Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
En els últims dos mil o dos mil cinc-cents anys, a les Gavarres no hi havia viscut mai tan poca gent com avui. D'aquell món que es va esvaint en queden encara els records, algunes formes de vida i moltes llegendes. Però, abans fins i tot que voler preservar-ne la memòria, hem volgut parlar d'un fet viu del nostre temps, si bé més residual cada dia que passa. És al capdavall amb el temps com anem fent el nostre destí i com va arribant també el nostre futur. I allò que fem i que diguem i que recordem avui, amb sort, d'aquí a uns anys serà també llegenda.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Les cases pairals, els masos i les masies formen part encara de l'imaginari català sobre els orígens. Conformen bona part del nostre gruix, de la nostra mirada sobre el país, el món i la història. Són símbols d'arrelament, de vincle amb la terra, i els llocs remots on es va originar la família de cadascú. Hi ha moltes famílies que fa segles i generacions que són a la mateixa casa. Això no passa a gaires llocs del món. Fa 80 anys Simone Weil escrivia: «L'arrelament és, potser, la necessitat més important i la més ignorada de l'ànima humana. És una de les més difícils de definir. Un ésser humà té una arrel per la seva participació real, activa i natural en l'existència d'una col·lectivitat que conserva vius certs tresors del passat i certs pressentiments de l'esdevenidor.» No tenim cap dubte que l'arrelament de les famílies que apareixen en aquest llibre ha contribuït a l'arrelament general del país. En temps remots les cases pairals, enteses com a unitats productives, procurava el benestar de tots els membres de la família a través del sistema jurídic de l'hereu i de les obligacions que comportava. El benestar de les persones, quan l'estat encara no existia ni el proporcionava. Ara, en canvi, les grans corporacions, la majoria dels governs malden per desarrelar-nos, perquè sense arrels som més febles, més vulnerables. Dels masos i les masies n'ha sortit molt de talent fruit de la seguretat, de la genuïnitat i de l'autoestima que atorga l'arrelament. Del coneixement del medi natural i del medi social. Un talent que surt també de conèixer a fons els propis orígens i de ser-ne ambaixador. En aquest llibre teniu vint famílies d'arreu de Catalunya, de l'Aran i d'Andorra que ens ho expliquen.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La memòria de les casesNo hi ha unes famílies més antigues que altres. Sí que hi ha, però, algunes famílies que han viscut a la mateixa casa des de fa molts segles i moltes generacions. Les hem cercades i hem recorregut milers de quilòmetres per tot Catalunya per anar-hi a parlar. Volíem saber si la memòria queda retinguda en una casa. Que ens expliquessin com ha afectat, a la menuda, la història gran. Com han viscut els conflictes que han construït el país que som. Volíem saber també com s'ho han fet per seguir en un mateix lloc quan tot ha anat canviant tant: els conreus, els valors, la urbanització del territori, la cultura... Els Plana-Rovira són a Sant Miquel de Campmajor des del segle xii. Els Casamada van arribar a Castellar del Vallès fa nou segles... Totes les famílies que apareixen en aquest llibre han arribat al segle XXI amb un passat robust, amb unes arrels ben fondes, però han hagut de lluitar de valent per adaptar-se als nous temps i per evitar que la globalització i la modernitat no arrasin i acabin amb el llegat que han rebut: gent vinculada a la terra. «Hom no posseeix la terra, hom posseeix la tradició», diu un dels entrevistats. De la memòria ens interessa saber, sobretot, com ateny el futur. Enòlegs, ramaders i pagesos amb mirada llarga, que saben que a la vida hi ha moments bons i moments dolents, però que l'important sempre és resistir, persistir i avançar-se.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un poble perdut és una pregunta oberta. Edificis ensorrats, esglésies abandonades, escales que no porten aenlloc i que parlen de lavida que en un temps hi vahaver. Com a qualsevol altre país, també a Catalunyatenim molts de pobles oblidats. La gent n'
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.