Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Escrit al segle IV aC, la _Poètica_ d'Aristòtil és considerat el text fundacional dels estudis literaris i la seva vigència encara avui és incontestable. La intenció del filòsof va ser analitzar i descriure, amb voluntat exhaustiva, les diverses formes d'expressió artístiques, específicament les literàries. I en aquest sentit cal entendre «poètica» com «l'art de compondre o escriure». Aristòtil va articular aquí per primera vegada múltiples conceptes i termes literaris que fa segles que utilitzem: la trama o argument d'una obra, la imitació del real i la versemblança, la unitat d'acció, la identificació i la catarsi de l'espectador, les parts d'una obra dramàtica, els gèneres literaris, etc. Posem a l'abast dels lectors una esplèndida traducció, precisa i acurada, precedida d'una introducció del catedràtic Emilio Suárez de la Torre. «LA _POÈTICA_ D'ARISTÒTIL (...) TÉ UN ESPERIT AVANÇAT I UN VALOR INEXTINGIBLE QUE EN FA UN INSTRUMENT D'ANÀLISI SEMPRE ÚTIL. SUGGEREIXO UN EXPERIMENT QUE SEMBLARÀ UNA HERETGIA: QUE ANALITZI EL LECTOR LA NOVEL·LA MODERNA AMB ELS ULLS D'ARISTÒTIL. EL RESULTAT ÉS SORPRENENT.» (DE LA INTRODUCCIÓ)
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La Poètica d’Aristòtil és el text sobre literatura més influent de la Grècia antiga. Dels conceptes que analitza —relat, versemblança, mimesi, catarsi, etc.— en deriva bona part de la reflexió posterior sobre lacreació literària. Alhora, però, la Poètica és un text difícil, que ha estat objecte d’interpretacions divergents. Aquest volum, a càrrec del professor XavierRiu, especialista en la matèria, es basa en els estudis més recents i revisa algunes de les interpretacions més difoses —i no sempre encertades— del text, i presenta el text grec original acarat amb la traducció,convenientment anotada, així com un pròleg que introdueix el lector a l’obra.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Segon volum de l'Ètica nicomaquea d'Aristòtil
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest volum conté les Qüestions mecàniques d'Aristòtil, un tractat tècnic que s'ocupa del moviment dels cossos i les seves causes.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La Política, malgrat ser un text incomplet i poc homogeni, és l'anàlisi més realista de l'estructura sociopolítica dels estats de l'antiguitat. Aristòtil hi reflexiona sobre l'organització d'una ciutat-estat, els conceptes de ciutadania i democràcia, els tipus de constitució i la naturalesa dels governants. En aquest sentit, l'autor vol evitar que els polítics, seguint l'idealisme platònic, creguin que posseeixen la veritat absoluta i intentin imposar un ordre determinat fent ús de la violència. Segons el filòsof, l'home és un animal polític per naturalesa, això és, un ésser que ha de viure i participar en l'administració de l'estat i que, en tant que ciutadà, no es pot resignar que uns altres prenguin per ell decisions que l'afectin.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Poques obres filosòfiques de l’Antiguitat han tingut tanta influència, directa o indirecta, com el recull de textos atribuïts a Aristòtil i editats a la seva escola sota el títol general de Política, que vol dir, literalment, «els assumptes que afecten la ciutat». Dividida en vuit llibres, l’obra explora qüestions tan diferents com la definició de comunitat política, els diferents tipus de govern segons la relació entre els que tenen el poder i els que se’n veuen beneficiats (tirania, oligarquia, democràcia, monarquia, aristocràcia, república), les constitucions de cadascun d’aquests règims o la definició de qui pot ser ciutadà. El primer volum conté, a més, una àmplia introducció a càrrec del curador del volum, Miguel Candel, doctor i professor de filosofia i especialista en l’obra d’Aristòtil.