Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
«Si “els que cerquen la veritat mereixen el càstig de trobar-la”, com deia Santiago Rusiñol, qui busca desesperadament la pròpia identitat en un món de Consum preferent potser arribarà a la conclusió que la identitat “no és més que el silenci que queda quan deixes d’escoltar la càrrega enganxifosa d’un sentit perimetral.” I, cal dir-ho, no és poca cosa, després del trepidant viatge a què ens arrossega la veu radicalment contemporània que es diu i es contradiu», Mita Casacuberta. «Una novel·la lúcidament emprenyada sobre la precarietat d’una generació i el seu ingrés traumàtic a la vida adulta. Els joves s’hi veuran reflectits amb humor i intel·ligència reconstituent, els no joves quedaran molt contents de no ser-ho», Guillem Gisbert.«La narradora fulmina allò que irrita el seu sentit comú amb un humor demolidor, un humor que aplica també amb lucidesa i encert a les seves pròpies derives», Imma Monsó.«Andrea Genovart escriu amb una insolència que és anticonvencional i, sovint, mentre llegeixes, et trobes indignant-te al costat dels seus personatges (o en contra d’ells). Consum preferent es recolza sobretot en la força d’una veu que arriba sense filtres, d’una proximitat col·loquial que a estones demana ser dita en veu alta. Així es disseccionen amb detall els conflictes quotidians --tant heretats socialment com de nova creació-- que viuen els joves d'avui a la ratlla dels trenta anys, sense pietat però també sense autocomplaença. Lluny de la ingenuïtat generacional, la prosa de Genovart creix enèrgica, s'acarnissa amb els llocs comuns i les trampes de la societat del benestar, i a més té la rara habilitat de fer-se memorable: tanques el llibre i aquella veu ressona. Llavors revius la seva ironia burleta, el to desacomplexat, la festa d'una colla de recursos posats al servei d'un intent d'eixamplar els límits de la literatura catalana», Jordi Puntí. «Consum preferent situa el lector davant de les contradiccions d’una època en què la precarietat, el triomf de la ignorància i la desesperació són, a més d’evidències irrefutables, un pretext per explicar una història amb una mirada contundent i actual», Sergi Pàmies.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un debut electrizante sobre la construcción de una identidad propia ante las imposiciones del entorno. Alba, la narradora de esta historia, forma parte de una generación que intenta pisar tierra firme en una ciudad que hace aguas. La generación es la que bordea la treintena y va dejando atrás la juventud entre los trabajos precarios y la culpa inerte por formar parte del primer mundo, entre el feminismo emergente y las relaciones contrahechas, impulsada por la necesidad de batallar con las mismas fuerzas contra los elementos y contra sí misma: una realidad contradictoria, solo apta para equilibristas. La ciudad es esta Barcelona contemporánea que, en su pretensión de modernidad, acaba por convertirse en la antagonista definitiva, y donde la comunicación humana es cada vez más incierta y fantasmal.Con una voz descarnada y sin filtro, las páginas de Consumir preferentemente rebosan un humor cáustico que funciona como sátira y como látigo, con una propuesta lingüística arriesgada al servicio de una narración mordaz y autodestructiva.Andrea Genovart debuta con esta novela que hace de espejo ético y sentimental del mundo que se nos viene encima, con una mirada llena de rabia contra una sociedad que nos supera pero, sobre todo, llena de un deseo incontestable de insistir.
Has afegit la quantitat màxima disponible.