Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
El prestigi immens de l'obra de William Shakespeare ens aclapara i el converteix en un clàssic indiscutible. Tot i saber que els seus textos s'han entès de maneres ben diverses al llarg dels segles, avui ens sembla que el sentit del que va escriure és intemporal i està establert per sempre. Tant és així que mai no ens demanem com entenien els espectadors de la seva època les propostes d'aquest home que bàsicament es dedicava a reescriure textos d'altres autors. El teatre de Shakespeare en el seu context es proposa, precisament, d'indagar el sentit primer de les trenta-sis obres més canòniques de l'autor tot apropant-nos a allò que sabien els espectadors del seu temps i que avui nosaltres no sabem. Per fer-ho es tenen en compte tant les dades històriques com els esdeveniments polítics i culturals, la censura elisabetiana, la influència de les tradicions, i els costums, les modes i les tendències literàries d'aleshores. També ens plantegem si Juli Cèsar es refereix al gran líder romà, d'on ve l'escruixidora i irònica duresa de Troilus i Cressida, fins a quin punt El rei Lear era una qüestió d'actualitat en estrenar-se, si Macbeth és veritablement una obra sobre l'ambició política, o bé com arriba Shakespeare a la colpidora profunditat psicològica d'Antoni i Cleòpatra. Jordi Coca (1947) és escriptor i doctor en Arts Escèniques. Catedràtic emèrit de l'Institut del Teatre, ha publicat més de quaranta llibres entre assajos, ficció narrativa i literatura dramàtica. Ha estat traduït a diverses llengües i ha rebut els premis literaris més importants del país. Professor visitant durant un semestre a la Universitat de Berkeley, també ha estat escriptor invitat al Hood College de Frederick i a la Universitat de Richmond (EUA). Va ser director general de l'Institut del Teatre entre el 1988 i el 1992, i durant vint anys ha exercit de professor de Teoria i Literatura Dramàtiques. Va ser director d'Acció Cultural de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona entre el 1993 i el 1996, i membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) entre el 2009 i el 2011. Actualment escriu, fa conferències i dirigeix teatre.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Jordi Coca narra els records i les passions d'una donaEn una illa de la Mediterrània dues dones d’,edats i cultures ben diferents conversen en el pati d’,una casa de poble. Són la Margalida, vella narradora de llarga cabellera blanca, i la Celeste, la seva assistent de color.La Margalida rememora la seva atzarosa vida: els moments tendres de l’,àvia, l’,estranya mort de la mare, la desordenada passió del pare pel teatre, l’,amor pel marit, l’,amistat amb el cunyat, els viatges, la natura, les tempestes, les alegries i els adeus. La Celeste, en canvi, prové d’,un món de rius immensos poblats de cocodrils, amb guerres, injustícies, i un tresor amagat en una cala... A través dels somnis, les vivències i les il·lusions tan distants d’,aquestes dues dones, l’,autor ens proposa una novel·la en què l’,inversemblant esdevé quotidià.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
A finals del 1965, l'Ernest entra a la vella Universitat de Barcelona ple d'incerteses. Pertany a una família burgesa, poruga i connivent amb el franquisme, però ell es mou indecís en els laberints de la clandestinitat que acaba de descobrir. Pertorbat per la intensa atracció incestuosa que sent per la seva mare i fascinat per un grup de teatre que viu al marge de la legalitat, l'Ernest acumularà estímuls culturals de tota mena. El mític Maig del 68 també és un imant poderós i, de sobte, el 1969, fuig de Barcelona. A París coneix la Dorothy, explora els camins de la llibertat, pren consciència dels trasbalsos que ha viscut, i ens en deixa testimoni. L'assassina repressió franquista, els primers atemptats d'ETA, la Caputxinada, la meravellosa aventura teatral de La Pipironda, els intel·lectuals que escrivien l'enciclopèdia Espasa... Els ulls dels homes mentiders observen la ciutat. Jordi Coca (Barcelona, 1947) és un referent de les lletres catalanes de les últimes dècades i ha obtingut els premis més remarcables de la nostra literatura. Mentre l'Ernest de la novel·la fugia a París, ell coneixia Joan Brossa i començava a escriure en català esperonat per Miquel Martí i Pol.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Que potser voleu un gat? En tinc una bona colla de preciosos i no sé què fer-ne. Si no els vol ningú els hauré de matar». Així de sobte i sense pensar-ho gaire un bon dia la parella protagonista de la novel·la acull un gat, el Núvol. Conviure-hi permet al narrador ser espectador de la seva vida, del naixement a la mort. A poc a poc aquesta nova convivència fa que tot es relativitzi: el valor del temps, les emocions, la possibilitat de comunicar-se, d'estimarŽ Fins que el narrador s'adona que el gat també l'observa, i que ho fa amb un aire de dignitat. És aleshores quan la vida animal se li imposa com un miracle. D'aquí ve El darrer dia, i d'abandonar una casa on s'ha viscut força temps. I de rellegir Txékhov.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un professor recorda com va arribar als Estats Units a principis de l'estiu del 1992, just després del seu divorci, amb la intencióde viatjar en cotxe fins a la universitat de Berkeley, on tenia previst impartir classes i escriure un llibre sobre els gra
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un profesor recuerda cómo llegó a Estados Unidos a principios del verano de 1992, justo después de su divorcio, con la intención deviajar en coche hasta la Universidad de Berkeley, donde dará clases y escribirá un libro sobre los grandes pintores paisaji
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La Xina del segle XVII era un espai immens i convuls per guerres en què era difícil identificar els enemics. Sovint es produïen massacres brutals com la de Yangzhou, amb més de mig milió de persones mortes en una setmana. Però també era una terra amb grans esperances i tradicions mil·lenàries. I aquí coneixem Suen, un noi senzill que, empès per una curiositat rrefrenable, deixa el seu poble per travessar el país sencer amb un objectiu declarat: veure el gran Emperador. La seva és una lluita per aprendre i per entendre, i, lentament, abandona sentiments atàvics i s’adona d’allò que porta el seu món a la ruïna. Aprèn dels alts funcionaris, els serveix, canvia de nom i lluita amb un dels últims guerrers lleials que queden. És el viatge de tota una vida. La gran aventura de Suen no és una novel·la històrica. És una faula. La faula sobre l’aprenentatge i la crueltat de la lluita pel poder. L’Emperador (1997) és una de les obres centrals de Jordi Coca, un dels principals autors de les últimes dècades al nostre país. La Institució de les Lletres Catalanes la va reconèixer com la millor novel·la publicada entre el 1996 i el 1998, i aquesta edició en celebra el vintè aniversari.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.