Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
L'amor, el desig i la crueltat, en la nova novel·la d'Antònia Vicens L'Elisenda té deu anys i viu en un hort, en una casa petita i quadrada amb un portal estret. El camp que l'envolta és tan gran que no se sap on acaba. Tanmateix, l'única cosa important per a ella és el gronxador, una post amb dues cordes que son pare va penjar al pi de davant de la seva habitació. La marxa sobtada del pare i l'arribada de la nova companya de la mare trasbalsen la seva vida i hi fan irrompre l'amor, el desig i la crueltat.Gairebé quinze anys després de la publicació de la seva darrera novel·la, Antònia Vicens torna a la narrativa amb uns personatges magnètics i una prosa de gran bellesa, brodada amb aquelles paraules que ja de nina l'encisaven i que ara assaborim amb delit, amb la certesa que cadascuna d'elles, cada frase, és una petita joia. «Va fer el gest de voler recollir la seva vida com si fos una col·lecció de cromos escampats pel terra del dormitori i va recordar la fulla d'una plagueta pintada de verd que simulava la mar amb un vaixell de color groc enorme, un dibuix que havia fet quan era petita i la seva mare li havia dit: m'agrada que es barco sigui tan gros com la mar, s'art, és desmesura».
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Els temes a partir dels quals Antònia Vicens articula aquests relats són durs: famílies esqueixades, passions encegadores, odis, enveges, enganys, bregues, amors impossibles, tristeses... També hi apareixen el goig de viure, l'amor i l'amistat, i amb força intensitat, perquè l'autora és ben vitalista, però els temes foscs dominen l'espai. Com Víctor Català, Antònia Vicens ha optat per observar i mostrar la vida des de la finestra ombrívola de la casa de l'esperit humà. En aquest aspecte, el de la terrible crueltat bellíssima, Vicens segueix una llarga i fèrtil tradició dins la literatura catalana. Tots els seus contes reunits en un únic volum i escrits amb una gran riquesa i rellevància del llenguatge del «mamelló sud de l'illa» -l'expressió és de Bernat Vidal- que Antònia Vicens ha mamat, té totalment per mà i sap utilitzar amb tanta eficàcia en la seva escriptura. Sense dubte, aquest llenguatge tan vitenc és la seva major contribució a la nostra cultura. Antònia Vicens i Picornell (Santanyí, 1941)Ha destacat com a novel·lista amb obres essencials com ara 39° a l'ombra (Premi Sant Jordi 1967), Material de fulletó, La Santa, Gelat de Maduixa, Febre alta, Ungles perfectes o Ànima de gos.El 2009 l'evolució del seu procés d'escriptura desemboca en Lovely, un poemari que esdevé la revelació d'una veu singular, impactant, demolidora, que converteix l'autora en una de les grans veus poètiques del nostre segle. Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015), Tots els cavalls (2017) i Pare què fem amb la mare morta (2020) la consagren en aquest camp. Distingida amb altres premis literaris, li va arribar un reconeixement global a la seva carrera amb la Creu de Sant Jordi el 1999, la medalla Ramon Llull el 2004 (la va refusar en protesta per la política lingüística del Govern Balear), el Premi Nacional de Cultura el 2016, el Premi Nacional de Poesia el 2018 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2022. Els seus llibres han estat traduïts a l'alemany, al francès, al portuguès i al castellà.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Antònia Vicens (Santanyí, Mallorca, 1941) El 1967 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel la 39º a l ombra i ha destacat amb títols com Material de fulletó, La santa, Gelat de maduixa, Febre alta, Ungles perfectes o Ànima de gos. El 2009 l evolució del seu procés d escriptura desemboca en Lovely, un poemari que esdevé la revelació d una veu singular, demolidora, que converteix l autora en una de les grans veus poètiques actuals, seguit de Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015), Tots els cavalls (LaBreu Edicions, 2017), Premi Cavall Verd de la Crítica i Premio Nacional de Poesía (2018), i l antologia Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre. Ha rebut la Creu de sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Ramon Llull del Govern Balear, el Premi Josep M. Llompart de l Obra Cultural Balear, la Medalla d Or de la Vila de Santanyí, la Medalla d Or de la Ciutat de Palma, el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Jaume Fuster de l Associació d Escriptors en Llengua Catalana. Amb Pare què fem amb la mare morta, Vicens confirma aquesta capacitat per esga
