Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Tres temes determinen les principals experiències del narrador de A la recerca del temps perdut: el de la representació, el de la imaginació i el de la memòria involuntària. Amb el primer s'hi relacionen les experiències de la separació, de l'abandonament i de l'estranyesa del real. Amb el tema de la imaginació s'hi relacionen la decepció perpètua del narrador, la gelosia, les il·lusions i les desil·lusions de l'amor. Pel que fa a la memòria involuntària, a més de testimoniar una existència tan intemporal que es podria sostreure a la mort, ens fa descobrir que la realitat no es troba fora de nosaltres, sinó al fons del nostre interior. És, doncs, una empresa vana observar el real per descriure'l, i descriure'l per restituir-lo. Ben al contrari, només el podem retrobar traient-lo del fons de nosaltres mateixos. Però encara cal transmutar aquesta matèria de l'art perquè se'n pugui reconèixer la veritat. I aquesta és la tasca de la literatura. Nicolas Grimaldi és un filòsof francès nascut l'any 1933. Ha estat catedràtic de les universitats de Brest, Poitiers, Bordeus i la Sorbona, de la qual actualment és professor emèrit. Ha publicat més de trenta obres, entre les quals destaquen Bref traité du désenchantement (1998), L'home dislocat (2001), El llibre de Judes (2006) i Le crépuscle de la démocratie (2014).
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Tres temas dominan las principales experiencias del narrador de En busca del tiempo perdido: la representación, la imaginación y la memoria involuntaria. Ligadas al primero, se encuentran las experiencias de separación, de abandono y de extrañeza frente a la realidad. Ligados al tema de la imaginación, la perpetua decepción del narrador, los celos, las ilusiones y las desilusiones del amor. En cuanto a la memoria involuntaria, además de atestiguar una existència tan intemporal que podría sustraerse a la muerte, nos descubre que la realidad no se encuentra fuera, sino en lo más recóndito de nosotros mismos. Así, pues, no tiene sentido observar la realidad para describirla, ni describirla para restituirla. Por el contrario, solo podemos recuperarla sacándola de nuestro interior. Pero esta materia del arte aún debe ser transmutada para que se pueda reconocer su verdad. Y ese es el cometido de la literatura. Nicolas Grimaldi es un filósofo francès nacido en 1933. Ha sido catedrático en las universidades de Brest, Poitiers, Burdeos y la Sorbona, de la que actualmente es profesor emérito. Ha publicado más de treinta obras, entre las que destacan Breve tratado del desencanto (1998), L’,homme disloqué (2001), Le livre de Judas(2006) y Le crépuscle de la démocratie (2014).
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.