Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Publicado como primera sección del libro titulado Faux pas (1943), De la angustia al lenguaje reúne a su vez una serie de pequeños ensayos centrados en torno ala literatura y la lengua —y sus aporías— a partir del diálogo, crítico y creativo, que Maurice Blanchot,de una forma singular y con su inconfundible estilo,establece con autores tan diferentes como son su gran amigo Bataille y el Maestro Eckhart, Racine y Blake, Kierkegaard y Proust, Paulhan y Giraudoux, sin olvidar tampoco a Leonardo da Vinci o el pensamiento hindú.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Novel·la? Assaig filosòfic? Autobiografia? Deliri? 'Thomas l'obscur' és un llibre exigent, un repte per a qualsevol lector, però sobretot per al que entengui la literatura com a simple desenvolupament d'un fil narratiu, amb personatges descrits amb detall i unes coordenades d'espai i temps ben delimitades. De Thomas l'obscur, algú n'ha dit una obra hermètica, però això és un tòpic, com tots, molt empobridor. El que és cert és que, a partir d'un llenguatge condensat fins ala extrem, Blanchot suggereix més que no pas explicita. La boira inicial que acompanya Thomas (el protagonista?) mentre es banya al mar no desapareix de l'obra en cap moment. Com que no hi veiem clar, doncs, costa molt no fer-se preguntes a mesura que llegim (o quines sembla que llegim): Qui és, aquest Thomas? És mort? Qui és Anne? On s'esdevé el que s'esdevé? Què s'esdevé? O és que no s'esdevé res? És encertat considerar el llibre una actualització del mite d'Orfeu i Eurídice? O és simplement una reflexió recargolada sobre la impossibilitat de morir? Una llista d'apories centrades en la mort? Ens trobem en un remolí imparable, com els que Thomas troba quan s'endinsa al mar en el primer capítol.
Has afegit la quantitat màxima disponible.