Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
L'odissea d'un jove que va arriscar la seva vida per un futur millor. Em dic Ousman Umar. Sé que vaig néixer un dimarts, no sé de quin mes ni de quin any, perquè això a la meva tribu tant se val. Vaig créixer a la sabana africana. Cada dia caminava set quilòmetres per anar a l'escola. Tenia una vida feliç i senzilla, fins que un dia mentre jugava vaig veure un avió al cel. Des d'aquell moment vaig voler ser pilot, enginyer, tot menys negre. La curiositat per conèixer el món em va empènyer a iniciar un viatge sense retorn cap al País dels Blancs. Quan tenia tretze anys vaig travessar el Sàhara a peu i el mar en patera. I vaig veure morir pel camí la majoria dels meus companys de viatge, entre ells el meu millor amic. Al cap de quatre anys d'haver iniciat aquella gesta, vaig arribar finalment a Espanya i, després de passar uns quants mesos dormint al carrer, una família em va acollir. La primera nit que vaig dormir a casa seva, tot i les comoditats i el benestar que sentia, em vaig posar a plorar com un nen. Per què havia patit tant? Per què tanta lluita? Què havia fet malament? Ara necessito explicar aquesta història, fins que ja no hi hagi més històries com aquesta per explicar.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
L'odissea d'un jove que va arriscar la seva vida per un futur millor. Em dic Ousman Umar. Sé que vaig néixer un dimarts, no sé de quin mes ni de quin any, perquè això a la meva tribu tant se val. Vaig créixer a la sabana africana. Cada dia caminava set quilòmetres per anar a l'escola. Tenia una vida feliç i senzilla, fins que un dia mentre jugava vaig veure un avió al cel. Des d'aquell moment vaig voler ser pilot, enginyer, tot menys negre. La curiositat per conèixer el món em va empènyer a iniciar un viatge sense retorn cap al País dels Blancs. Quan tenia tretze anys vaig travessar el Sàhara a peu i el mar en patera. I vaig veure morir pel camí la majoria dels meus companys de viatge, entre ells el meu millor amic. Al cap de quatre anys d'haver iniciat aquella gesta, vaig arribar finalment a Espanya i, després de passar uns quants mesos dormint al carrer, una família em va acollir. La primera nit que vaig dormir a casa seva, tot i les comoditats i el benestar que sentia, em vaig posar a plorar com un nen. Per què havia patit tant? Per què tanta lluita? Què havia fet malament? Ara necessito explicar aquesta història, fins que ja no hi hagi més històries com aquesta per explicar.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Després d'un viatge dur de cinc anys travessant el continent africà i el mar, Ousman relata la segona part de la seva història, i potser la més dolorosa i difícil: sobreviure al País dels Blancs. Amb tretze anys vaig marxar de la selva de Ghana cap al País dels Blancs. Després de cinc anys, en els quals vaig creuar el desert i tot seguit el mar en pastera, vaig arribar a Barcelona. No imaginava que aleshores començaria el pitjor i, passat un temps, el millor. Vaig viure a la jungla de ciment i d'indiferència, vaig dormir al carrer, vaig passar fam, fred i por i em vaig enfrontar al racisme. Però també vaig viure el feliç acolliment de la meva família catalana. Vaig aprendre a llegir i a escriure, em vaig posar a estudiar i vaig començar a treballar. Fins i tot vaig anar a la universitat. Però com més sabia, més interrogants m'apareixien. Per què s'ha congelat la muntanya?, vaig preguntar-me en veure la neu per primera vegada. Llavors Déu no va crear el món en set dies?, vaig plantejar-me quan em van explicar la teoria del big-bang. Quan anava al supermercat no veia menjar, sinó una successió d'objectes de colors vius alineats, però on es podia agafar una cabra? He explorat molts punts de vista al llarg de tot aquest temps: el xamanisme, el cristianisme, l'islam i la ciència. I he après que, al final, tots els éssers humans som iguals: no hi ha res més important que l'amor i el gaudi de la vida sense fer mal als altres. I que l'èxit no és res més que una acumulació de fracassos sense perdre la il·lusió.