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Antònia Vicens és, a hores d'ara, el gran nom de la literatura catalana. Va començar la carrera com a novel·lista, guanyant el Premi Sant Jordi (1967) amb _39º a l'ombra_. Però no va ser fins al 2009, en plena maduresa, que es va donar a conèixer com a poeta amb _Lovely_, al qual seguiren tres llibres de poemes més -a bastament elogiats i premiats. Començar a escriure poesia als setanta anys implica l'assossegament, la reflexió, la visió crítica de la vida. I la poesia de Vicens -i molt especialment _Lovely_- és un contundent exercici de memòria. Un repàs sense artificis de la duresa de la vida al poble i a la mar, on la pobresa, la repressió religiosa, la por, la culpa, la manca de tendresa, el menysteniment de la dona, l'agredolça infantesa, tan sols troben el contrapès amb la descoberta de la literatura i el goig de la llengua pròpia.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Dues dones intenten refer la seva vida en una Mallorca corrompuda pel negoci de la droga. Na Isabel duu tres fracassos sentimentals, té una filla ionqui amb qui no es parla i repassa amb nostàlgia el passat de l'illa, na Carmen té un fill gai que li reclama diners des de Barcelona, va ser l'amant d'un narco gros i busca, sense escrúpols, l'amor de la seva vida, luxe i plaers. La trama arrenca amb l'aparició d'un exconvicte que fuig d'un traficant i segresta una de les dones. Però la passió que neix entre ells intercanvia els papers. Amb un llenguatge dinàmic i desenfadat, Antònia Vicens ens guia pels baixos fons d'una ciutat per on circulen pastilles, cocaïna, assassins, amants, espies, festes en iots i embarassos no desitjats. Un retrat almodovarià, de la Mallorca que s'amaga darrera la façana turística.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«A _Fred als ulls_ (con)viuen la flor i el tigre, com dos extrems d'una dicotomia existencial. Aquesta complexitat és la que volen expressar els versos esquinçats: la d'un món que coneixem pels ulls i on s'ha de viure malgrat el fred. Precisament l'associació amb els ulls és una bella, hàbil i intensa manera de renovar una imatgeria hereva de la tradició de les estacions com a símbol vital: el fred, l'hivern, les fulles mortes... Ara aquest fred és als ulls.» De l'epíleg de Gabirel de la S.T. Sampol
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
ANTÒNIA VICENS I PICORNELL (Santanyí, 1941) ha destacat com a novel·lista amb obres essencials com 39° a l’ombra (Premi Sant Jordi 1967), Material de fulletó, La santa, Gelat de maduixa, Febre alta, Ungles perfectes o Ànima de gos. El 2009 l’evolució del seu procés d’escriptura desemboca en Lovely, un poemari que esdevé la revelació d’una veu singular, impactant, demolidora, que converteix l’autora en una de les grans veus poètiques del nostre segle. Sota el paraigua el crit (Lleonard Muntaner, 2013) i Fred als ulls (Cafè Central, 2015) la confirmen com un dels esdeveniments lírics essencials del nostre temps i ara, amb Tots els cavalls, la força que alhora trinxa i emociona el lector esdevé epifania on el gest més cru de la paraula és capaç de fer-nos empassar l’experiència amarga de la pèrdua, del dolor, de la mort amb un vel de bellesa verbal que endolceix sense sucres ni mel, que esgarrapa i fereix fent tremir de plaer.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.