Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Lluny de viure-la com a virtut pietosa, la Compassió va ser per a Jesús la praxi de la seva de-construcció de la lògica del poder, i de la subversió del paradigma religiós del Temple. El relat evangèlic (Mc 5,25-34) de la dona que patia pèrdues de sang i es va atrevir a tocar el mantell de Jesús -malgrat la prohibició de la llei, per a la qual era una «impura»- és interpretat no només en clau d'apoderament i subversió del codi religiós sinó també de creixement interior, tant per a Jesús com per a ella. Tots dos, cadascú des de la pròpia sensibilitat i experiència vital, s'encaren amb el «límit» -condició inherent a l'ésser humà- i l'afronten amb valentia, confiança i obertura a l'altre/a. Gràcies a ella, Jesús creix en humanitat. Gràcies a Jesús, ella també. La Compassió/compassió, praxi subversiva en tant que dinamisme de Vida, la qual té la darrera paraula sobre el sofriment i la mort.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Compasión» es una palabra amable que resulta, a la vez, subversiva, porque la verdadera compasión lleva a transgredir los límites de la convención de cada época. La compasión de Jesús le hizo incómodo hasta llevarle a la muerte, del mismo modo, llevar con radicalidad el principio de compasión hoy también resultará incómodo a la institución, a pesar de que la institución sabe que necesita esta compasión divina y humana. La compasión que aquí se nos presenta comporta una constante conversión, a la que apela Jesús desde el comienzo de su predicación: sin conversión no hay Reino, un Reino hecho de compasión. Una conversión que es personal y a la vez colectiva, porque somos radicalmente relacionales. Una compasión que empieza en la radicalidad y urgencia del ahora, tal como lo transmitió Jesús.
Has afegit la quantitat màxima disponible.