit últim d’una obra en què prosa i poe-sia es fonen admirablement.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El ruido del tiempo' -libro que Ósip Mandelstam empieza a escribir en otoño de 1923 en Crimea y que prosigue en San Petersburgo y Moscú, hasta su publicación dos años después- cubre el arco temporal que corresponde a la infancia y adolescencia del autor. En él, por una parte, hallamos los recuerdos familiares, incluida la compleja relación de Mandelstam con el judaísmo, y por otra, la vida en San Petersburgo, la entonces capital administrativa del imperio zarista a la que la familia se traslada en 1897. Muchas de sus páginas están dedicadas a esta ciudad, cuya geometría marcará decisivamente el imaginario del futuro poeta, así como a captar la tensión irresuelta entre tiempo y memoria en el momento previo a la Revolución que romperá todas las brújulas. A caballo entre dos siglos que son también dos mundos, el joven Mandelstam se confiesa hostil a las epopeyas. No estamos, pese a las apariencias, ante una autobiografía nostálgica. El autor apenas se autoanaliza, ni le interesa apelar al encanto de una época pasada, más dichosa que los difíciles años en que escribe y publica estas páginas. Habla de su niñez y entorno familiar, de los libros que lo formaron, de la escuela, de algunos encuentros y experiencias decisivas, pero siempre con una distancia irónica. Parece a veces la historia de la germinación de un lenguaje propio, el que Mandelstam desarrollará cuando empiece a escribir versos, curiosamente el año en que finalizan los recuerdos aquí reunidos. Ósip Mandelstam (Varsovia, 1891 - Vladivostok, 1938), poeta y ensayista ruso, creció en una familia judía en San Petersburgo y vivió los años de la Revolución y el posterior ascenso de la Unión Soviética. Publicó en vida dos poemarios, Piedra (1913) y Tristia (1922), que cambiaron para siempre el panorama literario en lengua rusa. En 1934 fue denunciado y arrestado por escribir un poema satírico contra Stalin. A partir de entonces, vivió unos años de existencia nómada junto a su mujer, Nadiezhda Khazina, durante los que trabajó como traductor y escribió libros infantiles. Cuatro años más tarde sufrió un nuevo arresto y fue condenado a trabajos forzados. Murió en un campo de tránsito cercano a Vladivostok el 27 de diciembre de 1938.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Els textos d'aquest volum de prosa escollida ens relaten un apassionant període de la història russa recent. «La remor del temps» és una mostra perfecta de la vida cultural a Sant Petersburg durant la dècada de 1920, amb el rerefons dels primers anys de la Revolució Russa. Casat amb una ucraïnesa de Saràtov (Rússia), Mandelstam ens dona una visió del moment que li va tocar viure no solament en el terreny intel·lectual, sinó també en el de les relacions humanes (família, amics, professors). «El segell egipci» i «La quarta prosa» posen en solfa les pràctiques del nou sistema soviètic i les seves paradoxes, amb un punt d'ironia surrealista que diu sense dir. Potser per això el poeta acabà en un camp de concentració. Óssip Mandelstam, la figura més emblemàtica del moviment acmeista, va néixer a Varsòvia el 1891. Amb un bagatge d'estudis literaris molt ampli, es donà a conèixer amb el recull poètic La pedra, d'èxit immediat. Després de la Revolució del 1917, va començar a ser malvist per les noves autoritats, que el consideraven poc afí al règim, tot i així, va gaudir d'algunes complicitats que li van permetre publicar encara alguns llibres més. Als anys trenta, però, fou directament perseguit, detingut i deportat. De primer, tres anys de bandejament a Vorónej, acabats els quals no se li va permetre el retorn a Moscou, cosa que va incomplir. Denunciat com a contrarevolucionari, l'enviaren a Sibèria, però no hi arribà perquè va morir en un camp de pas el 1938. El treball i la memòria de la seva dona, Nadejda, sobretot, han permès la pervivència de la seva poesia. A Edicions de 1984, també hem publicat la seva Poesia completa.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Óssip Mandelstam, el poeta de l'acmeisme, escriptor intel·lectualment lliure, lúcid, orgullós i contradictori, que creava la seva poesia mormolant-la amb els llavis i dictant-la després, enamorat d'Europa i dels seus pintors i escriptors, obert a les diverses cultures i religions, aquest home irrepetible trobà la mort ignominiosa del gulag siberià just a les portes. Però en la desgràcia va ser prou afortunat de tenir al seu costat, tota la vida adulta, la seva dona, Nadejda, que conservà la seva poesia fent-ne còpies i amagant-les o passant-les a d'altres perquè les ocultessin fins a temps millors. És un periple estrany el que ha fet la seva poesia. Ara el lector català la té a les mans i podrà gaudir especialment amb aquesta edició de la poesia de Mandelstam, primera completa en l'àmbit hispànic. Óssip Mandelstam, la figura més emblemàtica del moviment acmeista, va néixer a Varsòvia el 1891. Amb un bagatge d'estudis literaris molt ampli, es donà a conèixer amb el recull poètic La Pedra, d'èxit immediat. Després de la revolució del 1917, va començar a ser malvist per les noves autoritats, que el veien poc afí al règim, tot i així, va gaudir d'algunes complicitats que li van permetre publicar encara alguns llibres més. Als anys trenta, però, fou directament perseguit, detingut i deportat: de primer, tres anys a Vorónej, després a Sibèria. Morí el 1938 en un camp de pas, just abans d'arribar a Vladivostok. El treball i la memòria de la seva dona, Nadejda, sobretot, han permès la pervivència de la seva poesia.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.