Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
La nostra civilització té com a propòsit essencial protegir les vides humanes. La societat ens fa responsables de cuidar-nos a nosaltres mateixos i de tenir cura dels altres, directament i a través de les institucions, a fi de preservar la salut individual i col·lectiva, però també la cultura, la memòria històrica, els espais públics, la manera de viure... La idea de la cura té una llarga tradició filosòfica, i Boris Groys la ressegueix -de Plató a Foucault, passant per Hegel, Nietzsche i Bataille, entre molts altres- per plantejar una qüestió central: ¿qui és el subjecte de la cura? ¿M'he de cuidar jo o bé confiar-ho a altres, al sistema, a les institucions? Tenir cura d'un mateix és un principi revolucionari que confronta l'individu amb els mecanismes dominants de control.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Escritos en las últimas tres décadas, los ensayos de Boris Groys sobre la lógica entrópica de la cultura, el arte y el museo, sobre la colección, la política de la vanguardia y el carácter medial del hombre y lo real -la teoría de los medios es la ideología de nuestro tiempo- constituyen brillantes ejercicios de esgrima intelectual: combinan el rigor del conocimiento, un estilo claro y elegante y argumentos punzantes suministrados con sutileza. Groys se mide en ellos con el contrincante más difícil de un ensayista: su propio presente. Casi cada texto comienza con una respetuosa inclinación de cabeza a los modos de pensar al uso, para acabar cada lance dejando al lector tan tocado como para continuar reflexionando y empezar a imaginarse las cosas de otros modos.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Escrits entre els anys noranta i els nostres dies, els assaigs de Boris Groys sobre la lògica entròpica de la cultura, l'art i el museu, sobre la col·lecció, la política de l'avantguarda i el caràcter mediàtic de l'home i la realitat -la teoria dels mitjans és la ideologia del nostre temps- constitueixen uns exercicis brillants d'esgrima intel·lectual. Combinen el rigor teòric i un estil entenedor i elegant amb una sagacitat que l'autor administra amb subtilesa. Groys mesura les seves forces amb el contrincant més difícil per a un assagista: el seu propi present. Gairebé tots els assaigs comencen reverenciant les idees establertes, però acaben cada embat deixant el lector prou tocat perquè hi continuï reflexionant, perquè desitgi pensar les coses d'una altra manera.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.