Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Aquest és un testimoni lúcid i vital sobre l'Alzheimer viscut per una de les grans actrius del nostre país. Una mirada emotiva i descarnada sobre la trajectòria i la vida d'una actriu brillant, la memòria de la qual, tan entrenada com ha estat al llarg de la seva trajectòria, camina inevitablement cap a l'oblit.«Escriure un llibre de memòries mentre la meva s'esvaeix és arriscat. Malgrat això, sento la temptació de fer-ho. Estimo la paraula escrita. Sempre m'ha agradat i l'he assaborit com a intèrpret. Soc actriu de professió i, encara més important, de vocació. I, no obstant, tot el que explico aquí és veritat. Són regals de la meva fugissera memòria i dels diaris que he escrit al llarg de molts anys. Tot això que narro com un conte, és a dir, amb una certa lleugeresa, ho faig per no ofegar-me en les meves llàgrimes, perquè sempre volen ser elles les protagonistes. Sí. Tinc Alzheimer. Però encara soc plenament conscient del que faig i de com ho faig. I començo a agafar-li el gust a tot plegat. Demano disculpes si em repeteixo, encara que espero que algú ho corregeixi». Carme Elias Un testimoni vitalista sobre l'Alzheimer narrat en primera persona per una de les actrius més reconegudes del nostre país. Un relat que barreja la duresa de la malaltia amb el sentit de l'humor i l'emoció.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest és un testimoni lúcid i vital sobre l'Alzheimer viscut per una de les grans actrius del nostre país.«Escriure un llibre de memòries mentre la meva s'esvaeix és arriscat. Malgrat això, sento la temptació de fer-ho. Estimo la paraula escrita. Sempre m'ha agradat i l'he assaborit com a intèrpret. Soc actriu de professió i, encara més important, de vocació. I, no obstant, tot el que explico aquí és veritat. Són regals de la meva fugissera memòria i dels diaris que he escrit al llarg de molts anys. Tot això que narro com un conte, és a dir, amb una certa lleugeresa, ho faig per no ofegar-me en les meves llàgrimes, perquè sempre volen ser elles les protagonistes. Sí. Tinc Alzheimer. Però encara soc plenament conscient del que faig i de com ho faig. I començo a agafar-li el gust a tot plegat. Demano disculpes si em repeteixo, encara que espero que algú ho corregeixi». Carme Elias Un testimoni vitalista sobre l'Alzheimer narrat en primera persona per una de les actrius més reconegudes del nostre país. Un relat que barreja la duresa de la malaltia amb el sentit de l'humor i l'emoció.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«A mi amigo Al no se le nota. No es ruidoso y no duele, no te parte el corazón y no te deja el cuerpo dolorido ni la autoestima en la basura. Es muy discreto. Simplemente te va abandonando de puntillas: un día se lleva una muda, otro día algún abrigo, otro día calcetines y así hasta que el armario se quede vacío. Solo con la estructura». De esta forma describe Carme Elías al alzhéimer que padece desde hace más de tres años. Con aceptación, ironía y tratando de hurgar todavía en su memoria, la actriz narra su experiencia ofreciendo un testimonio honesto y lleno de vida sobre el día a día de su dolencia y los episodios más memorables de su biografía. Su libro es un legado extraordinario y original sobre una intérprete brillante enferma de alzhéimer. Cuando ya no sea yo es un relato honesto, sensible y conmovedor que mezcla el realismo y la dureza de la enfermedad con el sentido del humor y la emoción. Un relato honesto y vitalista sobre el alzhéimer, narrado en primera persona por una de las actrices más reconocidas y populares de nuestro país
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un testimonio indispensable sobre el alzhéimer narrado en primera persona por una de las actrices más reconocidas de nuestro país.Escribir un libro de memorias mientras la mía se desvanece es arriesgado. Aun así, siento la tentación de hacerlo. Amo la palabra escrita. Siempre me ha gustado y la he saboreado como intérprete. Soy actriz de profesión y, lo que es más importante, de vocación. Y, sin embargo, todo lo que cuento aquí es verdadero. Son regalos de mi fugitiva memoria y de los diarios que he escrito a lo largo de muchos años. Todo esto que narro como un cuento, es decir, con cierta ligereza, lo hago para no ahogarme con mis propias lágrimas, porque siempre quieren ser ellas las protagonistas. Sí. Tengo alzhéimer. Pero todavía soy plenamente consciente de lo que hago y de cómo lo hago, y a todo esto empiezo a cogerle el gusto. Pido disculpas si me repito, aunque espero que alguien lo corrija. Carme Elias
Has afegit la quantitat màxima disponible.