Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
La Neus ens narra en el seu diari el maldecap dels exàmens, la vinguda de la regla, les malifetes del germà, les experiències sexuals d'una amiga... Tot més o menys normal fins que coneix en Lluís i se n'enamora perdudament. Aquell amor absorðbent i arrabassador queda en suspens el dia que en Lluís té un accident de moto, que capgirarà la vida als dos.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El Jordi i l'Andrea reben amb poc d'entusiasme la notícia de la visita de la seva cosina francesa. Haver de compartir amb una estranya tot un mes de vacances no els fa gens de gràcia i, quan l'Aline arriba a Barcelona, no s'hi sent molt ben acollida. Però l'actitud dels dos germans va canviant a mesura que s'adonen dels aspectes positius que els aporta la nouvinguda. I, en definitiva, un mes passa tan de pressa... Laia recomana «Pensaré en tu».
Has afegit la quantitat màxima disponible.
PREMI JOANOT MARTORELL 1999 Quan era una nena, la Carme contemplava amb ulls embadalits els peixos que nedaven entre les pedres de l'es-tany artificial de la torre dels Alberich. La seva fantasia la duia a somiar que, al cor d'aquelles pedres foradades, s'hi amagaven tresors inimaginables. Les experiències al jardí dels Alberich, la duresa de la Guerra Civil, el paisatge desolador de la postguerra i el buit existencial en l'edat adulta de la protagonista configuren la vida d'una dona que s'inicia plena d'expectatives i que, a mesura que el temps s'escola entre els seus dits, va perdent embranzida fins a dissoldre's en tons grisos. La Carme haurà d'acceptar, finalment, que no hi havia res al cor de les pedres. Narrada en primera persona i amb l'estil àgil i viu que caracteritza les obres de Glòria Llobet, El cor de les pedres, Premi de Narrativa Joanot Martorell 1999, és una novel·la en què els episodis es van succeint amb la senzillesa de qui vol transmetre únicament allò que és essencial.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La Núria és una noia impulsiva i amb una tendència clara a portar la contrària a la gent que es mou al seu voltant. El David, en canvi, és un xicot reposat, reflexiu i força assenyat. Les cir-cums-tàncies que els uneixen són les més adequa-des per aconseguir que les seves vides es vegin sotragades per autèntics terratrèmols. En primera persona, els dos protagonistes ens fan arribar les vivències i sentiments d'una etapa complicada a la qual hauran de donar resposta.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Després de tres anys convivint sota el mateix sostre, obligats per les circumstàncies familiars, en David i la Núria superen les tensions inicials i fan front als sentiments que naixen entre ells. Quan, finalment, sembla que la tranquil·litat envolta la jove parella, un fet imprevist i tràgic desencadena nous problemes.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
L'amistat entre el Roger i l'Oriol es remunta als primers anys d'escola. Un estiu memorable la Lara entra en la vida d'aquests joves i els conflictes comencen i es multipliquen. Per l'escenari, un poble de la Costa Brava, es mouen també els amics de la colla, que no es resignen a contemplar les situacions que es plantegen en aquest triangle sense ficar-hi cullerada.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
PREMI ENRIC VALOR DE NOVEL·LA 2001 «Lleva't i repeteix-te una vegada i una altra que ara ets vídua, que no el tornaràs a veure més, que el teu home s'ha mort de cop i volta, que hauràs d'afrontar la vida sense ell, ben sola.» El desconcert i la sensació de buidor dominen la Sílvia els dies posteriors a la desaparició sobtada del Josep. Però tot canvia amb una trucada al mòbil. És una veu de dona que la Sílvia no reconeix. Pregunta pel Josep. No sabia que hagués mort. Tampoc que estigués casat. Aquesta breu conversa serà el detonant d'una recerca en què la protagonista descobrirà la vida paral·lela que el seu marit li ocultava. El seu passat obscur. Amb el ritme àgil que Glòria Llobet sap donar a les seves narracions, Connecta't, Sílvia, Premi Enric Valor de Novel·la 2001, ens parla de la insatisfacció personal i posa èmfasi en la necessitat de no renunciar a la felicitat, malgrat que això suposi haver de trencar amb la confortable mediocritat on moltes persones viuen ins-tal·lades.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Els dies que seguiren a la tragèdia van ser durs. Tots els joves tenien gravades al cap les imatges
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.