Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Aquest volum conté les Qüestions mecàniques d'Aristòtil, un tractat tècnic que s'ocupa del moviment dels cossos i les seves causes.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un viatge a l'interior de l'ànima. La Fundació Bernat Metge reprèn l'edició i traducció de l'obra d'Aristòtil amb la publicació d'un dels seus tractats filosòfics més importants, el De l'ànima, que reflexiona sobre la naturalesa dels éssers vius. A diferència de la visió materialista i del dualisme platònic, Aristòtil hi defensa el monisme psicofísic, la unitat ontològica de cos i ànima, a partir de la concepció que és l'ànima el que constitueix l'essència o substància de tot ésser viu. Aquesta obra fonamental del pensament antic, que va tenir una influència enorme en els estudis posteriors entorn de l'ànima i de la subjectivitat (entre ells, Avicenna, Tomàs d'Aquino i Immanuel Kant), ha estat curada per Miguel Candel, doctor i professor de filosofia i especialista en l'obra de l'estagirita.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest volum presenta els tres darrers llibres de la Història dels animals d'Aristòtil.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest volum presenta els quatre primers llibres de la Història dels animals d’Aristòtil.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La Fundació Bernat Metge continua l'edició i traducció de l'obra d'Aristòtil amb la publicació de la primera traducció al català d'un dels tractats filosòfics més influents del pensament occidental, la Metafísica, en què, més enllà de tractar diferents tipus de causalitat, forma i matèria, o l'existència d'objectes matemàtics, s'ocupa principalment sobre l'ésser com a ésser, és a dir de l'ésser en la mesura en què és. L'obra ofereix un acostament entre la teoria platònica de les formes -que Aristòtil havia conegut a l'Acadèmia d'Atenes- i la visió del món que es pot obtenir a partir de l'observació i del sentit comú, i ho fa expandint l'argument del tercer home i reduint tot ésser al món físic, fins i tot les entitats eternes i abstractes, que no tenen una existència paral·lela. Aquesta obra fonamental del pensament antic, que va tenir una influència enorme en els estudis posteriors al voltant de l'ésser (des dels filòsofs àrabs medievals fins als nostres dies), es presenta en dos volums i amb una àmplia introducció. El curador, Miguel Candel, és doctor i professor de filosofia i especialista en l'obra de l'estagirita. Un de les obres més influents del pensament occidental, per primer cop en català
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest volum inclou la Poètica i la Constitució d'Atenes, d'Aristòtil.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
L’Ètica nicomaquea, una obra cabdal de reflexió pràctica, es proposa d’encaminar el capteniment humà tenint en compte els valors socialment compartits. És, doncs, un gran exercici intel·lectual dirigit a l’acció i no pas a la teoria. L’ètica aristotèlica argumenta, és clar, però no pretén demostrar res. Constata simplement fets contingents —maneres de fer, hàbits personals, ideals col·lectius— i els explica a partir dels principis humans que els són immanents —deliberació, escolliment, decisió, habituds, virtuts—. L’acció ètica parteix de la manera d’ésser humana, perquè la natura, sempre que origina un ésser, el dota d’un impuls innat per al canvi alhora que li defineix l’estat perfecte que progressivament ha d’anar assolint. Per a Aristòtil, existir comporta posseir la capacitat d’actuar per a assolir la perfecció, per a obtenir aquella forma ideal que només podem aconseguir si l’activitat fa que sigui real allò que virtualment podem ésser. La vida humana és, doncs, una feina, una tasca, un acompliment. Allò que l’home pot fer i pot arribar a ésser és el bé. Seguint, sens dubte, la tradició socràtica, Aristòtil es distancià de l’utilitarisme i l’hedonisme dels sofistes i erigí el bé en l’ideal d’acord amb el qual hem de regular la vida, tant la individual com la col·lectiva. Tanmateix, aquest bé que tothom desitja no és cap ideal transcendent a la natura, sinó el bé humà. Aristòtil criticà Plató per haver situat l’ideal en el bé absolut, en comptes de fixar-lo en la perfecció relativa a què podem aspirar els humans.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.