Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Aquesta edició de Taller de fantasia i Supertot de Josep M. Benet i Jornet vol ser una eina didàctica que ajudi a situar aquestes dues obres en el context de la seva creació, i també ajudi a donar algunes claus per aprofundir en els textos. A més va acompanyada d'uns suggeriments per facilitar la feina de llegir i comprendre les obres als nois i noies a qui van dirigides.Taller de fantasia (1971) és fruit de la recopilació d'una sèrie de peces curtes que l'autor publicà a la revista Cavall Fort. Supertot (1972) , és un encàrrec del grup U de Cuc. En aquestes peces, a través d'un humor aparentment lleuger i d'un format proper al musical i a l'estètica pop, Benet i Jornet fa una crítica a la petulància, al racisme, als prejudicis, a la intolerància, a l'explotació immobiliària, en definitiva, a l'abús del poder.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La desaparició de Wendy. Una companyia de teatre està a punt de començar la representació infantil de l'obra Peter Pan, però un problema amb els decorats els obliga a fer un canvi sobtat de repertori i distorsionar una mica l'argument.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Quaderns de la Font Cossetània
Has afegit la quantitat màxima disponible.
A Berenàveu a a les fosques, Josep Maria Benet i Jornet analitza la submisa acceptació dels nous valors del franquisme en la societat de la postguerra. L'obra se centra en un grup de set personatges de la classe obrera, que viuen al Raval barceloní i representen les diferents actituds individuals i socials, degudament contrastades, davant del règim. A partir del relat d'una família, Benet i Jornet planteja una crítica al sector social dels que es van deixar convèncer i arrossegar per la imatge autocomplaent d'una societat del benestar servida per l'anomenada política desarrollista que la dictadura de Franco va promoure i difondre a partir dels anys seixanta.áá
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un grup d'amics queda per sopar, una nit d'estiu, en una casa amb terrassa. Entre els assistents, amb els seus petits problemes quotidians, s'hi percep una mena d'excitació incòmoda. Hi ha un al·licient afegit a la reunió: la possibilitat de jugar amb una taula a la qual alguns atribueixen poders extraordinaris que li permeten saber-ho tot i que pot arribar a indicar, per exemple, les lletres que componen la paraula mort.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una jove aspirant a actriu es prepara per afrontar el seu debut a dalt de l'escenari. Per fer-ho, decideix entrevistar tres dives de l'escena teatral: la Glòria, una diva internacional, l'Assumpta, una estrella de la televisió i la Maria, una directora de doblatge, i descobreix en els seus records les grandeses i les misèries del món que tant la fascina, el teatre. Tota una metàfora de la vida.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Josep Maria Benet i Jornet (1940-2020) fou un dramaturg barceloní considerat un dels principals renovadors del teatre català. Les seves primeres obres s’,inscriuen en el marc del realisme històric i van evolucionant més endavant cap a models de crítica social. Una vella, coneguda olor (1963) planteja una reflexió sobre l’,estat d’,insatisfacció de l’,individu respecte al seu context social, representat aquest pels problemes de la gent d’,un pati de veïns en la Barcelona dels anys seixanta. Una visió crítica i realista de la misèria, la tristesa i la manca de futur que es patien en aquell temps.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
De la Granadella a Barcelona, del carrer Hospital al passeig de Sant Joan, de l’escola de les monges als escolapis de la ronda Sant Pau, del Liceu a la fàbrica de caramels, de les sortides als cinemes Florida als estius a Gironella... Els records de Josep M. Benet i Jornet ens traslladen als anys de la postguerra, una època grisa marcada per les carències en què la millor joguina era una imaginació desperta. Aquestes són les memòries d’un infant enginyós que amb els anys es convertiria en un gran mestre titellaire, el dramaturg més popular del nostre país. «Als aparadors de les botigues de joguines n’hi havia molt sovint, de teatrets. Una botiga del carrer Riera Alta, gairebé tocant a la ronda, en mostrava un a l’aparador. Jo anava amb el papa i em vaig embadalir mirant pel vidre de l’aparador un teatret. Al papa li va fer gràcia el meu enlluernament. I s’acostava el meu sant i per la cara del papa vaig intuir que potser sí, que vés a saber…»
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un home i una dona es lleven il·lusionats per celebrar l’aniversari del seu fill. Des del balcó del
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.