Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Un assaig suggerent sobre les maneres de crear i consumir cultura en l'actualitat, i la seva relació amb la necessitat de viure en un present perpetu.Què tenen en comú els universos cinemàtics sempre en expansió, l'emmagatzematge al núvol i la clonació de veu? Que formen part del negoci de la persemprització: el procés de rejovenir coses que han envellit o desaparegut perquè puguin continuar vives en el present. L'obligació, imposada pel capital, de viure en un ara permanent. Persempritzar alguna cosa és reanimar-la, embolcallar-la i protegir-la del temps i dels elements, amb la finalitat d'erradicar la nostàlgia que acompanya la pèrdua. És un bastió contra la inestabilitat, però no és una iniciativa infal·lible. El que es promet que durarà per sempre sovint no persisteix, i el que es llença de vegades pot perdurar, de manera preocupant, per sempre.En aquest llibre pioner, el filòsof estatunidenc Grafton Tanner desenvolupa la seva teoria del persemprisme: un discurs antinostàlgic que promet creixement sense canvi i vida sense pèrdua. Tanner, que també té en compte les urgents qüestions relacionades amb aquesta cultura, que van des de l'impacte ecològic de l'emmagatzematge de dades fins a la cultura del reboot, rastreja les implicacions que té una societat que sent aversió a la nostàlgia i revela les noves eines que tenim per eliminar-la.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La nostàlgia és l'emoció que més defineix la nostra època. Els líders polítics prometen un retorn a l'ahir. Es fan noves versions de pel·lícules antigues i sèries. Els veterans recreen guerres passades mentre les persones desplaçades corren pel món buscant casa. Per. qui hi ha rere aquest anhel col·lectiu que busca refugi en el passat? Hem d'eliminar la nostàlgia o, senzillament, conrear-la millor? I què hi ha en joc si triem malament?Des de la lluita al voltant dels monuments confederats al naixement de la seguretat de la pàtria i al lament per l'extinció de les espècies, Grafton Tanner rastreja l'ascens de la nostàlgia al segle XXI i en revela el poder com una conseqüència alhora dels nostres temps inestables i una defensa en contra d'ells. Amb poca fe en un futur de canvi climàtic i ansietat econ.mica, molta gent ha virat a la nostàlgia per capejar el present, mentre unes elits poderoses l'exploten en benefici propi.Una exploració de la política de la pèrdua i l'anhel, Les hores han perdut el rellotge és una crida urgent a prendre's seriosament la nostàlgia. El futur mateix en depèn.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La nostalgia es una de las emociones más representativas de nuestra era. El deseo colectivo de aferrarnos a la supuesta sensación de comodidad, certeza y protección de épocas pasadas se manifiesta de muchas formas distintas: vivimos rodeados de objetos que habían quedado en desuso, se hacen remakes de películas antiguas (y se reanudan célebres series televisivas de antaño), se escucha y se imita la música de otras épocas y se recurre constantemente al estilo y la iconografía de décadas pretéritas. Por su parte, los políticos conservadores lanzan continuamente promesas de volver a un pasado mejor. Parece que, a medida que la sociedad pierde la confianza en un futuro amenazado por el cambio climático y las crisis económicas, el regreso al pasado se convierte en una tentación cada vez mayor, cosa que las élites dominantes explotan para su propio beneficio. Pero ¿quién está realmente detrás de este discurso? ¿Hasta qué punto nuestro mundo se está convirtiendo en un lugar cada vez más polarizado, peligroso e incapaz de resolver sus problemas reales? Y, sobre todo, ¿habría que intentar extirpar la nostalgia, o es posible utilizar este sentimiento tan poderoso para avanzar hacia un futuro mejor? En este exhaustivo y brillante ensayo, Grafton Tanner recorre la historia del siglo XXI siguiendo el rastro de la nostalgia ...que empezó a manifestarse con la caída de las Torres Gemelas de Nueva York, el 11 de septiembre de 2001..., para demostrar que esta no es solo una consecuencia de nuestro presente inestable, sino también una defensa contra él. Las horas han perdido su reloj es, finalmente, un llamado urgente y necesario a que nos tomemos en serio la nostalgia, pues nuestro futuro depende de ello.
Has afegit la quantitat màxima disponible.