Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Les gramàtiques normatives valencianes i balears del segle XX Editorial Universitat València ISBN 9788437044002
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Sebastià Bonet Espriu (Barcelona, 1943) és llicenciat en física amb un DEA d’Astrofísica per la Sorbona. També és doctor en Filologia Catalana, amb una tesi dirigida per Joan Solà, i exercia de professor titular de sintaxi catalana a la UB. Ha publicat diversos textos sobre gramàtica generativa, sobre Pompeu Fabra i sobre Salvador Espriu, de qui en va organitzar el I Simposi Internacional (2004) [Edició crítica amb pròleg i notes de Primera història d’Esther (1996), “Un llibre de salms perdut” dins Si de nou voleu passar. I Simposi Internacional Salvador Espriu (2005)]. L’any 2012 va publicar el recull de tankes És això, més o menys.Voluntàries (LaBreu Edicions, 2013) va ser un exercici de desmesurada complexitat en què la literatura textual assolia un cim de virtuositat on les matemàtiques, que actuen com a imposició i restricció, no impedeixen que l’autor acabi exposant el sentit contextual que buscava.I ara, amb Obtenir l’auster albó, no només ho torna a fer sinó que compta amb la complicitat interpretativa de Jordi Vintró (autor de meravelles com Eugeni i altres, Cançons per a en Jaume, Ludwig, Insuficiència mitral, Cartes de sotamà i La bassa de les oques), que glossa cada una de les onzenes amb una genialitat hermenèutica, agudesa interpretativa, ironia i erudició que converteixen la lectura d’aquestes onzenes en una experiència extraordinària de divertiment i gaudi lector d’alta volada.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Voluntàries és un exercici de desmesurada complexitat en què la literatura textual assoleix un cim de virtuositat on les matemàtiques, que actuen com a imposició i restricció, no impedeixen que l’autor acabi imposant el sentit contextual que pretenia al poema. Cinquanta-vuit onzenes heterogramàtiques (invent de Georges Perec) que desafien el lector més atent, i actiu, a interpretar forma i concepte, cos i ànima del poema, que lluiten per un protagonisme que malgrat tot els harmonitza amb resultats sorprenents.Les “onzenes heterogramàtiques” consisteixen en poemes “quadrats”, d’onze versos cada un dels quals ha de contenir obligatòriament onze lletres concretes, que són les cinc consonants més usades en la nostra llengua (I, N, R, S i T) i les cinc vocals, més una de les catorze consonants restants, que és la que fa de clau del poema i que es va repetint a cada vers.La genialitat de Sebastià Bonet rau en el fet de, a partir d’aquestes rigoroses restriccions, aconseguir 58 onzenes que a més a més tinguin un sentit i expliquin o diguin alguna cosa al lector, alguna cosa, a més, que el poeta vol dir, i aquí és un la destresa del científic, la saviesa del gramàtic i l’habilitat del poeta es fusionen en un resultat digne del geni creador d’aquesta rara avis de la nostra poesia.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.