Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Ara que les xarxes bullen amb discussions sobre l’estat del català, recuperem l’epistolari entre dos Joans il·lustres i no gaire amants de la diplomàcia: el filòleg Coromines i l’escriptor Sales.Durant gairebé quaranta anys, Joan Coromines i Joan Sales van mantenir una correspondència en què s’ocupaven de tota mena de qüestions sociolingüístiques. ¿Pot el català aspirar a ser una llengua plenament usual com les altres o s’ha de conformar amb ser una llengua literària? I entre carta i carta, una estona s’esbatussen per si ha de ser “per” o “per a” i l’altra es fan companyia en l’exili.Un volum perquè els que debaten sobre l’estat del català —i de la nació— hi suquin pa.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La guerra és una fulana que t'emmetzina la sang per sempre, escriuJoan Sales a «Incerta glòria». A «El vent de la nit» se'n mesural'abast. La mena de pau de després de la guerra és la nit enrarida imalalta de trenta anys de franquisme esbudellada per un supervivent, enCruells. Ell és l'únic de la seva brigada que ha tornat al país desprésde la derrota.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Hi ha un moment de la vida que sembla com si ens despertéssim d´un somni. Hem deixat de ser joves. Bé es veia que no ho seríem eternament, ¿i què era, ser joves? Una tempesta tenebrosa tarvessada de llampecs de glòria -d´incerta glòria-, un dia d´abril... Un fosc afany ens mou durant aquells anys turmentats i difícils, busquem, conscientment o no, una glòria que no sabríem definir. La busquem en moltes coses, però sobretot en l´amor -i en la guerra, si la guerra se´ns entravessa. Tal va ser el cas de la meva generació...'
Has afegit la quantitat màxima disponible.