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Poques obres filosòfiques de l’Antiguitat han tingut tanta influència, directa o indirecta, com el recull de textos atribuïts a Aristòtil i editats a la seva escola sota el títol general de Política, que vol dir, literalment, «els assumptes que afecten la ciutat». Dividida en vuit llibres, l’obra explora qüestions tan diferents com la definició de comunitat política, els diferents tipus de govern segons la relació entre els que tenen el poder i els que se’n veuen beneficiats (tirania, oligarquia, democràcia, monarquia, aristocràcia, república), les constitucions de cadascun d’aquests règims o la definició de qui pot ser ciutadà. El segon volum presenta el text original i la traducció dels llibres IV-VIII, juntament amb un índex de noms i de paraules significatives, per fer-ne més fàcil la consulta.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La Física d’Aristòtil és, sens dubte, una de les obres més influents de la història del pensament occidental. Al llarg d’aquestes pàgines s’hi estableixen, amb una força persuasiva que costarà molts segles revertir, alguns dels principis que han guiat el desenvolupament de la filosofia. Així, caldrà esperar fins a Giordano Bruno (s. xvi) perquè algú desmenteixi el principi aristotèlic de la finitud de l’univers. Caldrà que Newton (s. xvii) anunciï les seves lleis sobre el moviment i la inèrcia per alterar la concepció de moviment que havia consolidat Aristòtil. I ni tan sols els convincents experiments de Torricelli i Pascal aconseguiran convèncer Descartes, en ple segle xvii, que el buit, a diferència del que afirmava Aristòtil, existeix. Aquests són només alguns dels principis que s’intenten demostrar al llarg d’aquestes pàgines, al costat d’altres igualment famosos com la doctrina de les quatre causes o l’anunci del primer motor immòbil, que representa, de fet, la culminació de l’obra i posa les bases per al desenvolupament del posterior llibre de la Metafísica. Era urgent que els lectors de filosofia en català poguéssim disposar d’aquesta obra magna en la nostra llengua, com disposem, ja, de la majoria d’obres del gran pensador grec. La traducció de la Física que ens ofereix Joan Ferrer Gràcia, degudament introduïda i anotada, no amaga cap de les dificultats de lectura que ofereix aquesta obra fonamental i ens convida a afegir-nos a la llarga cadena de lectors que, a través dels segles, han trobat estímuls fecunds en aquestes pàgines indispensables.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La Poètica d’Aristòtil és el text sobre literatura més influent de la Grècia antiga. Dels conceptes que analitza —relat, versemblança, mimesi, catarsi, etc.— en deriva bona part de la reflexió posterior sobre la creació literària. Alhora, però, la Poètica és un text difícil, que ha estat objecte d’interpretacions divergents. La nova edició de la Bernat Metge, a càrrec del professor Xavier Riu, especialista en la matèria, es basa en els estudis més recents i revisa algunes de les interpretacions més difoses —i no sempre encertades— del text. El resultat és un volum que tant pot ser útil per als més entesos com per als lectors que s’acosten per primer cop a la Poètica.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La Fundació Bernat Metge continua l'edició i traducció de l'obra d'Aristòtil amb la publicació de la primera traducció al català d'un dels tractats filosòfics més influents del pensament occidental, la Metafísica, en què, més enllà de tractar diferents tipus de causalitat, forma i matèria, o l'existència d'objectes matemàtics, s'ocupa principalment sobre l'ésser com a ésser, és a dir de l'ésser en la mesura en què és. L'obra ofereix un acostament entre la teoria platònica de les formes -que Aristòtil havia conegut a l'Acadèmia d'Atenes- i la visió del món que es pot obtenir a partir de l'observació i del sentit comú, i ho fa expandint l'argument del tercer home i reduint tot ésser al món físic, fins i tot les entitats eternes i abstractes, que no tenen una existència paral·lela. Aquesta obra fonamental del pensament antic, que va tenir una influència enorme en els estudis posteriors al voltant de l'ésser (des dels filòsofs àrabs medievals fins als nostres dies), es presenta en dos volums i amb una àmplia introducció. El curador, Miguel Candel, és doctor i professor de filosofia i especialista en l'obra de l'estagirita. Un de les obres més influents del pensament occidental, per primer cop en català
