Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Una bella metàfora sobre la guerra i els refugiats.«Aquest conte tan particular, parla de les persones que fugen per tenir una llar i un lloc a resguard. Vaig començar a escriure'l a Lesbos, l'any 2019,i el dedico als seus refugiats, al meu país, als infants més vulnerables i a totes les persones que, unavegada i una altra, han de lluitar perquè creixin lesseves ales, per volar i trobar un niu.» Nadia Ghulam.La petita Bibí és una au sense ales que viu feliç amb la seva família a un país d'ocells sense ales. Però un dia apareixen al cel centenars d'ocells diferents, i la vida canvia per a totsels ocells sense ales i el seu país.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Este cuento tan particular habla de las personas que huyen para tener un hogar y un lugar seguros. Lo empece a escribir en Lesbos, en el 2019, y lo dedico a sus refugiados, a mi país, a los niños más vulnerables y a todas las personas que, una y otra vez, deben luchar para que les crezcan las alas, poder volary encontrar un nido. Nadia Ghulam.La pequeña Bibí es un ave sin alas que vivefeliz con su familia en un país de pájaros sin alas.Pero un día aparecen en el cielo centenares de pájaros diferentes y la vida cambia para todos los pájarossin alas y su país.Una bella metáfora sobre laguerra y los refugiados.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Nova edició dels contes que la mare de Nadia Ghulam explicava a la seva filla: «els contes de la meva mare eren la seva manera de explicar-me com era el meu país, l’Afganistan, el meu paisatge, abans de la desolació, d’ensenyar-me, sense llibres, la història del meu poble, trepitjada i perduda. Perquè, aquells contes, jo els tinc sempre presents. Em fan companyia, i més ara que estic lluny de la meva terra. Gràcies als contes, veig al fons la llumeta de la cabana del bosc. Són la dimensió emocional de la meva identitat.»
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Somiant la pau, de Nadia Ghulam (9788418062650), autora de El secret del meu turbant, Premi Prudenci Bertrana 2010.Agost del 2021. La narradora i activista afganesa Nadia Ghulam, veient que els talibans avançen per l'Afganistan, comença a moure's desesperadament per poder ajudar els seus.Aquestes pàgines van néixer després de converses entre la Nadia i la periodista Ariadna Oltra, en les quals van parlar de com han viscut aquest darrer any ella i els seus familiars, el que va haver de fer per aconseguir portar a Espanya part de la seva família i el que estan vivint a Kabul els que no han pogut marxar. La història d'uns pocs i, tanmateix, la realitat de milers de famílies afganeses i d'altres llocs del món.Aquell agost, els mitjans de comunicació ens bombardejaven amb imatges esfereïdores d'homes que queien d'un avió mentre intentaven fugir desesperadament de l'ocupació. Després de mesos, ningú ens parla del que està passant allà, ni tampoc de com es troben les persones que van poder fugir i que han estat acollides a diferents llocs del planeta.La veu de la Nadia és la de tots ells. Aquella nena afganesa que es va fer passar per un noi durant deu anys per poder tenir dels drets que com a dona li negaven, viu a Barcelona des d'en fa setze. El seu objectiu vital i el d'aquestes pàgines és ajudar les dones del seu país perquè puguin seguir estudiant i per aconseguir que esdevinguin «agents per la pau» per multiplicar-se en un Afganistan que torna a estar sota poder talibà.
Has afegit la quantitat màxima disponible.