Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Les memòries del periodisme social més combatiu que va donar veu als barris oblidats de Barcelona.Una de les formes més apassionants de conèixer la història de Barcelona dels anys seixanta i setanta del segle passat és submergir-se en les pàgines dels diaris barcelonins d'aquella època. I en aquest llibre memòria i història del periodisme social, escrit per Jaume Fabre un dels periodistes que la va viure, ho podreu fer. Us enfangareu amb les vivències, les anècdotes, els records i, fins i tot, les «ferides» dels que en van ser els protagonistes, entre els quals va destacar la figura de Josep Maria Huertas Clavería.Aquest llibre tracta d'aquells anys enfebrats i dels qui van practicar a Barcelona el periodismo d'informació local més combatiu. Són cròniques sobre el fang de la corrupció que havia presidit la gestió municipal del franquisme, fetes pels primers periodistes que van començar a lluitar contra aquella corrupció i que trepitjaven els barris mal urbanitzats, donant la veu als diaris als qui fins aleshores no l'havien tinguda.El llibre vol ser un homenatge a tots ells, els qui, des de posicions personals i ideològiques molt diverses, van portar els barris a les pàgines dels diaris després d'anys d'una presencia aclaparadora de la Barcelona central. Van ser uns moments irrepetibles, d'un periodisme nou i diferent que es practicava mentre s'ensorraven unes estructures polítiques, econòmiques i socials. Uns temps que ara ja quedaran per sempre en la memòria gràcies a aquest recull indispensable per a la història del periodisme local i, també, per la història de Barcelona.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest llibre és un relat d'un temps en què ser periodista no era fàcil. El relat, que transcorre de la Guerra Civil a l'aparició de la Llei de premsa (1939-1966), ens endinsa en aquest moment en què cada professional va prendre una actitud diversa davant
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Les víctimes del Franquisme no van ser tan sols els executats, els exiliats o els empresonats. Milers i milers de dones i nens miraven de sobreviure a les duríssimes condicions de vida: fam, injustícia, atur, fred, pèssimes condicions d’higiene i salut… Havien perdut el marit, o el pare, i aguantaven humiliacions per part dels vencedors. Era l’Espanya del racionament, de les cues, de les processons, de les faldilles llargues i les espatlles cobertes, de la sopa de pobre i de la terra d’escudelles, de fregar el terra de genolls i de viure amb el cap cot. En els durs anys quaranta i cinquanta del segle passat, la major part de les dones eren al carrer,lluitant per tirar endavant la família, combinant la feina de la fàbrica amb la de casa, ajudant l’home empresonat... També els infants van patir les dures condicions de vida d’aquells anys. Tots ells, els que avui són les nostres àvies i els nostres pares, són els protagonistes de La presó també era a fora.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un breu repàs a la història del PSUC a través del seu altaveu: la revista CAU. Viena
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.