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Poques obres filosòfiques de l’Antiguitat han tingut tanta influència, directa o indirecta, com el recull de textos atribuïts a Aristòtil i editats a la seva escola sota el títol general de Política, que vol dir, literalment, «els assumptes que afecten la ciutat». Dividida en vuit llibres, l’obra explora qüestions tan diferents com la definició de comunitat política, els diferents tipus de govern segons la relació entre els que tenen el poder i els que se’n veuen beneficiats (tirania, oligarquia, democràcia, monarquia, aristocràcia, república), les constitucions de cadascun d’aquests règims o la definició de qui pot ser ciutadà. El segon volum presenta el text original i la traducció dels llibres IV-VIII, juntament amb un índex de noms i de paraules significatives, per fer-ne més fàcil la consulta.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest volum presenta els quatre primers llibres de la Història dels animals d'Aristòtil.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Categories és una de les obres de l'Organon d'Aristòtil i tracta sobre els elements d'una proposició lògica. La diferenciació que fa entre modes d'ésser va influir fortament en l'escolàstica i en l'epistemologia moderna. Com altres treballs similars d'aquest filòsof, les Categories no van ser pensades com un llibre per a ser publicat, sinó que més aviat responen a apunts de classe, fet que explicaria la transició brusca entre seccions, l'absència d'introducció o el tractament desigual de les seves parts.Primerament l'obra analitza el discurs i separa les proposicions (formades per un subjecte i un predicat) dels altres tipus de frases. Només les proposicions poden analitzar-se en termes de veritat o mentida. Posteriorment identifica les categories o modes de predicació que donen títol a l'obra, i que són deu: substància, quantitat, qualitat, relació, lloc, temps, posició (κεῖσθα), estat, acció i efecte o passió. Per últim analitza les relacions de la semàntica bàsica, que indiquen alhora relacions entre éssers.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest volum presenta els tres darrers llibres de la Història dels animals d'Aristòtil.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest volum presenta el cinquè, sisè i setè llibres de la Història dels animals d'Aristòtil.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Poques obres filosòfiques de l’Antiguitat han tingut tanta influència, directa o indirecta, com el recull de textos atribuïts a Aristòtil i editats a la seva escola sota el títol general de Política, que vol dir, literalment, «els assumptes que afecten la ciutat». Dividida en vuit llibres, l’obra explora qüestions tan diferents com la definició de comunitat política, els diferents tipus de govern segons la relació entre els que tenen el poder i els que se’n veuen beneficiats (tirania, oligarquia, democràcia, monarquia, aristocràcia, república), les constitucions de cadascun d’aquests règims o la definició de qui pot ser ciutadà. El primer volum conté, a més, una àmplia introducció a càrrec del curador del volum, Miguel Candel, doctor i professor de filosofia i especialista en l’obra d’Aristòtil.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La Política, tot i ser un text incomplert i poc homogeni, és l'anàlisi més realista de l'estructura sociopolítica dels estats de l'antiguitat. A la Política, Aristòtil reflexiona sobre l'organització d'una ciutat-estat, la ciutadania i la democràcia, els tipus de constitució i la naturalesa dels governants. Vol evitar que els polítics creguin que posseeixen la veritat absoluta i intentin imposar un ordre determinat fent ús de la violència. Segons el filòsof, l'home és un animal polític per naturalesa, un ésser que ha de viure i participar en l'administració de l'estat i que no es pot resignar que uns altres prenguin per ella decisions que l'afectin. L'obra és, en definitiva, una invitació a qüestionar la tasca del polític tenint en compte la naturalesa humana, la raó i l'ètica.