Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
El colonialismo no se acabó con la descolonización. La jerarquía racial es la muestra más clara de la pervivencia de las estructuras de dominio y explotación de la colonia: la existencia de cuerpos y vidas desechables, la normalización del sufrimiento, el agotamiento físico y la muerte de aquell*s racializad*s como no blanc*s. Las feministas descoloniales estudian cómo el complejo racismo / sexismo / etnicismo impregna todas las relaciones de dominación. Pero no se limitan al espacio-tiempo del mando europeo: la historia del mundo es la historia de las luchas que han revolucionado el orden del mundo colonial. Las experiencias internacionalistas de las fuerzas anticoloniales y los intercambios Sur-Sur han sido cruciales para difundir los sueños de liberación. Estas relecturas son esenciales para estimular la imaginación de los feminismos descoloniales.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El llenguatge oficial sobre la igualtat homes-dones és un repertori de violències: assetjament, violació, maltractament, feminicidi. Aquestes paraules designen una cruel realitat. Però no en dissimulen una altra? La de les violències que es cometen amb la complicitat de l’Estat. En aquesta obra, Françoise Vergès denuncia la tendència securitària de la lluita contra el sexisme. En focalitzar-nos sobre els «homes violents», eludim preguntar-nos sobre els orígens d’aquesta violència. Per a l’autora, no hi ha cap dubte: el capitalisme racial, els populismes ultraconservadors, la destrucció dels països del Sud per les guerres i els saqueigs imperialistes, els milions de persones exiliades i la recrudescència carcerària posen les masculinitats al servei d’una política de mort. Contra l’esperit del temps, Françoise Vergès ens insta a rebutjar l’obsessió punitiva de l’Estat, en benefici d’una justícia reparadora.«Davant d’aquesta allau de violències sistèmiques, als mecanismes i als discursos estatals de ''protecció'' els costa dissimular les lògiques de racialització que els sustenten. N’hi ha prou de figurar-se la distància infranquejable entre, d’una banda, la inflació dels discursos sobre la protecció de les dones i de la gent més vulnerable i, de l’altra, les mesures i les lleis que incrementen brutalment la precarietat i la violència institucional. Aquests contrastos tracen una frontera entre qui pot i ha de ser protegit i qui no pot o no ha de ser-ho. Aquesta divisió entreuna humanitat que tindria dret a la protecció i una altra que en pot ser exclosa (gairebé per natura) continua sent, per a mi, una divisió tangible, organitzadora del món social. Parlar de protegir les dones de les violències sistèmiques no es pot concebre d’acord amb un plantejament binari, de dones víctimes i homes botxins, en què es tractaria de confiar el rol de protector a l’estat mascle, violador, atès que els feminicidis són “l’expressió última d’un contínuum de poder que comença per la imposició de les desigualtats socials i econòmiques, l’assetjament sexual, les violències sexuals i les representacions sexistes que estructuren l’imaginari social i l’espai públic”.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La ignorancia de la historia colonial y la convicción de poseer una teoría universal de la emancipación de las mujeres hicieron a las feministas [blancas] insensibles a la otredad. Y la otredad rezuma por todas las páginas de este libro-espejo en que la autora, Françoise Vergès, no reivindica un “nombramiento” de lo invisible sino un replanteamiento total de la epistemología y del pensamiento feminista. “El feminismo no está para reforzar el dispositivo de castigo contra las discriminaciones y el acoso, ni para mendigar un lugar en un mundo de hombres blancos, sino que es un movimiento de liberación social. Pretende el desmantelamiento de los dispositivos que legitiman la explotación racista”.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
A través de la construcció de la noció de «drets de les dones», s ha constituït en les últimes dècades un feminisme oficial i institucional la pràctica del qual ha contribuït de manera destacada a noves dinàmiques de racisme, classisme, conquesta i dominació. És el que Françoise Vergès anomena com a «feminisme civilitzatori », conformat per un discurs i una lògica que identifica l alliberament femení amb la integració i l adopció dels valors d una abstracta «cultura occidental» en què el patriarcat seria suposadament menys patriarcal que en altres societats essencialment incapacitades per assumir la llibertat de les dones. Mitjançant ideals pretesament il lustrats, democràtics i laics, aquest corrent ha construit una mirada altament funcional al manteniment i l aprofundiment de diferents relacions de poder en el context de la globalització. Ha servit per infantilitzar i inferioritzar les dones migrants i racialitzades, convertides en objecte de tutela per part de les seves germanes blanques, per estigmatitzar com a potencialment perillosos als homes amb el color, l origen o la religió equivocada, i per justificar tant guerres com circuits de colonització tova mitjançant la cooperació internacional, en què les dones del Sur Global han estat la gran causa civilitzadora. ''Un feminisme descolonial'' denuncia que això ha posat en perill el projecte polític del feminisme, reduint el seu paper i el de les dones a un mer grup d interès en el qual només té veu una minoria privilegiada. Davant d això, Françoise Vergès proposa un projecte transformador on l emancipació de les dones és inseparable de la transformació de tota la societat i sobretot de les lluites contra el racisme, el classisme i les múltiples relacions de colonialitat. En una reflexió en què es pot palpar la ràbia per les diferents formes d injustícia que patim i la intel ligència de qui sap que no només ens pot alliberar el qüestionament teòric, pràctic i polític de les categories constructores d inferioritat, teniu a les vostres mans un dels textos més potents i engrescadors que s han escrit en els últims anys.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.