Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
La tesi doctoral que presento parteix d’una rigorosa edició crítica de tots els diplomes que van formar l’antic arxiu de la canònica augustiniana de Santa Maria de Vilabertran, una de les més importants de Catalunya. Ha estat una tasca molt laboriosa perquè he procurat guiar-me per uns criteris paleogràfics i filològics per assegurar la fidelitat textual i alhora la correcta interpretació semàntica per fer-ne un estudi ben fonamentat. Tant per a l’estudi que jo mateixa he dut a terme, ja dels orígens històrics de la susdita canònica regular, com dels que es puguin fer a partir de la documentació que he arreplegat, altres investigadors podran emprendre nous estudis complementaris que s’adiguin més a cadascun dels seus propis interessos culturals, a partir d’unes fonts històriques quantitativament exhaustives i qualitativament, segons que espero, correctes. Completen el meu diplomatari uns índexs que són un estudi per ells mateixos, no sols per la identificació de tots els personatges documentats, alguns d’ells d’alt rang, com bisbes de qui hom precisa la vinculació familiar fins ara creguda com a certa, sinó també dels topònims. No em sembla una qüestió menor l’intent, així mateix, de restituir el nom exacte de persones i de llocs d’acord amb la mateixa tradició lingüística que reflecteix la documentació original i a la vista dels principis bàsics de l’evolució fonètica de la nostra llengua. Els orígens històrics de la canònica, crec que han quedat ben traçats en el meu propi estudi, on té una part important la reconstrucció de la primera comunitat, la consideració del seu alt nivell cultural en base no sols a l’estudi dels aspectes formals que ofereixen els diplomes sinó també dels còdexs conservats. També una part important la té, naturalment, la consideració i estudi d’una figura tan important i emblemàtica com la del seu fundador: el prevere Pere Rigall, de qui he pogut refer una detallada descripció prosopogràfica, posant en relleu no sols els seu altíssim nivell cultural, sinó també les seves extraordinàries capacitats per dirigir la primitiva comunitat i administrar la petita església inicial que en va ser l’aglutinadora de la nova comunitat augustiniana. Una activitat que va comportar un desenvolupament espectacular del patrimoni monàstic i el reconeixement social d’una gran anomenada de Santa Maria de Vilabertran, però també del seu fundador que va ser reconegut i venerat com a sant d’acord amb els testimoniatges inequívocs dels textos litúrgics que he identificat i publicat per primera vegada en el meu estudi. En definitiva, he procurat fer una aportació a la nostra història medieval, a la història de la nostra Església local, i a la història cultual i cultural del nostre país, fixant-me en els «homines scholastici» més rellevants de la comunitat augustiniana estudiada i a les seves aportacions concretes en el camp de la producció documental, però també bibliogràfica.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Els principals camps d’estudi en què Jesús Alturo i Perucho (1954) ha excel·lit són la història de l’escriptura i dels textos llatins, catalans i occitans, la història del llibre manuscrit i de les biblioteques, la codicologia, la diplomàtica, l’epigrafia, la filologia llatina medieval, la lingüística catalana i romànica, la història de la literatura catalana, la història medieval, la història de l’art, la història de l’Església i de la litúrgia, i la història de la cultura en general. El resultat és una obra rica, variada i profunda que ens atansa a un més exacte coneixement del nostre patrimoni bibliogràfic i documental, i contribueix de retop a la seva millor conservació i difusió posant-la al servei de la societat i del nostre país, del qual dona els fonaments dels orígens històrics i culturals. Una obra de referència obligada en tots els temes que ha tractat, sempre amb innovadores aportacions i renovada metodologia. No debades el seu tarannà queda ben definit en les activitats preferides del seu admirat Beda: aprendre, ensenyar i escriure. Tània Alaix i Gimbert és doctora en Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana. Ha estat bibliotecària de la Biblioteca de Catalunya i actualment és membre del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), fundat i dirigit pel mateix Jesús Alturo, amb qui col·labora en tots els darrers estudis. Amadeu Pons i Serra és llicenciat en Filologia Catalana i diplomat en Biblioteconomia i Documentació. Professor a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals des de 1987, on imparteix assignatures relacionades amb bibliografia i fonts d’informació. És coordinador de l’Escola de Llibreria.
Has afegit la quantitat màxima disponible.