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Amb la publicació del segon i últim volum, la Fundació Bernat Metge ofereix la primera edició i traducció completa al català d'un dels tractats filosòfics més influents del pensament occidental, la Metafísica d'Aristòtil, en què, més enllà de tractar diferents tipus de causalitat, forma i matèria, o l'existència d'objectes matemàtics, s'ocupa principalment sobre l'ésser com a ésser, és a dir de l'ésser en la mesura en què és. L'obra ofereix un acostament entre la teoria platònica de les formes ùque Aristòtil havia conegut a l'Acadèmia d'Atenesù i la visió del món que es pot obtenir a partir de l'observació i del sentit comú, i ho fa expandint l'argument del tercer home i reduint tot ésser al món físic, fins i tot les entitats eternes i abstractes, que no tenen una existència paral·lela.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Primer volum de l'Ètica nicomaquea d'Aristòtil
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest volum presenta els quatre primers llibres de la Història dels animals d’Aristòtil.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un viatge a l'interior de l'ànima. La Fundació Bernat Metge reprèn l'edició i traducció de l'obra d'Aristòtil amb la publicació d'un dels seus tractats filosòfics més importants, el De l'ànima, que reflexiona sobre la naturalesa dels éssers vius. A diferència de la visió materialista i del dualisme platònic, Aristòtil hi defensa el monisme psicofísic, la unitat ontològica de cos i ànima, a partir de la concepció que és l'ànima el que constitueix l'essència o substància de tot ésser viu. Aquesta obra fonamental del pensament antic, que va tenir una influència enorme en els estudis posteriors entorn de l'ànima i de la subjectivitat (entre ells, Avicenna, Tomàs d'Aquino i Immanuel Kant), ha estat curada per Miguel Candel, doctor i professor de filosofia i especialista en l'obra de l'estagirita.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest volum conté les Qüestions mecàniques d'Aristòtil, un tractat tècnic que s'ocupa del moviment dels cossos i les seves causes.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La Poètica d’Aristòtil és el text sobre literatura més influent de la Grècia antiga. Dels conceptes que analitza —relat, versemblança, mimesi, catarsi, etc.— en deriva bona part de la reflexió posterior sobre la creació literària. Alhora, però, la Poètica és un text difícil, que ha estat objecte d’interpretacions divergents. La nova edició de la Bernat Metge, a càrrec del professor Xavier Riu, especialista en la matèria, es basa en els estudis més recents i revisa algunes de les interpretacions més difoses —i no sempre encertades— del text. El resultat és un volum que tant pot ser útil per als més entesos com per als lectors que s’acosten per primer cop a la Poètica.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
L’Ètica nicomaquea, una obra cabdal de reflexió pràctica, es proposa d’encaminar el capteniment humà tenint en compte els valors socialment compartits. És, doncs, un gran exercici intel·lectual dirigit a l’acció i no pas a la teoria. L’ètica aristotèlica argumenta, és clar, però no pretén demostrar res. Constata simplement fets contingents —maneres de fer, hàbits personals, ideals col·lectius— i els explica a partir dels principis humans que els són immanents —deliberació, escolliment, decisió, habituds, virtuts—. L’acció ètica parteix de la manera d’ésser humana, perquè la natura, sempre que origina un ésser, el dota d’un impuls innat per al canvi alhora que li defineix l’estat perfecte que progressivament ha d’anar assolint. Per a Aristòtil, existir comporta posseir la capacitat d’actuar per a assolir la perfecció, per a obtenir aquella forma ideal que només podem aconseguir si l’activitat fa que sigui real allò que virtualment podem ésser. La vida humana és, doncs, una feina, una tasca, un acompliment. Allò que l’home pot fer i pot arribar a ésser és el bé. Seguint, sens dubte, la tradició socràtica, Aristòtil es distancià de l’utilitarisme i l’hedonisme dels sofistes i erigí el bé en l’ideal d’acord amb el qual hem de regular la vida, tant la individual com la col·lectiva. Tanmateix, aquest bé que tothom desitja no és cap ideal transcendent a la natura, sinó el bé humà. Aristòtil criticà Plató per haver situat l’ideal en el bé absolut, en comptes de fixar-lo en la perfecció relativa a què podem aspirar els humans.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.