Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Buenos Aires, 1940. Un grup d’exiliats jueus es troben en un cafè. Els amoïna el que passa a Europa.A partir de les notícies dels diaris és difícil treure’n l’entrellat i les cartes que els arriben de la família aVarsòvia cada vegada són més inquietants.Una novel·la autobiogràfica en què Santiago Amigorena reconstrueix la història de l’exili del seu avi jueu irecrea la impotència i el sentiment de culpabilitat que el van tenallar en saber com la shoahhavia colpejatla seva família. Una novel·la, doncs, sobre el confinament progressiu d’un home en l’horror, sobre com esconformen els silencis en una família i sobre la condició de l'exiliat, abocat a viure en un gueto interior.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
''William Shakespeare s'ha mort avui. Tenia cent vint-i-quatre anys. No se sabrà mai per què havia sobreviscut fins ara. No hi haurà res que ho pugui explicar: ni el seu cos, afeblit pels anys, ni el seu esperit, encara lúcid tot i que ja resignat des de feia temps.'' Som al juny del 2086. Ja ha arribat la fi del món. Només queden dos éssers humans en tota la superfície del planeta: un vell, William Shakespeare, i un jove que explica el final de la història. Aquests últims supervivents contemplen les ruïnes de la humanitat. Les guerres s'han acabat. La set i la fam han desaparegut. Els monstres que l'home havia creat han anat abandonant el món. Calia una destrucció tan gran per poder-se tornar a emocionar davant la simple bellesa d'una rosa? Ha de morir l'home per mesurar la grandesa del que ha estat? Aquestes preguntes són les que es fa el narrador.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.