Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Està comunament acceptat que cal aprendre al llarg de tota la vida, com també és cert que els coneixements que es van desenvolupant s'han de contrastar amb les «veritats» vigents fins fa pocs anys, ja que el progrés tendeix a posar-les en qüestió. Així, cal assumir que el procés d'aprenentatge no es pot aturar i que és imprescindible saber desaprendre i ressituar les noves informacions, tot preservant-ne d'altres que formen part del bagatge cultural. Considerant que l'expectativa de vida creix sense parar, i amb vista a evitar que la gent es quedi atrapada en la visió del món que va adquirir durant la seva vida escolar o arran de la seva pràctica professional, s'ha de conscienciar que aprendre és una necessitat, un dret i una responsabilitat social i individual. S'aprèn a casa, en el si d'experiències quotidianes o culturals, interactuant amb els altres, mirant i escoltant, pels mitjans de comunicació, en llocs específics o, simplement, vivint, perquè la vida mateixa és temps per aprendre. Per tot això, resulta evident que hem de promoure una actitud més favorable envers l'aprenentatge continu, a fi d'assolir una qualitat de vida satisfactòria, més autonomia personal i la capacitat de prendre decisions amb criteri. Encara més, no podem desaprofitar l'enorme valor que representa comprendre i compartir amb altres persones, generacions i cultures, sabers i experiències que la societat no hauria de perdre.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Els meus fills, quan van a casa els avis, fan el que volen. Els avis els ho consenten tot i els malcrien.» «Ens porten els néts a casa quan els convé. I no pensen si tenim altres coses a fer o si estem cansats... » Quantes vegades hem sentit comentaris com aquests! I com reflecteixen el que pensem sovint! Els avis i les àvies han de tenir protagonisme en la cura de la canalla i són un suport essencial en la família. Però, com podem aconseguir que l'ajut dels avis no sigui una font de conflicte? I que les demandes que els fan els pares i les mares no siguin una càrrega excessiva? M. Jesús Comellas, psicòloga, però també mare i àvia, analitza el paper de cada generació en l'acompanyament i l'educació de la canalla i ens dóna les claus per retrobar un equilibri i una harmonia en les relacions familiars, que mai no hauríem d'haver deixat perdre.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Lluny de la provocació, el títol d'aquest llibre recull de manera fidel el que hi defensa l'autora: eduquem a cada moment, des que sona el despertador al matí i saludem els fills amb un «bon dia!» o un «apa, afanya't» fins que arriba la nit. Cal que reivindiquem el dret moral d'educar i siguem capaços d'exercir-lo, perquè educar és ensenyar a viure. Maria Jesús Comellas articula el discurs al voltant de tres eixos: el grup familiar com a nucli d'estimació i, per tant, on resideix l'autoritat per educar, el que podem exigir a la canalla quan practiquem la responsabilitat d'educar, i les reaccions que podem esperar-ne, en funció de cada edat, durant aquest procés de creixement i de maduració.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
¿Por que algunos padres y madres se sienten inseguros ante la responsabilidad de educar a sus hijos? ¿Tienen dudas sobre que enseñarles, que valores transmitir o que pueden exigirles según su edad y grado de madurez? ¿O quizás creen que la sociedad espera de ellos que sean unos padres perfectos? La psicóloga Mª Jesús Comellas se propone devolver la confianza a padres y madres y lo hace a partir de una tesis bien simple: educamos a cada momento, desde que suena el despertador por la mañana y saludamos a nuestros hijos con un ''buenos días'' o con un ''venga, date prisa'' hasta que llega la noche. Tal como sostiene la autora, la familia es el núcleo de afecto y cariño y, por lo tanto, donde reside la autoridad para educar. Porque educar es enseñar a vivir. ''Editado con la colaboración del Departament de Cultura de la Generalitat''
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Des de fa molts anys es parla de la interdependència com a l'única manera d'afrontar els reptes del món. No sembla que se'n faci gaire cas, més enllà que es conegui la paraula. No es tracta, doncs, d'incorporar un nou terme al nostre vocabulari, ja ric en bones intencions, sinó de fer realitat el sentit de la interdependència, que comporta reconèixer i escoltar seriosament totes les persones, sense la prepotència de qui es creu millor, per tal de construir les relacions tots plegats amb una dependència mútua. Naixem dependents i el procés de socialització ens possibilita actuar amb maduresa, autonomia i responsabilitat a fi de compartir reptes conjunts tot sortint de la zona egocèntrica i etnocéntrica que defensa uns valors determinats, reforçats per uns estereotips cada cop més anacrònics i, a la vegada, més potents, vinculats a rendiments, edats i cultures. Les relacions interdependents impliquen una relació horitzontal, entre generacions i cultures, amb una actitud que permet deixar d'atribuir les responsabilitats