Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Durant la Segona República Mallorca es va convertir en un centre turístic de primer ordre conegut internacionalment. Diverses línies de transatlàntics comunicaven directament l'illa amb ports de l'estranger. Desembarcaven milers de passatgers procedents de Marsella, Nova York, Southampton, Bremen o Brisbane. Anomenada l'illa Somni, Mallorca va ser idealitzada gairebé com una arcàdia feliç, amb un estil de vida senzill i barat, escenari ideal per pintar els seus paisatges i per a la creació literària. Aparegueren les primeres crítiques a la massificació i els primers símptomes de la futura balearització. L'encís es va trencar sobtadament el 19 de juliol de 1936. Turistes i estrangers residents foren evacuats. CV: Doctor en Història (2017) per la UIB s'ha especialitzat en l'estudi de l'emigració mallorquina en el passat. El seu darrer llibre és Per millorar de Fortuna. Història i memòria de l'emigració mallorquina (1830-1930). Actualment exerceix de professor d'ensenyament secundari a l'IES Politècnic de Palma.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
L'emigració dels mallorquins abans de l'arribada del turisme de masses constitueix un dels processos socials més rellevants del passat recent de Mallorca. Països com Argentina, Cuba, Puerto Rico, Uruguai, Xile o Mèxic foren destinacions habituals entre els emigrants mallorquins a la recerca d'un futur millor, encara que França i Algèria també foren destinacions importants. L'èxode, al principi reduït, va arribar a assolir proporcions considerables, a vegades en massa.Al final del segle xix, les precàries condicions materials i diverses crisis expulsaren milers d'individus i famílies, molts dels quals no tornaren. A partir de llavors, jornalers i llauradors s'expatriaren fins ben entrat el segle xx. En l'evolució de l'emigració hi va tenir un paper destacat la crida que efectuaren els mallorquins residents a l'estranger mitjançant les cadenes migratòries. En el segle xx, el desig majoritari entre els emigrants fou tornar a Mallorca amb uns estalvis que els permetessin fer una vida descansada. Entre els joves, fugir de l'illa per evitar el servei militar va ser també una motivació freqüent, fet que els va convertir en pròfugs.Cronològicament, la investigació se centra en l'època en què aquest procés va ser més intens, des del final del segle xix fins al 1930, any que va marcar un important final de cicle en els desplaçaments a l'exterior, però no el final. Per això, a partir de fonts orals es descriuen aspectes de l'emigració dels anys quaranta i cinquanta del segle xx, sobretot a Veneçuela i Brasil.Així mateix, en aquest estudi s'aborden les migracions domèstiques o locals dins de la mateixa illa de Mallorca.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.