Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Història imaginada de Dolça de Provença, esposa de Ramon Berenguer III. La història, la llegenda i la rondalla es devoren mútuament per fer una novel·la exuberant.Aquesta novel·la relata la vida imaginada de Dolça de Provença, esposa de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona. Ressegueix el destí de la comtessa des que abandona el paradís terrenal de la Provença, fins a la seva mort en la terra de frontera que era la Catalunya del segle XII.Dolça és una novel·la obscura i misteriosa com els temps que relata, en què la violència fundacional d’una nació s’estén del camp de batalla a la cambra comtal. A Dolça la història i la llegenda es devoren mútuament, la poesia trobadoresca i l’erotisme es fusionen amb la màgia negra i el sexe ritual, i la llengua de frontera clama desitjos de venjança i llibertat.Si Antoni Veciana va escriure Nicolau amb aigua de mar, ara utilitza el fang, la sang i la pols del camí per convertir Dolça de Provença en la primera dona catalana immortal.¿A qui va dirigit el llibre 'DOLÇA'?DOLÇA s'adreça a un públic ampli interessat en la novel·la històrica, especialment a lectors que aprecien les narracions ambientades a la Catalunya del segle XII. L'obra, escrita en català, resultarà atractiva per a aquells que gaudeixen de trames complexes amb elements de misteri, erotisme, màgia negra i violència. La profunditat de la narrativa i la riquesa dels detalls històrics la fan adequada per a lectors adults amb un interès en la història i la literatura catalana. També pot resultar atractiva per a aquells interessats en la figura històrica de Dolça de Provença i la seva època.Temes que tracta el llibreDOLÇA explora una sèrie de temes interconnectats, entre els quals es troben:La vida de Dolça de Provença: La novel·la se centra en la vida imaginada de Dolça de Provença, esposa de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona. Se segueix el seu destí des que abandona la seva Provença natal fins a la seva mort a la Catalunya del segle XII. L'obra no es limita a una biografia històrica, sinó que s'endinsa en el seu món interior i les seves experiències personals.La Catalunya del segle XII: El llibre recrea el context històric de la Catalunya medieval, presentant una imatge viva de la societat, les costums i les tensions polítiques de l'època. Es descriu la Catalunya del segle XII com una terra de frontera, amb els seus conflictes i les seves transformacions.La violència fundacional d'una nació: La novel·la explora la violència que acompanyà la formació de la nació catalana, mostrant com aquesta s'estendia des del camp de batalla fins a la intimitat de la cort.La interacció entre història i llegenda: DOLÇA entrellaça la història amb la llegenda, la poesia trobadoresca amb l'erotisme, i la màgia negra amb el sexe ritual. L'obra juga amb l'ambigüitat entre el real i l'imaginari, creant una atmosfera de misteri i intriga.La recerca de la llibertat i la venjança: La narrativa reflecteix els desitjos de llibertat i venjança que es manifesten a través dels personatges i les seves accions. La llengua de frontera, segons la novel·la, clama aquests desitjos.El paper de la dona en l'època medieval: Encara que no és el tema central, la novel·la permet entreveure el paper de la dona en la societat medieval, mostrant les limitacions i les possibilitats que tenia Dolça de Provença dins del seu context històric.Resum de crítiques, opinions i valoracions del llibre 'DOLÇA'Encara no hi ha opinions o crítiques sobre 'DOLÇA'.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
A en Nicolau, la terra ferma només li ofereix menyspreu. En canvi, quan neda mar endins, sent que la solitud i la llibertat són la mateixa cosa. Tant necessita la mar, que el seu cos es transmuta. Ja no és un noi, tampoc es pot dir que sigui un peix. És un ésser entregat a un univers submarí llegendari, de ciutats mítiques, de sirenes, de déus i deesses. Escrita en una llengua viva i popular, plena del color del Camp de Tarragona, «Nicolau» pot ser llegida com una novel·la d’aventures o com una novel·la existencial o d’evasió. Hipnòtica, magnètica, ens connecta amb les arrels més profundes de la nostra tradició i ens crida a reconciliar-nos amb la pàtria perduda de la infantesa: la imaginació. «''Nicolau'' revisa mites i faules, i evoca els conflictes intrínsecs a la naturalesa humana. Quina oïda que té en Veciana per copsar com s’enraona al carrer, i l’olor que fa el mar!», Jordi Dausà, escriptor
Has afegit la quantitat màxima disponible.