Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
En aquest llibre estudio com la llengua s'ha fet servir com a eina per legitimar el Poder, tant l'obtingut de manera violenta com legal, tant el que pretén reforçar una dictadura com el que intenta construir una societat «decent». I, és clar, també com a eina per a subvertir aquests Poders. D'aquests usos del llenguatge que legitimen, o que ho pretenen, n'estudio un procediment concret: els noms propis que posem a tot el que ens envolta: els nostres fills i els nostres carrers, els esdeveniments històrics i els enemics que els han protagonitzat. Així, el llibre analitza casos que provenen tant de la vida quotidiana com de la tradició literària i cultural ''de Tarzan de les mones a West Side Story, passant per Faust o Lohengrin, i per Proust, és clar'', però també dels processos de construcció de les nacionalitats, especialment l'espanyola i la catalana: des del nomenclàtor de l'Eixample barceloní, vist com un lloc de memòria, al fet que de la mateixa guerra se'n digui Guerra del Francès o Guerra de la Independència, o que de la Guerra Civil espanyola se'n vulgués dir Guerra de Liberación.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El 18 de julio de 1573 Veronese compareció ante la Inquisición acusado de herejía por una pintura de la santa cena. La acusación, que denunciaba la presencia de elementos profanos en un cuadro religioso, ponía sobre la mesa el debate sobre la interpretación de las escenas bíblicas. Obligado por las circunstancias, pero empujado por la astucia, Veronese encontró una salida con un procedimiento inusual en la época: titular el cuadro Cena en casa de Leví, remitiéndose a un episodio menor de los evangelios, de modo que la blasfemia se diluía. Así, por la magia del texto escrito, el cuadro cambiaba totalmente de sentido sin retocar nada de lo que se representaba en él. En el siglo XIX, esta colisión de Veronese con la Inquisición se convirtió en un modelo del enfrentamiento entre el artista y el poder eclesiástico, lo cual permitía abordar el diálogo entre lo sagrado y lo profano. Ahora sabemos que la solución que Veronese halló para satisfacer a los inquisidores significó una innovación a la hora de resolver los conflictos dogmáticos con la Iglesia, además de un cambio sustancial en el ámbito de la interpretación artística.
Has afegit la quantitat màxima disponible.