Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Els planells magnètics són un espai hipernatural que perpetua l'atracció i el refús de totes les criatures engendrades en el procés de creació del món, i alhora actua com un laboratori experimental on es reprodueix l'assaig erràtic de les primeres clarors. A partir de l'esclat inicial de la paraula, àngels, minotaures, daines, prostitutes, orèades, muses i insectes vaguen pel món mogudes pel desig, la recança o la por. Si per a entendre l'ordre de l'univers creat són necessàries les lleis de la física i les matemàtiques, per a explicar-ne el caos hom recorre a la poesia. Sí: la poesia ha de subvertir l'ordre inicial de l'univers, però també ha d'actuar com una brúixola que ens marqui els punts d'interacció amb la part invisible del món, i ens ha de proveir del fil i l'agulla adequats per a sargir, quan sigui necessari, els estrips de l'ànima. El jurat format per Anna Gual, Jordi Marrugat i Ester Xargay. destaca que «Els planells magnètics combina, amb un equilibri lloable, el llenguatge líric i els jocs visuals dosificats. Es tracta d'una obra coherent, pensada com un tot, que explora els límits de la tipografia des d'una visió psicogeogràfica del món. [...]. El jurat ha valorat especialment el treball gràfic i que es desplega al llarg del text. Alhora, és destacable el minuciós treball que l'autor ha dut a terme amb el llenguatge. [...] Com a colofó, la presència d'elements matemàtics eleva la dimensió del text, assolint una singularitat i una qualitat més que destacables».
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Els poemes d'Alfabet de l'ombra projecten una mirada poètica cap a dos paisatges del passat: un de remot, en el qual afloren subtilment els temors, els desitjos i les incerteses que dominen el món actual, i un altre de més proper, que encara perviu en la memòria com si els records fossin les restes d'un naufragi. ''Joan Graell està en possessió de la llengua, i ha encetat una aventura prometedora. Després de la nitidesa de pur deliqui versal de l'inici de l'Alfabet de l'ombra, obre un nou registre en el poema XI, amb l'evocació dels poetes Barceló i l'Espunyes de cal Vilaro, i acaba amb una confessió col·loquial que ens fa baixar a la terra, sense estalviar-se un bell sentit de l'humor.'' (De l'epíleg de Víctor Obiols).
Has afegit la quantitat màxima disponible.