pròpies als altres i d'imposar el propi punt de vista, com si fos universal i millor, menystenint les aportacions de cada membre del grup, fet que afavoreix la dependència mútua. Aquest llibre reflexiona sobre aquestes qüestions i, amb vista a entendre millor el perfil de les generacions actuals, gira la mirada cap als anys 50-70 del segle passat, període en què E. Erikson va concebre la seva teoria dels vuit estadis del desenvolupament psicosocial. Malgrat la consistència del seu enfocament, i arran de l'evolució que ha experimentat la societat, resulta desfasat pel que fa a les edats en què situa cada etapa. Per això, l'actual revisió pot servir de punt de partida per comprendre molts dels canvis esdevinguts, tant individuals com generacionals, així com per preservar els factors essencials que calen per socialitzar-se, madurar i assumir les oportunitats que brinda l'enfocament basat en la interdependència.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El debate constante sobre las dificultades que se presentan en las relaciones entre las familias y la escuela está haciendo crecer la desconfianza entre ambos colectivos, así como aumentar los puntos de desencuentro, a pesar de que cada colectivo expresa el deseo y la necesidad de mejorar dichas relaciones. Este ha sido el punto de partida para abordar el presente libro. Sus autoras, un equipo multidisciplinar, con experiencias profesionales diversas en el marco familiar, escolar y municipal, siempre se han preocupado por fortalecer las relaciones, analizando los puntos de desencuentro y haciendo visibles las oportunidades y experiencias exitosas de algunos grupos. El presente trabajo, basado en la confianza de que esta situación se puede revertir, se propone la modificación de algunos enfoques actuales y se plantea la posibilidad de abrir nuevos horizontes. Sus principales objetivos son: • Favorecer la comprensión de los factores identitarios de cada colectivo: familiar, escolar y del entorno. • Superar las formas prescriptivas que, siendo un marco legal positivo, no logran vincular a la totalidad de las familias. • Modificar las interpretaciones y atribuciones que se hacen en relación con la participación. • Favorecer la implicación de la infancia y especialmente la adolescencia en esta comunicación. El libro está dirigido a familias, profesorado y profesionales que intervengan en el ámbito familiar y escolar. Asimismo, está dedicado de forma especial al alumnado que se está formando en el campo de la intervención educativa y en los contextos de formación continuada, y en general a las personas interesadas en las relaciones entre los diferentes sectores de la educación.
12,80€
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Los cambios sociales han modificado en todas las generaciones la manera en que se estructura la sociedad en función de la edad y la etapa vital. Adolescencia, juventud y adultez no responden a los parámetros de hace veinte o treinta años y, sin duda, ocurre lo mismo con el grupo formado por las personas que dejan de forma activa el mundo laboral. La generación sénior, antes conocida como «tercera edad», no tiene nada que ver con la de otros tiempos. De aquí la necesidad de adoptar una mirada diferente que permita comprender esta etapa de la vida, dando nombres diferentes según los distintos momentos: «generación sénior» (hasta los 75-80), «personas mayores» (a partir de los 80-85), «personas mayores con necesidades» (a partir de los 85). Estos cambios no han comportado solo mayores expectativas de vida, sino mayor formación, una práctica profesional más cualificada y más experiencia, por lo que se dispone de un gran potencial de saberes y conocimientos que no pueden ser ignorados ni olvidados, ya que forman parte de nuestro patrimonio cultural . Solo otorgándoles un espacio de colaboración en los procesos de construcción de conocimiento mediante relaciones multigeneracionales, será posible este reconocimiento y la participación no sesgada ni cerrada en su colectivo de edad. Por ello se propone su participación, como mentores , en trabajos de investigación en centros de Educación Secundaria postobligatoria (bachillerato o ciclos formativos), en la universidad (grados, postgrados, maestrías) y en instituciones sociales no formales que también realicen investigación.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un llibre fonamental per als pares dels segle XXI que se senten perduts enmig de teories i novesmaneres d'educar els fills: per què no recuperar el sentit de ser persones adultes que eduqueni abandonar el sentiment de culpa de no estar prou temps amb els fills, de no donar-los el quenecessiten o que pensin que no els estimem si els renyem?Comellas reclama tornar al sentit comú, a no sobreprotegir els nens, a deixar que s'avorreixin,a no carregar-los de deures o activitats i deixar que descobreixin el món, però amb responsabilitati sense ser-ne els protagonistes ''reis'', sinó formant part d'una família i un entorn on, a més dels drets, també tenen els seus deures d'infants.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.