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La odisea de un joven que arriesgó su vida por un futuro mejor. Mi nombre es Ousman Umar. Sé que nací un martes, no sé de qué mes ni de qué año porque en mi tribu eso no importa. Crecí en la sabana africana. Caminaba siete kilómetros para ir a la escuela. Mi vida era feliz y sencilla, hasta que un día, entre juegos, vi un avión volar. Desde ese momento quise ser piloto, ingeniero, todo, menos negro. La curiosidad por conocer el mundo me empujó a hacer un viaje sin retorno hacia el País de los Blancos. A los trece años crucé el Sahara a pie, el mar en patera y vi morir en el camino a la mayoría de mis compañeros de viaje, entre ellos a mi mejor amigo. Cuatro años después de comenzar esa hazaña, logré llegar a España y, tras varios meses durmiendo en la calle, me acogió una familia. La primera noche que dormí en su casa, pese a las comodidades y el confort, me puse a llorar como un niño. ¿Por qué había sufrido tanto? ¿Por qué tanta lucha? ¿Qué había hecho mal? Ahora, necesito contar esta historia, hasta que no haya más historias como esta que contar. Reseñas:«Un duro viaje de ida y vuelta que migrantes y sociedades de acogida deben conocer.»Ana Pastor «La historia de Ousman Umar es una de las más hermosas que la radio me ha permitido compartir. Sé que muchos oyentes han estado al borde de las lágrimas. Yo, también. Ya les aviso que se van a emocionar con su historia.»Julia Otero «Ousman era un niño que un día, en su Ghana natal, vio volar un avión. Desde entonces la curiosidad le empujó a cruzar el Mediterráneo y viajar hasta el País de los Blancos. Esta es su historia: la historia de un superviviente.»Gemma Nierga «El relato de Ousman comparte con los miles de migrantes que cada año se la juegan para llegar a Europa el dolor, el miedo, la injusticia, el racismo y el sufrimiento. Sentimientos provocados por situaciones que narra con una naturalidad pasmosa.»Antònia Justícia, La Vanguardia
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«La historia de Ousman Umar es una de las más hermosas que la radio me ha permitido compartir. Ya les aviso que se van a emocionar »Julia OteroTras un duro viaje de cinco años cruzando el continente africano y el mar, Ousman relata la segunda parte de su historia, y quizá la más dolorosa y difícil: sobrevivir en el País de los Blancos. A los trece años partí desde la selva de Ghana hacia el País de los Blancos. Tras cinco años, en los que crucé el desierto y después el mar en patera, llegué a Barcelona. No imaginaba que entonces iba a empezar lo peor y, tiempo después, lo mejor. Viví en la jungla de cemento e indiferencia, dormí en la calle, pasé hambre, frío y miedo y me enfrenté al racismo. Pero también viví la feliz acogida de mi familia catalana. Aprendí a leer y escribir, me puse a estudiar y comencé a trabajar. Incluso fui a la universidad. Pero cuanto más sabía, más interrogantes me surgían. ¿Por qué se ha congelado la montaña?, me pregunté al ver la nieve por primera vez. ¿Entonces Dios no creó el mundo en siete días?, me planteé cuando me explicaron la teoría del Big Bang. Cuando iba al supermercado no veía comida, sino una sucesión de objetos de colores vivos alineados, pero ¿dónde se podía coger una cabra? He explorado muchos puntos de vista a lo largo de todo este tiempo: el chamanismo, el cristianismo, el islam y la ciencia. Y he aprendido que, al final, todos los seres humanos somos iguales: no hay nada más importante que el amor y disfrutar de la vidasin hacer daño a los demás. Y que el éxito no es más que una acumulación de fracasos sin perder la ilusión. Reseñas:«Un duro viaje de ida y vuelta que migrantes y sociedades de acogida deben conocer.»Ana Pastor «La historia de Ousman Umar es una de las más hermosas que la radio me ha permitido compartir. Sé que muchos oyentes han estado al borde de las lágrimas. Yo, también. Ya les aviso que se van a emocionar con su historia.»Julia Otero «Ousman era un niño que un día, en su Ghana natal, vio volar un avión. Desde entonces la curiosidad le empujó a cruzar el Mediterráneo y viajar hasta el País de los Blancos. Esta es su historia: la historia de un superviviente.»Gemma Nierga «El relato de Ousman comparte con los miles de migrantes que cada año se la juegan para llegar a Europa el dolor, el miedo, la injusticia, el racismo y el sufrimiento. Sentimientos provocados por situaciones que narra con una naturalidad pasmosa.»Antònia Justícia, La Vanguardia
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.